CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 17 d'octòbre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 24.4.2017 03h00

Los noms dels tempses: un afaire subtil


Comentaris 13 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargament


Dins la gramatica occitana, una de las partidas mai complèxas es lo sistèma dels vèrbs. Dins las autras lengas latinas es parièr.
 
A causa d’aquela complexitat, es indispensable d’estandardizar, seleccionar e ierarquizar las formas dels vèrbs senon es impossible de las aprene. O ai explicat dins un article precedent en prenent l’exemple de dobrir (Jornalet, 19.11.2015).
 
A causa de la complexitat dels vèrbs, tanben, es necessari de clarificar los noms dels tempses e dels mòdes. Òr i a de divergéncias importantas segon las lengas romanicas. Es un rompetèsta. Es util de comparar aqueles tèrmes dins un tablèu sinoptic per i veire pus clar.
 
En particular, observam que lo catalan a utilizat de tèrmes variables, instables e complicats (certanas gramaticas catalanas an calcat los tèrmes particulars de l’espanhòl).
 
Dins lo tablèu, los tèrmes que s’aluènhan mai de l’usatge occitan son en gras italic.
 
Per curiositat, en occitan, apondi qualques tèrmes tresanats de la gramatica d’Alibert de 1935 que degun los utiliza pas pus: se marcan amb un obelisc (†).
 
Los noms dels mòdes son en MAJUSCULAS.
 

exemples amb lo vèrb parlar en occitan general tèrmes
en occitan
tèrmes
en catalan
tèrmes
en francés
tèrmes
en italian
  INFINITIU INFINITIU INFINITIF INFINITO
parlar infinitiu simple infinitiu simple infinitif présent infinito presente
aver parlat infinitiu passat infinitiu perfet (infinitiu compost) infinitif passé infinito passato
  INDICATIU INDICATIU INDICATIF INDICATIVO
parli
parlas
parla
parlam
parlatz
parlan
present present présent presente
parlavi
parlavas
parlava
parlàvem
parlàvetz
parlavan
imperfach imperfet
(pretèrit imperfet)
imparfait imperfetto
parlèri
parlères
parlèt
parlèrem
parlèretz
parlèron
preterit passat simple
(pretèrit perfet)
passé simple passato remoto
vau parlar
vas parlar
va parlar
anam parlar
anatz parlar
van parlar
preterit perifrastic passat perifràstic (pretèrit perfet perifràstic)
vau parlar
vas parlar
va parlar
anam parlar
anatz parlar
van parlar
futur pròche futur proche
ai parlat
as parlat
a parlat
avèm parlat
avètz parlat
an parlat
passat compausat (Alibèrt: preterit indefinit†) perfet
(pretèrit indefinit)
passé composé passato prossimo
aviái parlat
aviás parlat
aviá parlat
aviam parlat
aviatz parlat
avián parlat
plusqueperfach
(imperfach anterior)
plusquamperfet
(pretèrit plusquamperfet)
plus‑que‑parfait trapassato prossimo
aguèri parlat
aguères parlat
aguèt parlat
aguèrem parlat
aguèretz parlat
aguèron parlat
preterit anterior passat anterior passé antérieur trapassato remoto
parlarai
parlaràs
parlarà
parlarem
parlaretz
parlaràn
futur futur futur futuro
aurai parlat
auràs parlat
aurà parlat
aurem parlat
auretz parlat
auràn parlat
futur anterior futur perfet futur antérieur futuro anteriore
  CONDICIONAL CONDICIONAL CONDITIONNEL CONDIZIONALE
parlariái
parlariás
parlariá
parlariam
parlariatz
parlarián
condicional simple condicional simple conditionnel présent condizionale presente
auriái parlat
auriás parlat
auriá parlat
auriam parlat
auriatz parlat
aurián parlat
condicional passat condicional perfet (condicional compost) conditionnel passé condizionale passato
parlèra
parlèras
parlèra
parleram
parleratz
parlèran
futur del passat
(condicional II)
      IMPÉRATIF  
parla
parlem
parlatz
(parles pas)
(parlem pas)
(parletz pas)
IMPERATIU IMPERATIU impératif présent IMPERATIVO
  SUBJONTIU SUBJUNTIU SUBJONCTIF CONGIUNTIVO
parle
parles
parle
parlem
parletz
parlen
subjontiu present subjuntiu present subjonctif présent congiuntivo presente
parlèsse
parlèsses
parlèsse
parlèssem
parlèssetz
parlèsson
subjontiu imperfach subjuntiu imperfet
(subjuntiu pretèrit imperfet)
subjonctif imparfait congiuntivo imperfetto
aja parlat
ajas parlat
aja parlat
ajam parlat
ajatz parlat
ajan parlat
subjontiu passat compausat
(Alibèrt: subjontiu preterit†)
subjuntiu perfet
(subjuntiu pretèrit perfet)
subjonctif passé congiuntivo passato
aguèsse parlat
aguèsses parlat
aguèsse parlat
aguèssem parlat
aguèssetz parlat
aguèsson parlat
subjontiu plusqueperfach
(subjontiu imperfach anterior)
subjuntiu plusquamperfet
(subjuntiu pretèrit plusquamperfet)
subjonctif plus‑que‑parfait congiuntivo trapassato
  GERONDIU GERUNDI   GERUNDIO
      PARTICIPE  
en parlant
= parlant
= en parlar
= en tot parlar
gerondiu simple
(Alibèrt: participi-gerondiu†)
gerundi simple participe présent gerundio presente
avent parlat gerondiu passat (Alibèrt: participi passat†) gerundi perfet (gerundi compost) participe passé composé gerundio passato
parlat
parlada
PARTICIPI PASSAT PARTICIPI PASSAT
(PARTICIPI)
participe passé PARTICIPIO PASSATO
 

Remarcas
 
— Lo futur del passat (parlèra) es ben un temps independent en occitan. Son usatge es rar e facultatiu. En catalan i a de formas que semblan lo futur del passat (parlara, fora, haguera...) mas forman pas un temps independent, son solament de variacions del subjontiu imperfach (parlara = parlés; fora = fos; haguera = hagués) o del condicional simple (fora = seria; haguera = hauria).
 
— Entre “gerondiu” e “participi present”, i a una diferéncia subtila en foncion de l’origina latina. Mas aqueles dos tempses an gaireben fusionat en occitan dins un tipe unic (parlant). Avèm costuma de dire puslèu “gerondiu” en occitan mas lo francés ditz “participe présent”. De formas equivalentas, coma en parlar, son classadas dins lo “gerondiu” quitament se descendon pas del gerondiu latin.
 
— Lo condicional a un estatut discutit. D’unes lo considèran coma un mòde e d’autres coma una partida de l’indicatiu.


abonar los amics de Jornalet





 



publicitat



Comentaris

28 d'abril 13.51h

#12 Exactament! L'opinion de D. Sumien en favor d' emplegar ''anam, anatz' en plaça de 'vam, vatz' per formar lo pretèrit perifrastic a jo em semblava ua confusion illegitima clarament en contradiccion dab las règlas gramaticaus de las nòstas lengas romanicas aquitanopirenencas. D.Sumien nos ditz - e lo podem créder- que las formas vam, vatz n'existeishen pas en tots los dialèctes de l'occitan. La question es de saber s'aquestes dialèctes que coneishen pas "vam, vatz' emplegan realamen... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 d'abril 07.38h

#10 Per lo sud, l'aragonés tamién fa servir formas diferents en o pasau perifrastico y en a conchugación d'o present d'o verbo ir (que s'emplega tamién como auxiliar d'atras perifrasis).
va (voi/ve) cantar, pero 'voi ta casa, voi a cantar'
vas cantar
va cantar
vam cantar --> pero 'im ta casa, im a cantar' ('anam' en benasqués)
vatz cantar --> pero 'itz ta casa, itz a cantar' ('anatz' en benasqués)
van cantar


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 d'abril 21.00h

#10 corr. vòu plàver.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 d'abril 08.48h

#9 Ço qu'es interessant es que lo gascon e lo catalan conjugan pas lo vèrb anar de la medisha faiçon quan lo vèrb es emplegat coma auxiliar deu preterit. Vam cantar vòu pas díser la medisha causa que anam (a) cantar (futur). En catalan, disen vaig cantar, vam cantar o vàrem cantar peu passat, vaig a cantar e anem a cantar peu futur. Lo gascon emplega tanben voler: ex. voü plàver.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 d'abril 23.03h

#5 "vam parlar (e non pas *anam parlar) \ vatz parlar (e non pas *anatz parlar \ M'estoni que ne siá pas lo cas tanben en occitan non-gascon."
=> Fòrça dialèctes occitans coneisson solament 'anam, anatz' e utilizan pas 'vam, vatz'.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 d'abril 22.57h

#7 En catalan, 'fóra' s'escriu desenant 'fora', sens accent grafic, segon la darrièra reforma de l'IÈC.: http://www.iec.cat/activitats/noticiasencera.asp?id_noticies=1769

L'usatge de 'fora' per 'fos' es admés en valencian e en alguerés, segon l'IÈC: http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000062/000... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 d'abril 13.30h

DE CORREGIR: "fóra" (= seria) en catalan porta un accent diacritic per lo distinguir de "fora" (= defora).

- fora = fos sembla un castilhanisme gròs, d'evitar

- Gerundiu s'emplega en catalan per la lenga latina

Compreni pas perqué avètz exclús l'ESPANHOL... ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 d'abril 13.22h

#2 com en francès "literari" (?), en recits del passat "Puis Hitler VA ENVAHIR la Pologne"


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 d'abril 07.48h

En gascon lo perfèit perifrasic se forma aitau
vau parlar
vas parlar
va parlar
vam parlar (e non pas *anam parlar)
vatz parlar (e non pas *anatz parlar
van parlar

idem en catalan
vam parlar (e non pas *anem parlar
vau parlar (e non pas *aneu parlar

M'estoni que ne sià pas lo cas tanben en occitan non-gascon.


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 d'abril 11.33h

#3 Que òc, son las mesmas. Lo tipe 'vau parlar' pòt foncionar coma un preterit o coma un futur pròche, segon lo contèxt. Ne parlarai dins un autre article.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions