CAPÇALERA2: Entèsta drecha, convergéncia occitana-fixa

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 16 de decembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 14.8.2017 03h00

Formiga o maseda (I)


Comentaris 22 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargament


Los mots de la familha de formiga
 
Per designar la “formiga”, l’usatge occitan utiliza majoritàriament de mots de la familha de formiga que venon del latin formīca. Mas i a una granda variacion de formas localas que semblan inextricablas. Es possible de las classificar en tres tipes gràcias al diccionari etimologic FEW (Französisches Etymologisches Wörterbuch).
 

a) Lo tipe latin mai classic es la forma formīca qu’a engendrat en occitan lo nom femenin la formiga: en seguissent las correspondéncias dialectalas regularas, se ditz la formija en nòrd-occitan e la hormiga en gascon. Aquel modèl de basa formiga (formija, hormiga) coneis un fum de variantas localas coma ahromiga, hromiga, formia, formigue, forniga, fornigue, fromija...
 
b) Òm supausa tanben que i aviá un tipe latin popular formicus° qu’a engendrat en occitan lo nom femenin o masculin la/lo formic (en gascon la/lo hormic). Mençonem de variantas innombrablas coma aformic, ahromic, ahromit, fromic, fromit, hormit, hromic, fermic, furmic, firmec...
 
c) Òm supausa encara un autre tipe latin popular, formice°, qu’a engendrat en occitan lo nom femenin o masculin la/lo formitz. Ten fòrça variantas coma fornise, fermise, fremise, frumise, frumitz, fermitz...
 
Es de mal saber cossí estandardizar tot aquò. L’occitan medieval e trobadoresc coneissiá los tres tipes la formiga, la formic e la formitz e benlèu los cal integrar totes tres en occitan estandard. Totun lo tipe la formiga (la formija, la hormiga) seriá prioritari perque es majoritari.
 
Las autras lengas romanicas an d’etimologias pus simplas.
 
— L’arpitan (o francoprovençal) a de formas que remontan solament als dos tipes latins: formica o formice°.
 
— Lo francés modèrne e mai lo galò remontan essencialament al tipe latin formicus°. Es d’aquí que ven lo francés estandard la fourmi. Lo francés ancian aviá de formas que remontavan a de tipes latins pus variables coma en occitan actual.
 
— L’aguiainés (o peitavin-santongés) sembla de se restacar al latin formicus° dins la continuitat de l’occitan lemosin.
 
— L’immensa majoritat de las autras lengas romanicas, al sud d’Euròpa, de Portugal fins a Romania, tenon de formas que remontan al tipe latin classic formīca: en portugués formiga, en espanhòl hormiga, en aragonés fornica o forniga, en catalan formiga, en italian formịca, en romanés furnịcă...
 
L’occitan, aicí, illustra ben sa posicion centrala dins la latinitat perque es la sola lenga romanica que rassembla encara los resultats dels tres tipes latins formīca, formicus° e formice°.
 
L’article de la setmana que ven parlarà dels tipes maseda e masa que significan tanben “formiga”.




abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

16 d'agost 16.53h

#18 Non pas, e tanpauc en la lista espandida de 370 mots, efectivament… :D


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 d'agost 22.26h

#15 Al brave Raiòu parabolic
Soi d'acòrdi amb la faula dels pòts de confidura.
Quand me preni lo Jornalet, comenci per las opinions e acabi en seguida per las actualitats per me desemmesclar lo clòsc.
Los pòts regionals son de bon obrir e manjar, mès de mal triar e emplenar.
Vísca lo pòt del Jornalet e baste que los pichons cabèssen dins los beles!


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 d'agost 20.47h

#16 çò d'ideau, ce'm pensi, que seré de remplaçar aqueste sistèma divididor de grafia en lètras latinas per d'ideogramas com en chinés, atau totòm poderé prononciar lo mot à la soa mòda. Per exemple: un ideograma unenc que's poderé prononciar comuns, serveis, cagadors, toilettes, etc. Un aute que's poderé prononciar formic,, ant, hromic,formiga, hromic, ahromic , marhonic, ant o çò qui voletz, qué, totun l'ideograma seré unic. Atau, l'unificacion seré totau.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 d'agost 20.27h

Totun, ne podem pas asseparar l'ahromic deu pinsan, que seré un crimi imperdonable! Que seré com voler que lo tonhut se hagossi levar la tonha o com voler capturar lo becut tà encajolà'u, n'ac cau pas! Ne tòquitz pas a l'ahromic ni a la soa ahromiga, ni au tonhut e a la soa tonha, dèishitz los becuts en libertat, be hèn partida deu patrimòni immateriau de la nacion.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 d'agost 20.06h

#14 En tot cas, eishormiga ni ei pas. Ben de rasons de las bonas.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 d'agost 19.00h

#13
Lo provençal s'emméscla belèu l'entomologia e l'etimologia;
quand aquò le prutz, o le formiga, pènsa a fornicar.


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 d'agost 18.10h

#15 Plan dit.
Justament, que’m pausèvi la question tà las formas en /-t/ : "ahromit" n’ei pas, en realitat, qu’ua realizacion frequenta de "ahromic".

Mes alavetz se sistematízam la simplificacion, los preterits gascons en /-èt/ o en /-è/ ne seràn pas mei notats graficament. Qu’escriuram pertot "cantèc", e que’n tanherà a cadun de saber se pronóncia "cantè", "cantèc" o "cantèt".
La part de çò qui cau notar graficament, o pas, qu’ei ua de las dificultats de la transc... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 d'agost 15.09h

Per ce qu'es de la metatèsi, ne'n trovam un pauc pertot en occitan. Mès pasmens, per servar una certana coërença lenguistica, sens quitar de dire amai d'assatar la grafia segon lo biais de dire locau (biais que fau manténer !), personalament ieu pense que vau mièlhs li gardar una certana fisionomia au mot. Aquí d'esemples cevenòus, que vos faguetz una idèia.
- Avèm e disèm "lou meruièr" (que ven de "melhor"). Ai totjorn escrich "lo melhurièr", pas jamai "lo melhorièr" ni "lo meru... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 d'agost 01.54h

#9 Lo "Tot en gascon" qu’admet sheis (6) mots començant per eish- a la letra E : Eishami, Eishamiar, Eishèrc, Eishil, Eishilar, Eishir.
Ua cèrca lexicografica en partir deu còrpus gascon que balharé environ 370 entradas, variantas compresas, de "èish" a "eishutar".
E donc ne pòdem pas díser lo TEG que sii çò de mei complet.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 d'agost 00.36h

#11 'Forniga' es la forma preferida en provençal mistralenc, entretant... Mas lo tipe 'formiga' es tanben conegut en provençal e es pus unitari, donc preferible. Lo provençal estandard lafontian preferís 'formiga'.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions