Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Forma es melhor que fòrma*

Forma val tant per lo “mòtle de formatge” (e lo formatge que ne deriva) coma per l’“aparéncia extèrna”
Forma val tant per lo “mòtle de formatge” (e lo formatge que ne deriva) coma per l’“aparéncia extèrna”
Un aspècte fragilizat de nòstra nòrma lingüistica
 
Lo mot forma vòl una o barrada que se pronóncia [u] ‘o’. Se desconselha la varianta fòrma* amb una ò dobèrta perque es un francisme innecessari (vejatz lo francés forme [fɔʀm] ‘fòrm’).
 
Aquò es un ponch de la nòrma classica que normalament deuriá èsser establit, clar, conegut de totes e aplicat de pertot. L’explicavan de longa nòstres mèstres Loís Alibèrt e Robèrt Lafont.
 
Malaürosament i a qualques antinormistas que destabilizan l’usatge cultivat de nòstra lenga en assajant de legitimar lo francisme fòrma*. Lors arguments son invalids e irracionals.
 
 
Lo fals argument de l’arcaïsme
 
Los antinormistas afirman que forma seriá un arcaïsme o una forma rara. Es completament fals. Lo tipe forma es encara ben viu dins pro de parlars qu’apertenon a diferents dialèctes. Lo gascon aranés ditz forma. Lo provençal modèrne, segon lo diccionari de Mistral, esita entre forma e fòrma* per los meteisses senses. L’auvernhat manten un usatge frequent de forma. Una bona partida del lengadocian tanben. Lo vivaroalpenc sembla de conéisser mai sovent forma que non pas fòrma* segon lo diccionari de Mostier [Moutier]. Lo diccionari lemosin de Gonfroy indica lo tipe normatiu forma sens problèma (e mai se lo diccionari lemosin de Lavalada preferís lo francisme fòrma*). En tot cas los exemples son abondoses sus la vitalitat de forma.
 
 
Lo fals argument del cultisme
 
Los antinormistas afirman que lo tipe fòrma* seriá non pas un francisme, mas un cultisme (un mot de formacion sabenta) que vendriá dirèctament del latin escrich forma.
 
Es vertat que los cultismes tendon a preferir una ò dobèrta en posicion tonica.
 
Los mots de formacion populara, al contrari, fan una transformacion diferenciada: 1º la ō latina longa deven en occitan una o barrada mentre que 2º la ŏ latina brèva deven en occitan una ò dobèrta.
 
Dins lo cas de forma, avèm ben una formacion populara: lo latin fōrma es arribat a l’occitan forma de manièra regulara.
 
L’occitan medieval coneissiá constantament lo tipe forma amb una o barrada. E pasmens un fum de cultismes latins enriquissián l’occitan ancian. Mas i aviá pas gaire de besonh d’inventar un latinisme culte coma fòrma* amb ò dobèrta.
 
D’autras lengas romanicas que sabon far la diferéncia entre o barrada e ò dobèrta dison tanben forma amb una o barrada. En catalan e en italian, se pronóncia forma amb una [o] barrada. I a pas cap de besonh, en catalan e italian, d’inventar un cultisme amb una [ɔ] dobèrta dins lo cas de forma.
 
Lo tipe fòrma* apareis en occitan solament pendent lo periòde tardiu de la dominacion francesa e son usatge s’intensifica pendent los darrièrs sègles. Lo diccionari de Mistral, a l’article ‘formo, fourmo...’, indica ben aquela concurréncia al sègle XIX entre los usatges de forma e fòrma* per los meteisses senses. Lo tipe fòrma* es donc ben un francisme.
 
 
Lo fals argument de la diferéncia segon lo sens
 
Los antinormistas pretendon que i auriá una diferéncia segon lo sens entre 1º lo tipe la forma per un “mòtle de formatge” (o per un “tipe de formatge auvernhat venent d’un tal mòtle”) e 2º lo tipe lafòrma* per lo sens pus general d’“aparéncia extèrna”.
 
En realitat, aquela diferéncia segon lo sens (liada a una diferéncia de forma) es pas brica generala. Se pòt constatar dins certanas varietats d’occitan, benlèu, mas pas de pertot. Lo diccionari de Mistral reconeis pas aquela diferéncia segon lo sens. Tot lo contrari: trobam tanben un usatge occitan continú, dempuèi de sègles, ont lo tipe forma val tant per lo “mòtle de formatge” (e lo formatge que ne deriva) coma per l’“aparéncia extèrna”.
 
D’autras lengas romanicas fan pas tanpauc una tala distincion segon lo sens. En particular, lo catalan e l’italian dison lo meteis tipe forma, amb o barrada, per “mòtle de formatge” e per “aparéncia extèrna”.
 
La sola lenga que sistematiza aquel tipe de diferéncia segon lo sens es lo francés, en distinguir la fourme per un “tipe de formatge auvernhat venent d’un mòtle” e la forme per l’“aparéncia extèrna”. Mas en francés es una diferenciacion tardiva: lo tipe la fourme es un manlèu tardiu a l’occitan auvernhat del sègle XIX. Lo quite francés pòt dire la forme, sens cap de diferenciacion semantica, per “mòtle de formatge” e per “aparéncia extèrna” e resèrva la fourme per lo tipe de formatge.
 
 
Los derivats
 
De segur, los derivats de forma vòlon tanben una o barrada. Se recomanda de dire plataforma, reforma... (non pas la platafòrma*, refòrma*...).
 
Lo vèrb formar se conjuga al present formi (‑e, ‑o), formas, forma, formam, formatz, forman; e non pas fòrmi*, fòrmas*, etc.
 
NB — Ara, es vertat que i a una dificultat d’interpretacion de l’òbra d’Alibèrt a prepaus del sufixe ‑fòrme~‑fòrma (o ‑forme~‑forma?). Ven del sufixe latin ‑formis. Es de formacion sabenta e voldriá una ò dobèrta. Mas lo catalan e l’italian, eles, preferisson una o barrada. Per exemple: unifòrme~unifòrma (o uniforme~uniforma?), confòrme~confòrma (o conforme~conforma?), multifòrme~multifòrma (o multiforme~multiforma?). Caldrà clarificar aquel ponch.
 
 
Conclusion
 
La nòrma classica d’Alibèrt preconiza amb rason lo tipe la forma e desconselha lo tipe francizat la fòrma*. Los individús qu’assajan de legitimar lo tipe fòrma* utilizan d’arguments malbiaissuts per dissimular qu’es un francisme. En mai d’aquò, aquel francisme fòrma* es pas brica general dins l’usatge contemporanèu. Al contrari, lo tipe forma se manten dins l’usatge viu. Fin finala, los usatges de l’occitan medieval, del catalan e de l’italian son pus segurs que l’usatge francés per comprene cossí cal utilizar la forma en occitan modèrne.


abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Domergue Sumien Ais de Provença
20.

#19 Òu, se cal pas desvariar e cal pas mal interpretar mas paraulas. La majoritat dels lingüistas especializats en occitan an de bonas relacions entre eles. Lo principal problèma, qu'indicavi dins mon comentari precedent, es la manca d'institucions en estat de foncionar.

  • 2
  • 6
Emmanuèl Isopet
19.

#18 « crisi de l'occitanisme, crisi de las institucions occitanas, concurréncia ridicula de las acadèmias, individualisme, set de poder, diglossia, abséncia de perspectivas »
Ben. Doncas, prepausi, per copar lo cercle infernal, que totas las publicacions occitanas quiten d'albergar de cronicas de « normalizacion de la lenga » o de presa de posicion sus tal o tal punt de linguistica o d'ortografia, tant qu'un concensus vertadièr es pas fargat. Si que non, cadun contunharà de se la mesurar e de respondre a l'un a l'autre amb un mesprètz que regretan aprèp. Jornalet, La Setmana, l'IEO, e los autres arrestatz tot ! Puslèu que de convidar de linguistas a apastar la bèstia que nos rosiga, butatz-los a s'amassar e a trabalhar ensemble. Degalharàn mens d'energia per pas res. E aurem benlèu enfin quicòm de brave.

  • 2
  • 0
Domergue Sumien Ais de Provença
18.

#16 Perqué los especialistas de la lenga collabòran pas? Ai ja respondut a aquestas questions dins d'articles recents: crisi de l'occitanisme, crisi de las institucions occitanas, concurréncia ridicula de las acadèmias, individualisme, set de poder, diglossia, abséncia de perspectivas... E es deplorable.

#17 Ai una granda estima per Maurici Romieu. Ai ja escrich tot lo ben que pensi de sa gramatica, coescricha amb Andrieu Bianchi.

  • 2
  • 7
Eric Gonzales Pau
17.

"Malaürosament i a qualques antinormistas que destabilizan l’usatge cultivat de nòstra lenga en assajant de legitimar lo francisme fòrma*." Que cau donc considerar a Maurici Romieu, qui emplega "fòrma", com un antinormista. Urosament que i a antinormistas entà har los tribalhs util(e)s aus usatgèrs entant qui vos, Domergue Sumien, e ns'explicatz la Vertat de la vòsta cadièra predicadera estant!

  • 9
  • 0
Emmanuèl Isopet
16.

#15 Perqué los de l'Academia Occitana, del Congrès, de l'IEA-AALO e tu Domèrgue, e Josiana Ubaud e benlèu d'autres lingüistes diplomats e reconeguts vos amassètz pas per ne sortir quicòm de comun. Los debats se farián en intèrne e los paures utilizators que sèm auriam pas mai a causir entre tal o tal diccionari, tal o tal article que non solament afortisson que lor proposicion es la sola valabla (amb fòrça demostracions) mas en mai tròp sovent graufinhan los qu'afortisson una autra position (amb tant d'arguments). Es una malautiá de l'occitanisme que nos desconsidèra alprèp de tot plen de monde.
Del punt de vista de l'ensenhaire, es plan malaisit de far comprendre a un escolan (per qual « lo » diccionari es « la » referéncia) que Alibèrt es la referéncia, que Laus, Lagarda, Sèrras, Tot en Òc (los diccionaris mai accessibles) son bons mas que totes marcan pas la meteissa causa…
Parli pas d'internet ont l'excellent trabalh del Congrès permet d'aver en linha un diccionari de qualitat, mas que pròva las esitacions de d'unes cases (parli pas de las varietats dialectalas qu'aquò es una bona causa per un escolan de veire que sovent i a pas grand causa de diferent). Idèm quand van sul diccionari de l'Academia (qu'es pas tant de bon manejar).
Per far clar, n'i a pro d'aqueles debats. De tot biais sabèm plan qu'es l'usatge que trencarà. Per ma part, me'n cagui de saber se dins 50 ans diràn « es en forma » o « es en fòrma » (mon amic Vincenç ditz tot simplament « es benant » son bons aqueles gascons!) qu'escriven -izar/-isar, dimarç/dimars, modèrn/modèrne… VÒLI SIMPLAMENT QUE PARLEN OCCITAN !
Doncas voldriái una responsa clara, qu'es aquò que vos empacha de trabalhar ensemble ?

  • 17
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article