CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 17 d'octòbre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 12.12.2016 03h00

Los ans 60, los ans 2010...


Comentaris 7 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargament


Los ans 60 reconstituits dins la sèria ‘Mad men’
© Mad men / Gonzoo




Etiquetas
an, annada, lenga, sumien

Lo nom masculin l’an e lo nom femenin l’annada (en vivaroalpenc l’annaa) son parcialament sinonims. Aqueles dos mots son perfièchament corrèctes, legitims e conselhables. La dificultat es de los utilizar amb equilibri, sens subir una influéncia excessiva del francés. Car en francés, los tipes l’an e l’année an d’usatges un pauc diferents dels tipes occitans l’an e l’annada.
 
L’occitan e la majoritat de las lengas romanicas utilizan lo tipe cort l’an de manièra frequenta e basica per evocar una “unitat de mesura del temps” e, tanben, per insistir sus la “quantitat de temps que s’escor pendent un an”. En occitan e dins pro de lengas romanicas, lo tipe long l’annada a un usatge pus especializat qu’insistís sus la “durada de temps que s’escor pendent un an”.
 
Lo portugués e lo romanés utilizan sempre lo tipe cort l’an e desconeisson lo tipe long l’annada.
 
Es lo francés qu’es diferent de las autras lengas latinas. En francés, lo tipe long l’année es la sola solucion abituala per insistir sus la “quantitat de temps que s’escor pendent un an”. Es inabitual, en francés, de dire l’an per aqueste darrièr sens. Mentre que dins d’autras lengas latinas, si qu’es abitual.
 

  “unitat de mesura del temps” insisténcia sus la “quantitat de temps que s’escor pendent un an”
occitan an an annada
catalan any any anyada
aragonés anyo anyo anyada
italian anno anno annata
espanhòl año año añada
portugués ano ano
romanés an an
francés an année
 
Ara: existís un usatge relativament recent dins las lengas romanicas, del tipe los ans 2010, per parlar d’un decenni, d’un espaci simbolic de dètz ans del calendièr internacional. L’occitan a pas gaire de tradicion solida per aquel usatge. Es una innovacion ont l’occitan deu trobar una solucion digna, segon sa logica pròpria. Òr, l’occitan a una logica identica a la del catalan, de l’aragonés, de l’italian e de l’espanhòl. Conven de dire en occitan los ans 2010 e non pas las annadas 2010*.
 
L’usatge francés preferís lo tipe long les années 2010. Aquò es coerent en francés ont lo tipe long l’année a lo quasi-monopòli de l’insisténcia sus la durada. Aquel tipe long es pas indispensable en occitan, catalan, aragonés, italian e espanhòl. E es desconegut en portugués e romanés.
 
  tipe cort an tipe long annada
occitan los ans 2010
catalan els anys 2010
aragonés os anyos 2010
italian gli anni 2010
espanhòl los años 2010
portugués os anos 2010
romanés anii 2010
francés les années 2010
 
Los obratges que reculhisson l’usatge autentic de nòstra lenga d’òc, près dels locutors primaris, nos donan fòrça exemples tradicionals ont la forma corta l’an, en occitan, correspond ben a la forma longa l’année, en francés, per quichar sus lo temps escorregut.
 
Lo diccionari de Frederic Mistral ne fornís pro de cases (Lo Tresaur dau Felibritge / ‘Lou Tresor dóu Felibrige’, article an).
 
occitan francés
aqueste an cette année-ci
aquel an cette année-là
l’an d’abans l’année précédente
l’an d’après
= l’an venent
l’année suivante
l’an sant l’année sainte
l’an de las aigas (l’an deis aigas) l’année des innondations
l’an de dòl (l’an de dòu) l’année de deuil
d’un an a l’autre d’une année à l’autre
totes los ans (totei leis ans) chaque année
i a una banda d’ans que... il y a nombre d’années que...
d’aquò i a de bons ans (d’aquò i a de bòns ans) il y a de cela bien des années
començar sos ans per Pascas (començar seis ans per Pascas) compter ses années à partir de Pâques
bon an (bòn an) bonne année
 
Lo diccionari gascon de Simin Palai fornís de cases similars (Dictionnaire du béarnais et du gascon modernes, article an).
 
occitan francés
aqueste an cette année, l’année présente
l’autre an (l’aute an)
= l’an passat
l’année dernière
= l’an passé
l’an d’abans l’année précédente
l’an d’après l’année suivante
an de cepièra, an de misèria (an de cepèra, an de misèria)
NB — La citacion originària de Palai fornís lo francisme misèra* qu’autoriza la rima amb cepèra.
année de champignons, année de misère
an de fen, an de res (an de hen, an d’arren) année de foin, année de rien
 
Lo diccionari auvernhat de Karl-Heinz Reichel confirma aquesta tendéncia (Dictionnaire général auvergnat-français, article an).
 
occitan francés
bon an bonne année
tots los ans chaque année
 
Avís! Que nos cal èsser clars. Lo mot l’annada fa partida del bon usatge de l’occitan. Recomandi de dire l’annada cada còp que contunha los usatges autentics. Simplament vòli alertar que lo francés l’année se tradutz pas sistematicament en occitan per l’annada.
 
En bon occitan es logic de dire los ans 2010. Es una error de calcar lo francés en disent las annadas 2010*.
 
Per completar, apondi una bona referéncia. Nòstre grand escrivan Robèrt Lafont, qu’èra tanben un lingüista de naut nivèl, aviá una consciéncia aguda de las relacions entre l’occitan e las autras lengas romanicas. Lafont escriviá totjorn de causas coma los ans 60, los ans 80 e non pas las annadas 60*, las annadas 80*.
 




Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

31 de genièr 13.32h

En romanche sursilvain (Suisse) il existe également uniquement la forme courte "onn". Ils onns dall`uiara=les années de la guerre


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de decembre 23.21h

Se vos ai plan comprés, sénher Sumien :
"an/annada" fonciona coma "jorn/jornada".
... E qual sap benlèu coma "dimenge/dimenjada" ?

S'es aital es plan senat de desirar a qualqu'un una bona annada...e s'es pas aital m'engani.


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de decembre 18.58h

#4 Dins l'usatge provençau que coneissi, se ditz: 1º "bòna annada (ben granada, acompanhada...)", 2º "bòn an", 3º "bòn bot d'an". Es un cas interessant que lei mots "an" e "annada" i son totei dos acceptables. L'usatge d'"annada", aicí, se motiva per la rima amb "ben granada, acompanhada".


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de decembre 18.49h

#2 Siáu d'accòrd sus la dicha "Bòna anaia" puslèu que "bòn an" que s'agís ben dau contengut de l'an e non d'una mesura temporala. E pasmens (au mens en provençau), se dís "bòn bot d'an" per augurar de la fin de l'an...
La dicha "faire les ans" es pas conoissuia en provençau mai pasmens dins la muma dralha se dís "faire sei vint ans" per dire de festejar son vintenc aniversari.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de decembre 13.46h

#1 Avui has tocat es tema més difícil de qualsevol llengua; com declinar bé una paraula? Una persona pot dur anys estudiant un idioma i ser incapable de declinar ses paraules de sa manera natural que ho fa un natiu. Lo primer de tot hem de distinguir entre una paraula que soni bé a n'es locutor natural i una paraula qu'estigui gramaticalment construïda d'una manera correcta. Qu'una paraula estigui correctament construïda no significa qu'un locutor natural la percebesqui com a correcta. Po... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de decembre 08.37h

Article esclairant ; Mercé.
Una pichona expression en suplement : " faire los ans"- " Dimenge que ven, fau los ans"( es mon aniversari)
Qualques remarcas:
- l'an d'après, l'an venent, l'an que ven, - an pas, per ieu , lo meteis sentit
-l'annada, a un sens important qu'es pas sonque estrictament temporal: significa, per ieu, tanben, tot çò acumulat (recòltas, viandas, ...,astre, bonur....) dins aquel temps limitat : "2016 es pas estada una bona annada" .
D'aqui, puslèu, per ieu, " ann... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de decembre 07.13h

Avuy has tocat ês tema més difícil de colsevol llengo; ¿còm decliná bé una paraula? Una persona pot dú añs estodiant un idioma y sê incapás de decliná ses paraulas de sa manera natural qu'heu fá un natiu. Lo primé de tot hem de distinguí entre una paraula que soni bé àn es locutó natural y una paraula qu'estigui gramaticalment construida d'una manera correcta. Qu'una paraula estigui correctament construida no significa qu'un locutó natural la percebesqui coma correcta. Posem ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 10
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Categorias

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions