Diluns, 28.8.2017 03h00
Mon article precedent sus l’origina gotica dau mot maseda —un sinonim de “formiga”— a entraïnat quauquei comentaris plens de dobte. Coma va qu’un insècte tan comun coma la maseda se pòsca designar amb un mot d’origina gotica?
L’ipotèsi gotica per maseda ven de lingüistas d’aut nivèu e es sostenguda per lo celèbre diccionari etimologic FEW que fa autoritat dins la recèrca scientifica.
L’origina gotica de certanei mots occitans, d’alhors, es un fenomèn completament banau e logic se consideram nòstra istòria.
Lei Grandeis Invasions, dichas “Invasions Barbaras”, portèron de pòbles mai que mai d’origina germanica dins l’Empèri Roman finissent, dont lei gòts, qu’èran devesits entre visigòts e ostrogòts. Lei gòts d’Occitània èran sustot de visigòts, mens sovent d’ostrogòts.
#17 Aqueu sens figurat d''impacte' s'utiliza dins l'ensemble dei lengas romanicas. Es un sens figurat que sembla fòrça logic en relacion amb lo sens originari. E mai se l'anglés i a jogat un ròtle, o vesi pas coma un problèma.
"impacte" en sens figurat es un anglicisme: consequéncia, retombada (?), peada/piada, traça
#13 Maishanta traduccion a la vanvòla, qu’aurí devut escríver : "Los pòbles de Gàllia qui serén enclavats en los territòris de las sòrtes Gothicae". Que càmbia l’escala : ua "sors Gothica" n’ei pas un nhac de tèrra comprés en un parçan, qu’ei un parçan. N’empacha pas lo caplòc que’s podossi aperar Sors o Sortes…
Entà Sòrt de Shalòssa e Sòrda, unhaut element corroborant aqueth explic qu’ei Tèrcis, de "Terciae, Tertiis" (Cartulari de Dacs, citat per B. Fénié, ... Legir la seguida
#14 Lei gòts èran ben germanics, mai es verai que migrèron a travèrs de l'Euròpa de l'èst e que foguèron en contacte amb leis eslaus. Puei visquèron en Ucraïna abans de penetrar dins l'Empèri Roman.
jo ting entes que els visigots eran eslaus, e provenientes de la actual ucrania, sagons estudiosos.
Ah, segon honts divèrsas, be semblaré lo tèrmi de "sortes Gothicae" (opausat a "tertiae Romanorum") que sii estat emplegat tanben en Gàllia. Lo nom que vieneré de çò que los gòts se partatgèvan las tèrras en tirant las sòrtas. En ua letra, Sidòni Apollinar qu’escriu:
"Taus pòbles de Gàllia qui includerén Sortes Gothicae, que’us cau mantiéner nostes per la fe se ne’us tiénem pas mei infeodats politicament."
Sidòni, per memòri, que vivó màgerment a Clarmont. Aus reiaume... Legir la seguida
L'istòria oficiala alemanda es estonanta e instructiva; mès es l'istòria dels pòbles germanics e non pas d'Alemanha, de creacion tardiva . Vesèm que tot es soluble dins l'istòria oficiala francesa.
Article mai que bon!
#9 Manqui de coneissenças per respòndre a aquela question fòrça interessanta...
#2 #4 #5 #6 #8 Mercé per lei nombrosei precisions istoricas e lingüisticas.
#2 Lo gotic e lo francic son ben de "lengas sòrres". La diferenciacion entre lei lengas germanicas èra febla vèrs 400-600. Uei encara, totei lei lengas germanicas rèstan "sòrres" e demòran pron pròchas. La classificacion entre germanic orientau, germanic occidentau e germanic nordic es relativa e certaneis especialistas la meton en dobte.
#5 "Los gòts estón presents en Gasconha tanben" => De segur: o sosent... Legir la seguida
#5 Ad aqueth prepaus ua question toponimica.
Que s’i parla en lo papèr de «la plus grande méfiance des Goths à l'égard des empiétements des “Romains” sur les terres des lots gothiques».
En peninsula iberica lo tèrme imperiau per aqueths "lots gothiques" èra "sortes gothicae", qui’s poderé donc aplicar, ce sembla, en Gasconha, en especiau tà noms com Sòrda l'Abadia, Sòrt de Shalòssa, Sòrts e Òssagòr… meilèu que l’explic usuau (Wiki/Dauzat):
«La racine de Soorts est... Legir la seguida