Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

La resurreccion etèrna dei gòts (I)

Una imaginacion descabestrada
 
Ai evocat dins l’article precedent l’impacte dei gòts en Occitània. Parlavi dei gòts vertadiers, d’aqueu pòble germanic de l’Edat Antica e dau començament de l’Edat Mejana.
 
Pasmens lo remembre dei gòts a subreviscut fins a nòstra Edat Contemporanèa en alimentant una imaginacion descabestrada pendent de sègles. S’es qualificat de “gotic” tota una succession de fenomèns culturaus qu’an pas grand causa de veire amb lei gòts vertadiers. Son d’apelacions universalas ont l’occitan es ben obligat d’utilizar de tèrmes semblables a aquelei deis autrei lengas.
 
 
Lo vertadier alfabet gotic
 
La vertadiera “escritura gotica” es pas aquela que se crei en generau. Leis ancians gòts, au sègle IV, quand vivián encara en Ucraïna e près de Danubi, abandonèron lo politeïsme germanic e adoptèron lo cristianisme sota l’influéncia de l’evesque gòt Ulfila. Alora abandonèron l’escritura dei runas, comuna ais ancians pòbles germanics, e Ulfila inventèt una escritura novèla qu’apelam alfabet gotice que sembla fòrça l’alfabet grèc. Mai lei gòts abandonèron son pròpri alfabet gotic vèrs 500 quand visquèron en Occitània, Ispània e Itàlia e quand comencèron de parlar latin. La lenga latina e l’alfabet latin li sufisián...
 
 
L’escritura dicha “gotica”
 
Sens ges de rapòrt, la maniera de dessenhar lei letras de nòstre alfabet latin, amb d’angles nombrós, l’apelam uei l’escritura gotica o lo gotic. Se desvolopèt a partir dau sègle XII. Mai es solament au sègle XV que leis umanistas italians donèron a aquela calligrafia lo nom de gotic, amb una connotacion negativa, per fin d’evocar leis ancians ostrogòts d’Itàlia, considerats de maniera simplista coma “barbars” e antiromans. Ansin leis umanistas italians volián favorizar de dessenhs novèus dins l’alfabet latin, pus pròches dei dessenhs antics, en acòrdi amb l’estetica de la Renaissença. Pasmens lo dessenh gotic dei letras se mantenguèt fòrtament en Alemanha e dins quauquei país vesins fins a la primiera mitat dau sègle XX.
 
Una legenda populara pretend que lei nazis aurián favorizat l’escritura gotica. En realitat, Hitler se’n mesfisava car pensava qu’èra un fren a la difusion de l’alemand dins lei país conquerits. E mai, en 1941, lo regim nazi assagèt d’interdire l’escritura gotica en pretendent qu’èra una escritura josieva. Aquela mesura foguèt pas ben aplicada. Es subretot lo regim democratic alemand, après la guèrra, qu’abandonèt l’aprendissatge de l’escritura gotica dins leis escòlas.
 
 
L’art dich “gotic”
 
Lo celèbre corrent dei bèleis arts e de l’arquitectura, qu’apelam uei lo gotic, floriguèt dau sègle XII au sègle XVI en Euròpa. Sa forma pus tipica es la vòuta en forma d’augiva. Lo tèrme gotic, per designar aqueu corrent, apareguèt tard, au sègle XVI, en Itàlia. Aviá una connotacion negativa —coma dins lo cas de l’escritura “gotica”— e establissiá lo contrast amb l’art de la Renaissença. Aquela vision mespresosa de l’art medievau, associat ai “gòts”, se legís dins una letra celèbra dau pintor Rafèu au papa Leon X en 1519.
 
 
Lo roman dich “gotic”
 
Au mitan dau sègle XVIII, certaneis anglés cultivats revalorizèron l’art e l’istòria de l’Edat Mejana. Es ansin que d’escrivans anglés desvolopèron lo genre dau roman gotic dins la segonda mitat dau sègle XVIII e au començament dau sègle XIX. Lo pionier ne foguèt Horace Walpole, en 1764, que publiquèt lo roman The Castle of Otranto, a Gothic Story. Dins aquel estil literari nòu, se creava d’istòrias misteriosas dins un encastre medievau. Lo mot gotic evocava tot çò medievau, sens rapòrt amb lei gòts vertadiers, qu’èra solament un biais de restaurar lo prestigi de l’Edat Mejana.
 
Lo roman gotic s’alarguèt puei vèrs d’istòrias que se passavan pas forçadament a l’Edat Mejana, coma lo celèbre Frankenstein de Mary Shelley en 1818. Pasmens lo tèrme gotic se mantenguèt per evocar l’ambient solombrós d’aqueu corrent literari.




abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article