Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Un autre regard lingüistic sus lo Mond Arabi

Una percepcion desequilibrada
 
La reconeissença de Jerusalèm coma capitala d’Israèl, de part deis Estats Units, e lei tensions que s’enseguisson, amb de mòrts e de ferits, tornan concentrar l’atencion de la populacion occitana (e mondiala). Aqueu conflicte risca d’afeblir l’atencion que podèm portar a d’autrei dramas dau Mond Arabi e qu’escrachan Iemèn, Siria, Iraq, Liban o lo Sahara Occidentau...
 
D’un ponch de vista sociolingüistic e occitan, la question de Jerusalèm es pas la pus inquietanta. De segur, siáu trist de veire que lei populacions aràbias e josievas i viscan pas en patz. Mai sus lo plan lingüistic, dins tot lo blòc Israèl-Palestina, lei populacions aràbias, e mai se sòfron, mantenon un usatge intacte de la lenga aràbia. Perque lei palestinians forman un blòc coesionat de populacion, non assimilat per la majoritat josieva. En mai d’aquò, l’estat d’Israèl reconeis l’arabi coma una de sei lengas oficialas au costat de l’ebrieu.
 
Leis occitanistas que sostenon lei palestinians e que critican Israèl deurián prene consciéncia d’aquela dimension lingüistica. Lei palestinians son pas menaçats d’eradicacion lingüistica mentre que leis occitans, si que o siam.
 
Mentre que d’occitanistas sostenon generosament la causa palestiniana, que fan lei movements palestinians per sostenir la causa occitana? Fan ren, absoludament ren... Lei palestinians son indiferents a la causa occitana. Son quitament indiferents a la causa catalana que totun, es pus coneguda. Lo president palestinian Mahmud Abbas diguèt recentament que sosteniá Rajoy e l’unitat d’Espanha còntra la revendicacion dei catalans per la libertat. Aqueu cinisme palestinian provoquèt la colèra justa dau deputat catalan Joan Tardà lo 21 de novembre.
 
Vòli èsser clar. Critiqui leis exaccions de l’estat d’Israèl còntra lei palestinians que sòfron fisicament e moralament (non pas lingüisticament). Pasmens, lei dirigents politics palestinians son plens de cinisme, d’òdi e d’incompeténcia.
 
Per contunhar de reequilibrar la vision que tenèm dau Mond Arabi, trobarem de lengas menaçadas fòrça luenh de Palestina e d’Israèl, alhors dins lo Mond Arabi.
 
 
L’arabi coma lenga subordenada
 
Ont l’arabi es realament en situacion de lenga subordenada. Ont l’arabi es freule e menaçat?
 
— A Sabta (Ceuta), vila de cultura aràbia dau nòrd Africa, dependent d’Espanha. L’arabi i benefícia pas de reconeissença oficiala.
 
— Dins una pichona comunautat aràbia, crestiana e maronita de Chipre, immergida dins una populacion grèga o turca. L’estat chipriòta reconeis aquela minoritat.
 
— Dins una pichona frenja dau sud-èst de Turquia, vesina de la zòna curda.
 
— Dins certanei regions d’Iran, vèrs Ahwaz e près de la còsta dau Golf Persic, ont i a de populacions arabofònas ancianas. Totun, en Iran, maugrat la dominacion dau persan, la lenga aràbia rèsta valorizada per lo regim islamista. 
 
(Dins leis estats africans situats vèrs lo sud de Sahara, i a quauquei populacions aràbias recentas e minoritàrias; especialament en Senegal, Mali, Nigèr, Chad, Sud-Sodan, Eritrèa e Etiopia.)
 
 
Lei lengas menaçadas per l’arabi
 
Ont l’arabi es una lenga dominanta? Ont l’arabi menaça d’autrei lengas?
 
— Dins leis estats arabis de l’Africa dau Nòrd, l’arabi rosiga lei posicions dau berbèr (o amazigh). Aquò se passa en Marròc, Argeria, Tunisia, Libia, e mai dins de pòchas berbèras fòrça marginalas de Mauritània e d’Egipte (oasi de Siwa). Marròc e Argeria reconeisson lo berbèr coma lenga nacionala mai l’arabi i rèsta la sola lenga oficiala e dominanta. 
 
— Dins lo sud de Mauritània, l’arabi destorba non solament le berbèr mai tanben d’autrei lengas africanas coma lo wolòf, lo bambara, lo soninke e lo pul.
 
— Dins lo sud de Libia, l’arabi menaça lo tobo.
 
— Dins l’estat arabi d’Egipte, l’arabi menaça lo còpte (forma modèrna de l’egipcian), lo nubian (vèrs l’aut Nil) e lo bèja (vèrs la còsta de la Mar Roja).
 
— Dins l’estat arabi de Sodan, l’arabi, partent dei zònas centralas, menaça una granda quantitat de lengas africanas qu’es impossible de ne far una lista detalhada. En generau, Sodan es un reservador de familhas de lengas fòrça ancianas que s’esvalisson, uei, dins una escandalosa indiferéncia internacionala. I podèm citar lo nubian (vèrs Nil, au nòrd de Khartom), lo bèja (vèrs la còsta de la Mar Roja) e una lònga lista de lengas minorizadas dins l’oèst —en Darfor— e dins lo sud coma lo daza, lo dinka, lo for, lo kadu, lo katla, lo lafofa, lo mandi, lo massalit, lo pul, lo rashad, lo talodi-heiban, lo tigray, lo zaghawa, etc. La politica agressiva e racista de l’estat sodanés còntra Darfor, e còntra tot çò qu’es pas arabi en generau, menaça l’antica diversitat lingüistica d’aquela region.
 
— En Iemèn e Oman, l’arabi, partent dei zònas centralas, menaça un grop de lengas completament diferentas, parladas dins de zònas perifericas, que son qualificadas de “sud-arabicas”: son lo jabal razih, lo soqotri, lo mehri, l’harsusi, lo bathari, l’hobyot e lo jibbali.
 
— En Somalia, la populacion parla massissament lo somalian, qu’es la lenga dau país e qu’es oficiala. Curiosament, l’arabi i es tanben una lenga oficiala sens èsser parlat de maniera autoctòna. Lo somalian sembla pas fòrça menaçat per l’arabi dins la practica quotidiana. Pasmens l’arabi i ten una posicion de prestigi fòrça exagerada que minimiza la valor de la lenga somaliana.
 
— En Siria e Iraq, l’aramèusubreviu dins de pòchas de mai en mai freulas mentre qu’èra una lenga fòrta a l’Edat Antica. Lo turcmèn se parla tanben dins quauquei comunautats. Lo curd se defend melhor gràcias a l’esperit de resisténcia qu’anima Curdistan. Totun, lei regims baassistas de Siria e Iraq an organizat la colonizacion e l’arabizacion de certanei zònas curdas. Lo gorani es una lenga distinta dau curd mai sei locutors se definisson coma curds: se parla tanben en Iraq.
 
Suggerissi ais occitans conscients de pensar a aquela immensa diversitat lingüistica dau Mond Arabi e de sei frenjas.
 

abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Emmanuèl Isopet
17.

#16 E los abitants de Jerusalèm, per tornar a l'article, son arabis? ebrèus? i a un isoglòssa pel mièg de la vila? I a una posicion occitanista conscencuala sus la question?

  • 18
  • 6
Domergue Sumien Ais de Provença
16.

#15 Es occitan tot individú que viu en Occitània, quina que siá son origina, quina que siá sa lenga usuala, quina que siá sa consciéncia nacionala. Aquò es la posicion consensuala dins l'occitanisme.

  • 7
  • 11
Septentrionau
15.

#14
Un Occitan es qualqu'un que fa partida del pòple occitan. Òm pòt pas far partida d'un pòple sens n'aver consciéncia...

  • 1
  • 1
Domergue Sumien Ais de Provença
14.

#13 Leis occitans d’origina maugrabina, uei, parlan mai que mai en francés. Quand parlan dins una lenga de Magrèb, mancam d’estatisticas per saber se parlan mai arabi o mai berbèr. Una granda proporcion dei maugrabins de nòstre país son d’origina berbèra. En tot cas, la reculada de l’occitan es causada per la dominacion dau francés. L’arabi e lo berbèr son en recession e son pas responsables de la reculada de l'occitan.

  • 5
  • 0
Pèire Hauterive
13.

#12 L'arabi sustot.

  • 0
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article