Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Leis obstacles interiors

Piéger que tot, lo secessionisme lingüistic es la pretension de separar certanei dialèctes de la rèsta de la lenga, sens argument scientific seriós, en inventant lo concèpte messorguier dei “lengas d’òc” au plurau.
Piéger que tot, lo secessionisme lingüistic es la pretension de separar certanei dialèctes de la rèsta de la lenga, sens argument scientific seriós, en inventant lo concèpte messorguier dei “lengas d’òc” au plurau.
Lo principau problèma que l’occitan subís ven de l’exterior: es l’avanç dei lengas dominantas (francés, italian e espanhòu).
 
Mai tanben i a d’obstacles interiors que frenan lo desvolopament de l’occitan.
 
Aqueleis obstacles son creats per de gents que pòdon pas imaginar que l’occitan aja una vida normala. Aqueu mond evitan d’agachar lo conflicte principau entre l’occitan e lei lengas dominantas e, coma son de mond alienats, entretenon lei conflictes dedins l’occitan. En luòc de luchar còntra l’omnipreséncia dau francés, de l’italian (dins lei Valadas) e de l’espanhòu (en Aran), se baton còntra de varietats d’occitan, còntra de grops d’occitanistas e, de còps, còntra lo quite concèpte de lenga occitana.
 
Aqueleis obstacles interiors foguèron mens fòrts pendent lei periòdes d’acceleracion e dinamizacion de l’occitanisme que foguèron lo Temps Un (expansion dau Felibritge a la fin dau sègle XIX), lo Temps Dos (expansion de l’occitanisme classic vèrs 1960-75) e lo Temps Tres (renovacion de l’occitanisme dins leis ans 1990-2000).
 
Leis obstacles interiors s’exacèrban pendent lei periòdes de crisi de l’occitanisme: incapacitat dau Felibritge d’aténher seis objectius dins la primiera mitat dau sègle XX (après lo Temps Un); incapacitat de l’occitanisme classic de crear una dinamica sociala entre 1975 e 1990 (après lo Temps Dos); incapacitat de l’occitanisme actuau de resistir fàcia ais atacas novèlas coma la reforma regionala e la baissa dei cors d’occitan (lo Temps Tres es ben finit).
 
Vaicí quauqueis obstacles interiors tipics, virulents, repetitius, banaus, qu’estructuran l’afebliment ciclic de nòstra lenga d’òc.
 
 
L’antinormisme
 
L’antinormisme consistís a refusar la nòrma, a difusar de reformas individualas e a destabilizar l’usatge generau. Dins la crisi de 1975-1990, l’antinormisme s’espandiguèt e l’IEO arrestèt de codificar la lenga tre 1975.
 
Ara, pendent la crisi actuala de l’occitanisme, la mòda es la demolicion dau Conseu de la Lenga Occitana (CLO). Valent a dire: en se laissant menar per de motivacions antinormistas, quauquei non-lingüistas se son mes a presidir de fausseis “acadèmias” e de faus “congrès” que difusan de formas aberrantas, en contradiccion amb la nòrma Alibèrt-CLO.
 
Ges de lenga dinamica dins lo mond coneis pas de taus problèmas.
 
Una lenga resistenta coma lo catalan arriba de far dominar la convergéncia e l’unificacion de la nòrma: la pauc legitima Acadèmia Valenciana de la lenga (AVL) se sent ben obligada d’evitar una rompedura dobèrta amb lo legitim Institut d’Estudis Catalans (IÈC). D’antinòrmas apareisson en catalan (per exemple lei pretendudei normes del Puig) mai son lèu estofadas per un usatge majoritari que recèrca l’unitat. Es tot lo contrari deis antinòrmas occitanas qu’aumentan de mai en mai.
 
Una lenga fòrta coma l’anglés a pas d’acadèmia mai aumens a una pression sociala sus l’usatge qu’impausa una nòrma convergenta e indefugibla a seis usatgiers. L’abséncia d’acadèmia anglesa es remplaçada per de guidas d’estil jornalisticas e per d’editors de diccionaris (Oxford, Webster...) qu’impausan de formas unitàrias. Lei diferéncias entre anglés britanic e anglés american (tyre/tire, colour/color...) son infimas en comparason amb lei divergéncias exponencialas dau pichon espaci occitan.
 
 
L’utralocalisme
 
L’utralocalisme es la crispacion sus un parlar locau e lo refús irracionau de desvolopar un occitan estandard. Fòrça gents tròban naturau de parlar pendent d’oras dei variacions localas d’un mot o d’una pronóncia e oblidan de se concentrar sus la recuperacion de l’usatge sociau de l’occitan.
 
Aquò se pòt pas concebre facilament en anglés, en francés o en italian.
 
 
Lopassadisme
 
Lo passadisme es lo refús dei foncions modèrnas de comunicacion per nòstra lenga. Contunha d’èsser endemic en literatura e en musica occitana (e mai s’es pas sistematic, aürosament).
 
Es un problèma anecdotic dins lei lengas dinamicas e fòrtas.
 
 
L’amatorisme
 
L’amatorisme consistís a negligir la qualitat de la lenga e a difusar una lenga marrida dins l’ensenhament e l’edicion. Rèsta una actitud frequenta dins l’occitanisme e genèra pauc d’indignacion.
 
Au contrari, es una actitud impensabla dins tota granda lenga de comunicacion coma lo francés, l’anglés, l’italian, l’espanhòu o l’alemand. E mai en catalan es una actitud non acceptada: lei campanhas còntra lo “catalan light” fustigan un catalan de bassa qualitat dins certanei mèdias, e totun lo “catalan light” respècta encara lei règlas de basa de la gramatica catalana e de la nòrma de l’IÈC. Se totei leis occitanistas parlèsson un occitan de tan bòna qualitat coma lo “catalan light”, ja seriá un grand progrès.
 
Tanben, l’amatorisme se vei dins la pretension de far de lingüistica sens n’aver la competéncia: es l’espòrt nacionau occitan.
 
 
Lo sectarisme
 
Lo sectarisme entre lei grafias e lei faccions fa pèrdre una energia preciosa. I a de sectarisme tanben dins lei lengas fòrtas, mai es mens autodestructor qu’o es en occitan.
 
 
Lo secessionisme lingüistic
 
Piéger que tot, lo secessionisme lingüistic es la pretension de separar certanei dialèctes de la rèsta de la lenga, sens argument scientific seriós, en inventant lo concèpte messorguier dei “lengas d’òc” au plurau.
 
Es un problèma que se rescòntra tanben dins de lengas pus dinamicas coma lo catalan, es verai. Per exemple, amb lei blavers pseudovalencianistas que se pretendon pas catalans. Lo blaverisme fa mau, o admeti. Mai lo blaverisme rèsta incapable de menaçar seriosament la nòrma de basa dau valencian, que rèsta de fach la meteissa nòrma dins tot l’ensemble catalan.
 
*
 
Per defendre l’occitan eficaçament, per li donar una existéncia normala, es necite de comprene e de marginalizar aquelei comportaments.
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Hilh
11.

Que'ns permet #10

  • 0
  • 0
Hilh
10.

Que horneishi qu'en mei, la diversitat que'm permet d'enriquir la noste lenga, d'emberogi'la e de li balha ua rauba mensh francèsa.

  • 0
  • 0
Hilh
9.

Adishatz, que'vs mercegi de voler conéisher las arrasons deus auts. Que soi de quauques uns de 'questes puishèus que Domergue a destecats aciu. Mei que mei que soi antinormista, " anti" qu'ei bahida tròp hòrt, que m'estimi mei la diversitat occitana qui'ns sòbra, e qu'en suberviu ua. Se n'estòssi pas lo cas bahida que causirì ua norma. Totun que'm la soi trobada, lavètz perque l'espusir Qu'ei purmèr ua question d'arreconéishença ça'm pa', n'arreconéishi pas la lenga qui presi en las normas. L'arreconéishença qu'ei subjectiva açò solide, mes qu'ei un motiu magèr endàd aqueras ahars. Qu'ei ua gasconitat qui'm hasò entrar en l'occitanisme, ne conéishi pas nat aute parçan occitan. La norma occitana ne'm balhè pas las claus de 'quera gasconitat, ne'm petmetò pas d'emplegar la lenga a jo, ne'm permetò pas de léger los autors gascons, ne'm hasò pas chorrar dens la boca la musica qu'entenòi mainat. Que poirém pleitejà'n mei mes aciu las rasons mei honsas e aunestas qui son las mias. #6

  • 1
  • 0
Lo Muòl apraquital
8.

Los obstacles interiors son dichs.... mas amb'aquò las empachas damoran....
Cossi corregir, o al pus mens demenesir los obstacles interiors ?
Aquò es un trabalh de far d'aviat

Qu'unas aisinas avem per aprener la lenga ?

1- las calandretas
2- l'escòla x oras de cors per setmanas
3- un metòd
4- una tramission familhala que demenesis cada jorn un pauc mai per fin de s'agotar dins lèu, s'es pas ja fach!.
5- cap d'ensenhament en e-learning
6-son pas las institucions que balhan enveja de parlar occitan
7- es pas l'idèia de fargar un país "occitània" (per la granda majoritat dels estatjants d'occitània)
8- es pas la culpabilizacion
9- es pas lo passeisme
10-....... eca

  • 0
  • 0
Lo raiòu Cevenas
7.

#6 correccion : ... de totjorn "remandar per lo morre" de l'Autre...

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article