CAPCALERA: la botiga
CAPÇALERA2: AMICS DE JORNALET

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 18 de genièr

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 29.8.2016 03h00

Las enclavas lingüisticas


Comentaris 17 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (12 vòtes)
carregant En cargament


La defensa remarcabla de l’occitan a la Gàrdia
 
Mon article de la setmana passada recensava los territòris que constituisson Occitània. Qualques legeires me diguèron qu’auriái “oblidat” la Gàrdia, aquel vilatge eroïc del sud d’Itàlia ont i a encara un usatge viu de l’occitan.
 
Ai pas jamai oblidat la Gàrdia.
 
Estimi que los gardiòls jògan un ròtle remarcable dins la promocion de nòstra lenga d’òc. L’occitanisme es consensual a la Gàrdia, es defendut per las autoritats de la comuna amb fiertat e l’usatge popular de la lenga d’òc i es encara important, malgrat l’environament italian de Calàbria.
 
Lo lingüista Hans Peter Kunert, de l’Universitat de Calàbria a Cosenza, publica regularament d’estudis precises sus l’usatge de l’occitan a la Gàrdia. Tanben perpensa la manièra de lo cultivar en ortografia classica.
 
Dins Jornalet, Domenge Iacovo a escrich una opinion en occitan gardiòl e Terric Lausa a parlat de son crane trabalh.
 
A la Gàrdia fan d’esfòrces importants per valorizar l’occitan, tant, que se’n vei pas sovent d’equivalents dins la màger part de las autras comunas occitanas.
 
Se los gardiòls son occitans? Si ben!
 
Se la Gàrdia es en Occitània? Cresi que i a pas de responsa facila. Primièr caldriá demandar als abitants de la Gàrdia çò que ne pensan.
 
La question generala que se pausa es: se cal restacar las enclavas lingüisticas de talha reducha als territòris principals de las comunautats lingüisticas?
 
 
Totes los territòris de la lenga?
 
Se definissiam Occitània estrictament coma l’ensemble de las zònas ont se parla occitan, la Gàrdia seriá en Occitània, malgrat sa distància de 850 quilomètres de la rèsta del país.
 
Mas en aquel cas, saique, caldriá integrar tanben dins Occitània d’autras enclavas de lenga occitana coma Sant Estròpi (en Engolmés), Pigüé (en Argentina), Valdese (als Estats Units), divèrses vilatges occitans del sud d’Alemanha, etc.
 
Los occitanistas pensan mai a la Gàrdia e mens a las autras enclavas perque la Gàrdia es aquela ont se fa mai d’esfòrces visibles per defendre la lenga. Dins las autras enclavas, sèm pas segurs que l’occitan se parle encara: mancam d’enquistas actualizadas. A Sant Estròpi, l’usatge de l’occitan sembla d’aver desparegut...
 
Segon lo meteis critèri, caldriá exclure d’“Occitània” certanas enclavas situadas dintre Occitània, mas ont se parla una autra lenga que l’occitan. En particular l’enclava de la Petita Gavachariá, a l’èst de Bordèu, compren de vilatges ont se parla aguiainés (o peitavin-santongés) e mai se coneissián una progression de l’occitan al sègle XX. L'aguiainés se parla tanben al Verdon de Mar, en Medoc.
 
D’autras enclavas dintre Occitània, per contra, an desparegut al sègle XX: an cessat de parlar nòrd-italian (ligur) a Biòt, Mons, Escranhòla e Valàuria, en Provença Orientala...
 
Mónegue es un cas especial. Es una quasi-enclava. Òm i parla tradicionalament l’occitan al costat del nòrd-italian (ligur).
 
 
Un territòri continú?
 
La màger part de las revendicacions etnolingüisticas, dins lo Mond, definisson lors territòris coma de massas continuas e compactas, sens téner compte de las enclavas pichonas.
 
Quand se tracta de movements etnolingüistics intelligents, dison que vòlon respectar las lengas de las enclavas: tant las enclavas de lor lenga a l’exterior coma las enclavas de las autras lengas a l’interior.
 
Se causissèm aquel modèl, Occitània se definís alara coma la massa compacta de las tèrras que parlan occitan, sens téner compte de las pichonas enclavas exterioras o interioras.
 
En aquel cas, las enclavas occitanas a l’exterior, coma la Gàrdia, son objècte de revendicacion per promòure la lenga occitana —e es ben la mendre de las causas— mas son pas pròpriament en Occitània. Las enclavas d’autras lengas dedins Occitània, coma la Petita Gavachariá, son tanben objècte de respècte —e es ben normal— mas son consideradas coma de partidas d’Occitània.
 
Los movements catalans, en general, an costuma de dire que l’enclava catalana de l’Alguer, en Sardenha, fa pas partida dels Païses Catalans, e mai s’es ben una vila de cultura catalana. Almens es l’opinion majoritària dels catalanistas e de la Gran Enciclopèdia Catalana. Mas certans catalanistas an una posicion diferenta...
 
Dins los Païses Catalans, al País Valencian, i a una enclava lingüistica espanhòla, a Asp e Montfort. Los catalanistas semblan unanims per dire, ça que la, qu’es una partida integranta dels Païses Catalans.
 
I a un fum de comunas de lenga albanesa dins lo sud d’Itàlia (pas luènh de la Gàrdia) e en Grècia centrala. Mas los defensors d’una Grand Albania se limitan a revendicar Kosova e lo tèrç de l’estat de Macedònia, ont i a efectivament de massas compactas de populacions albanesas. Demandan pas d’annexar las enclavas d’Itàlia e de Grècia.
 
 
Un territòri per la planificacion lingüistica
 
En sociolingüistica, òm se pòt representar la question aital. Un territòri precís sembla necessari per i organizar la defensa d’una lenga, per i promòure son usatge preferencial, en brèu per i installar una planificacion lingüistica (o normalizacion lingüistica).
 
Delà la sociolingüistica, en tèrmes pus politics, lo territòri definit per una lenga pòt generar, de còps, la revendicacion d’una nacion amb de limits administratius e una organizacion politica pròpria. Aquela nacion se pòt concebre dins un projècte d’autonomia (integrada dins un estat pus vast) o ben dins un projècte d’estat independent.
 
Qualques legeires venon allergics e nervioses cada còp qu’evòqui la dimension nacionala per Occitània. Totun es normal, dins la recèrca internacionala en sociolingüistica, de comparar las comunautats lingüisticas amb las eventualas revendicacions nacionalas que ne pòdon derivar.
 
Per Occitània, i a diferentas revendicacions. D’unes vòlon una lenga occitana sens nacion. D’autres vòlon una lenga occitana amb una nacion occitana (e totes sabon qu’assumissi ieu l’opcion nacionala).
 
Dins los dos cases, amb o sens nacion, la question del territòri se pausa totjorn. Quin espaci precís revendicam per i exercir una planificacion lingüistica? Ont volèm que l’occitan siá promogut coma lenga normala de comunicacion?
 
Se podèm revendicar las meteissas mesuras per la lenga dins lo territòri compacte e dins las enclavas?
 
Aquelas questions, las devèm perpensar seriosament quand volèm definir lo territòri d’Occitània.
 



publicitat
BANNER1 - IEO 09 divendres espaci occitan



Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions