CAPÇALERA2: Entèsta drecha, convergéncia occitana-fixa

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 16 de decembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 31.7.2017 03h00

Rafala, rafalada, rafega (ràfega)


Comentaris 37 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargament


Las formas
 
Per parlar d’un “còp de vent violent e brèu”, l’occitan coneis un ensemble de mots emparentats:
 

la rafala
la rafalada
la rafega° (en niçard la ràfega)
 
Dins lo darrièr tipe, sola la forma niçarda ràfega es atestada, amb un accent tonic sus l’antepenultima sillaba, çò qu’es normal en niçard mas pas dins los autres dialèctes. La forma rafega, ont l’accent tonic resquilha vèrs l’avantdarrièra sillaba, es donc aicí una proposicion d’adaptacion als autres dialèctes.
 
D’autras lengas romanicas coneisson de mots similars per parlar d’un “còp de vent” amb la meteissa basa raf-: en catalan la ràfega, en francés la rafale, en italian la ràffica, en espanhòl la ráfaga, etc.
 
 
Los senses relatius al “còp de vent”
 
Lo sens de basa de rafala, rafalada, rafega (ràfega) es lo de “còp de vent violent e brèu”. Es atestat en occitan coma dins las autras lengas mençonadas. Los diccionaris occitans se limitan en general a aquel sens.
 
Un sens segondari per rafala, rafalada, rafega (ràfega) seriá lo de “succession rapida de tirs d’una arma de fuòc”. Los diccionaris occitans parlan pas gaire d’aquel sens, qu’es pus recent, mas lo cal acceptar perque òm l’utiliza dins d’autras lengas romanicas.
 
Un tresen sens perfièchament acceptable en occitan, encara en seguir l’exemple de las lengas romanicas, seriá lo de “repeticion rapida d’un fenomèn”. Per exemple se poiriá parlar de rafala, rafalada, rafega (ràfega) per una sèria de fòtos presas en un moment brèu, per una succession de caumas dins un conflicte social, etc.
 
 
Una etimologia probabla
 
I a un consens per dire que los mots romanics de basa raf-, quand parlan del còp de vent, an una origina comuna. Mas lor etimologia exacta es de mal trobar.
 
Aqueles mots apareisson escriches als sègles XVI e XVII dins las lengas romanicas. Lo lingüista catalan Joan Coromines supausa que derivan de formas portuguesas o espanhòlas que designarián primièr un “fretament violent” e qu’aurián pres puèi lo sens de “còp de vent violent” pendent las primièras navigacions prigondas dins los oceans.
 
Remontarián a un vèrb espanhòl del tipe refregar “fretar”, derivat del vèrb espanhòl fregar “fretar” e ultimament del latin fricare “fretar”.

Coromines precisa que las primièras formas espanhòlas son justament del tipe refregar > la refriega tre lo sègle XVI, abans de passar al tipe la ráfiga, la ráfaga pendent lo sègle XVII; e precisa qu’una possibla pronóncia catalanizanta coma refregar > rafagar i auriá pogut jogar un ròtle.
 
 
Relacions mens evidentas
 
Existís en occitan un autre usatge del tipe rafega, mas aqueste còp es ben atestat amb l’accent tonic sus l’avantdarrièra sillaba e ten un sens pro diferent. Segon lo diccionari de Mistral, la pèira de rafega es la “pèira que se destaca en fuèlhas coma l’ardeisa, en Tarn”.
 
Lo meteis mot rafega, pres isoladament, amb l’accent tonic sus ‑fe-, es tanben conegut en catalan amb los senses de “sèria de faches analògs” e de “fenomèn intermitent”. Lo diccionari catalan DCVB cita per exemple Ja va tres rafegues que plou “Ja fa tres vegadas que plòu”. Lo DCVB suggerís un ligam possible entre lo catalan rafega “fenomèn intermitent, sèria de faches analògs” e ràfega “còp de vent”. Cal prene aquel raprochament amb prudéncia.
 
En gascon, segon lo diccionari de Palai, se pòt dire arruhèca per “còp de vent e de pluèja”, “borrasca” e “auragan”. Coromines supausa que i auriá un rapòrt indirècte entre arruhèca e lo tipe rafega/ràfega/rafala. Cal considerar aquela ipotèsi amb prudéncia.
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

14 d'agost 13.48h

Rafala / ventòria
Dins lo mèu article "taula de vela", ai utilizat ventòria, que rafala me semblava un francisme aprèp consultar los diccionaris.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 d'agost 08.05h

#35 legir 'a la de W.von Wartburg' en plaça de 'a W von Wartburg' e remplaçar hòrt per fòrça (aquestes fucking gascons, charlatans de primièra classa davant l'Eternal! :-) Anem! Sense los articles del Domergue, la vida seriá mens plasenta. Òsca, Domergue!


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 d'agost 07.41h

Per resumir, Domergue parla pas dins l'article de l'ipotèsi etimologica de von Wartburg per explicar rafega, ràfega, hòrt diferenta de la de Coromines. Es pecat per çò que sabem pas, fin finala, per qué Domergue pensa que l'ipotèsi de Coromines es preferible a la W. von Wartburg. Sense aquest explic, l'article es inacabat e, per tot dire, un pauc inutile, A mes oblida de discutir la question de rafala coma francisme diglossic e la deu mot ragafa desconegut en gascon. Article inutile e i... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 8
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 d'agost 19.48h

#33 Una darrera cosa: vaig parlar de moda, m'explico. Els del diccionari espanyol vàren canviar d’opinió a propòsit d’aquesta teoria de Coromines, presentant-la primer com l'etimologica en les edicions antigues. En edicions posteriors, la van esborrar sense elements nous que justifiquin un canvi d’opinió. Doncs es tracta ben bé de moda, que no de ciència. A més a més, penseu realment que podrem verificar l'etimologia ? Jo crec que no. El dubte quedarà. I la moda pot canviar mil... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 d'agost 15.37h

#32 Çò que semblatz pas de veire, es que siáu lo primier convencut que lo cambiament d'accent tonic pausa de dificultats dins l'ipotèsi de Coromines. Es pr'amor d'aquò que presenti l'ipotèsi de Corominas en utilizant lo condicionau e de vèrbs exprimissent l'incertitud coma "supausar"... Per quant au TLFI (CNRTL), se lo legissètz ben, veiretz que refusa pas l'ipotèsi de Coromines, la presenta simplament coma una deis ipotèsis pensablas, au costat de la pista italiana. Podèm contunhar ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 d'agost 12.56h

No és necessari repetir-ho tot, ho hem ben entès. Allò que no sembleu veure, Sr Sumien, és el problema plantejat pel canvi d’accentuació en la derivació refriega cap a ràfega imaginada per Coromines. No és gens fútil pels lingüistes, això. I és precisament aquest problema que fa complicada aquesta hipòtesi. La semblança entre refriega e ràfaga no és suficient, cal saber justificar el canvi de l’accentuació. Coromines no va poder convèncer excel·lents lingüistes com Walth... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 d'agost 08.06h

#30 Bouharado, carà't, charlatan! Prumèr, que't rapèri que lo Senher Sumien es doctor en estudis occitans e donc que sap perfèitaments se un mot ei gascon o un francisme d'espudir. Se lo Sénher Sumien te ditz que rafale es un mot gascon, es un mot gascon. Quin gausas contestar? Ès diplomat, tu? Sr Sumien, desencusatz lo men collèga, que sap tot just legir e escríver, que vien deu pregon de l'Armanhac e non sap pas çò qui ditz. Urosament qu'avem de sabents com vos entà nos har benefic... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 19
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 d'agost 07.28h

'Me permeti de vos far observar que 'rafala' es ben un mot gascon e que lo trobam dins lo diccionari de Palai.'
En efèit, qu'ei plan dens Palay:
Palai: "rafale - T. de marine entré dans le langage des villes, coup de vent violent. V. arruhècade, rebouhèque.

Que i son autanplan blu, suvant, moien etc.

Que hagatz la promocion d'un francisme recent, n'èm pas acostumats ad aquò de vòsta part, Sr Sumien. E serà qu'ètz prèst a díser tot e lo son contrari quan aquò vos "arranja" (a... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 13
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 d'agost 22.19h

#28 Rafale es dens Palay, cèrtas, utís tanben. Que son de francismes inutiles.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 13
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 d'agost 19.58h

#21 Avètz oblidat 'bisarada'... Amb vòstra intelligéncia superiora e vòstra finesa intellectuala, auretz remarcat que mon article s'ocupa solament de la familha 'rafala/rafega...'. Es evident que sosteni amb entosiasme l'usatge dei sinonims coma 'ventòrla, ventada, bohalada, arruhèca', etc. D'alhors una granda part dei mots que mençonatz son pas exclusivament gascons e an de formas semblantas dins leis autrei dialèctes occitans. Me permeti de vos far observar que 'rafala' es ben un mot ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3
-
4 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions