Diluns, 1.5.2017 03h00
L’occitan estandard general se basa sus las tendéncias majoritàrias del dialècte lengadocian: reten pas certans traches periferics del sosdialècte sud-lengadocian que se parla vèrs los Pirenèus, Tolosa, Carcassona e Narbona.
Aquò o explica lo grand lingüista Pèire Bèc dins son Manuel pratique d’occitan moderne (1973) e dins son article “Per una dinamica novèla de la lenga de referéncia: dialectalitat de basa e diasistèma occitan” (Annales de l’Institut d’Études Occitanes, 1972). Aquelas doas referéncias de Bèc, de 1972 e 1973, marcan la naissença dels estudis scientifics sus l’occitan estandard.
Lo sud-lengadocian es pas estigmatizat ça que la. Es reconegut per sa valor. Possedís qualques abituds de pronóncia que se sarran del gascon e del catalan e que son distintas de las tendéncias majoritàrias del lengadocian. Aquelas variacions sud-lengadocianas se pòdon admetre dins un usatge culte e pus localizat de l’occitan estandard. Certans escrivans e certans lingüistas i son fòrça estacats.
Lo concèpte internacional de lenga pluricentrica —que l’ai pas brica inventat ieu, mas que lo defendi dempuèi pro d’ans— esperlonga aquestas idèas de Pèire Bèc e encoratja aqueste tipe de solucion non rigida. E mai s’es necessari de definir clarament un occitan estandard general, una certana variacion rèsta acceptabla dedins l’estandard a l’escala dels grands dialèctes cultivats (gascon, lemosin, auvernhat, vivaroalpenc, niçard, provençal) e quitament a l’escala sosdialectala dins lo cas sud-lengadocian.
letras | pronóncia en occitan estandard general | pronóncia en sud-lengadocian (variacion localizada e acceptabla dins l’estandard) |
iss après vocala -is après vocala, en fin de mot | [js] (‘yss’) Per exemple: nàisser [ˈnajse] conéisser [kuˈnejse] peis [ˈpejs] Fois [ˈfujs] | [jʃ] (‘ysh’) Per exemple: nàisser [ˈnajʃe] conéisser [kuˈnejʃe] peis [ˈpejʃ] Fois [ˈfujʃ] |
j g davant e, i | [dʒ] (‘dj’) Per exemple: jorn [ˈdʒur] roge [ˈrrudʒe] | [ʒ] (‘zh’) Per exemple: jorn [ˈʒur] roge [ˈrruʒe] |
tj tg davant e, i | [dʒ] (‘dj’) Per exemple: viatge [ˈbjadʒe] viatjar [bjaˈdʒa] | [dʒ] (‘dj’) Per exemple: viatge [ˈbjadʒe] viatjar [bjaˈdʒa] |
n davant j, ge, gi | [n] Per exemple: manjar [manˈdʒa] dimenge [diˈmendʒe] | [ɲ] (‘nh’) Per exemple: manjar [maɲˈʒa] dimenge [diˈmeɲʒe] |
-m final, en general | [n] Per exemple: maritim [mariˈtin] ipopotam [ipupuˈtan] Guilhèm [giˈʎɛn] | [m] Per exemple: maritim [mariˈtim] ipopotam [ipupuˈtam] Guilhèm [giˈʎɛm] |
-m final, dins un vèrb a la 1a persona del plural | [n] Per exemple: parlam [parˈlan] sabèm [saˈβɛn] | [n] Per exemple: parlam [parˈlan] sabèm [saˈβɛn] |
uè tonic | [ˈɥɛ] (‘uè’) Per exemple: luènh [ˈlɥɛn] | [ˈɥɛ –>ˈɛ] (‘uè –> è’) Per exemple: luènh [ˈlɥɛn –> ˈlɛn] |
uò tonic | uò [ˈɥɔ] Per exemple: fuòc [ˈfɥɔk] luòc [ˈlɥɔk] | uò [ˈɥɔ] –> (ò) [ˈɔ] Per exemple: fuòc [ˈfɥɔk] –> (fòc) [ˈfɔk] luòc [ˈlɥɔk] –> (lòc) [ˈlɔk] |
ch | ch [tʃ] (‘tsh’) Per exemple: agachar [aɣaˈtʃa] ochanta [uˈtʃantɔ] fach [ˈfatʃ] nuèch [ˈnɥɛtʃ] cencha [ˈsentʃɔ] ponch [ˈpuntʃ] lucha [ˈlytʃɔ] | it [jt] (‘yt’), t [t] Per exemple: agaitar [aɣajˈta] oitanta [ujˈtantɔ] fait [ˈfajt] nuèit [ˈnɥɛjt –> ˈnɛjt] cinta [ˈsintɔ] punt [ˈpyn] (abans [ˈpynt]) luta [ˈlytɔ] |