CAPCALERA: la botiga

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 14 de junh

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 1.1.2018 03h00

L’ibèx


Comentaris 33 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargament


De quins animals de tracta?
 
En occitan, l’usatge popular apèla boquetin o bocardon un ensemble d’espècias animalas, salvatjas e montanhòlas que son pròchas de la cabra. Un usatge pus sabent agropa aquelas espècias sota lo nom general d’ibèx. Se ditz en anglés steinbock o ibex, en francés bouquetin o ibex, en italian stambẹcco o ịbice, en espanhòl íbice, en catalan íbex, en alemand Steinbock...
 
La classificacion biologica agropa los ibèxes amb las cabras dins un genre comun que li dison Capra en latin scientific.
 
En Occitània tenèm tres espècias del genre Capra.
 

Capra ibex (nom latin scientific). Es l’ibèx salvatge dels Alps. En occitan corrent lo poirem apelar convencionalament boquetin alpenc, bocardon alpenc o ibèx alpenc (...o aupenc).
 
Capra pyrenaica (nom latin scientific). Es l’ibèx salvatge de la Peninsula Iberica e dels Pirenèus. En occitan corrent lo poirem apelar convencionalament boquetin pirenenc, bocardon pirenenc o ibèx pirenenc. Aquel animal despareguèt dins los Pirenèus entre 1910 e 2000 e lo calguèt reïntroduire en 2014 gràcias a d’especimèns capturats dins lo còr de la Peninsula Iberica.
 
Capra aegagrus (nom latin scientific). Es l’espècia qu’apelam usualament en occitan la cabra (viv. auv. lem. chabra, gasc. craba). I a de cabras salvatjas en Orient Mejan e en Creta e i a de cabras domètjas dins lo Mond entièr. La cabra domètja s’apèla scientificament Capra aegagrus hircus.
 
D’autras espècias salvatjas del genre Capra se tròban en defòra d’Occitània, dins divèrses païses d’Asia e d’Africa.
 
 
Los tèrmes mai comòdes: boquetin, bocardon, ibèx
 
Lo mot boquetin es usual per designar l’ibèx dins los dialèctes occitans que cobrisson los Alps, çò es: en vivaroalpenc, en provençal e en niçard. Es un mot acceptable dins tot l’occitan. Aquel mot coneis dos senses: 1º siá es un sinomim d’ibèx o bocardon; 2º siá significa “pichon boc, pichon mascle de la cabra”.
 
L’origina del mot boquetin es fòrça complèxa e se poiriá explicar per doas pistas diferentas, mas compatiblas.
 
— La pista pus simpla es que boquetin siá un derivat de boc, amb los sufixes diminutius ‑et e ‑in. Es pensable perque existís ja en occitan ancian e modèrne lo mot boquet que significa “pichon boc”. Es aisat de passar de boc (“mascle de la cabra”) a boquet (“pichon boc”) puèi a boquetin (“pichon boc, ibèx”).
 
— En parallèl, lo mot occitan boquetin a degut beneficiar del prestigi del mot francés bouquetin que significa “ibèx”. Ça que la, lo francés bouquetin vendriá el meteis d’una forma anciana de l’occitan o de l’arpitan, coma o veirem çai jos.
 
Boquetin coneis una varianta a pena diferenta: boqueton.

Lo mot bocardon es un dels mots pus clars per designar l’ibèx. Es usual en gascon e es acceptable dins tot l’occitan. Es un derivat evident de boc, “mascle de cabra”, amb los sufixes ‑ard e ‑on.
 
Lo mot ibèx ven del latin ibex~ibicis e es de formacion culta. Es limitat a un usatge sabent. Totun lo cal acceptar en occitan car las autras lengas romanicas utilizan tanben de formas similaras: en catalan íbex, en espanhòl íbice, en francés ibex, en italian ịbice...
 
 
D’autras solucions per parlar de l’ibèx
 
I a d’autres mots que permeton de designar l’ibèx en occitan, mas lor analisi es complèxa e pretendi pas d’o aver tot descobèrt. Vaicí qualques tròces d’explicas provisòrias.
 
L’expression boc estanh significa “ibèx”. Es atestada en occitan ancian e sembla oblidada en occitan modèrne. I a de formas similaras en arpitan. Es aqueste tipe arpitan e occitan boc estanh que seriá a l’origina del francés bouquetin (segon lo fòrça seriós diccionari TLFI), e benlèu lo francés bouquetin auriá ajudat puèi a difusar pus fòrtament lo mot occitan boquetin (e mai se l’occitan boquetin sembla de derivar, a l’origina, de boc + -et + -in).
 
Ara, d’ont ven boc estanh? Es un manlèu medieval a l’alemand Steinbock “ibèx”. I distinguissèm los elements Stein “rocàs” e Bock “boc”, valent a dire: lo “boc dels rocasses”. Gràcias als escambis intenses que relian los païses de montanha, lo mot viatgèt a partir dels dialèctes alpencs de l’alemand fins als dialèctes alpencs de l’arpitan e de l’occitan. Las lengas romanicas inversèron l’òrdre dels elements alemands: Steinbock s’arpitanizèt o s’occitanizèt en boc estanh.
 
Trobam tanben dins los parlars occitans alpencs modèrnes lo mot estambec per “ibèx”. Aquò se ditz solament dins las Valadas. Es un manlèu evident a l’italian stambẹcco “ibèx”, que ven el meteis de l’alemand Steinbock. En aquel cas, s’es gardat l’òrdre primitiu dels elements Stein e Bock. Se l’occitan normatiu deu acceptar aquel italianisme pauc espandit? Los quites parlars occitans alpencs de las Valadas, dins l’estat italian, dison tanben boquetin.

Trobam enfin en occitan lo nom masculin bocau dins lo sens d’“ibèx”. Es un usatge tipic del gascon. Aquel mot s’utiliza tanben coma adjectiu femenin, aqueste còp dins diferents dialèctes, dins l’expression cabra bocau, cabra bocal, amb lo sens de “cabra prèsta per recebre lo boc”. Es interessant de notar que l’adjectiu femenin bocal, bocau manten la terminason arcaïca ‑al, -au puslèu que la terminason modèrna ‑ala.

Es possible que i aja d’autres mots o d’autras formas dialectalas per parlar de l’ibèx.
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANNER1: IEO 30 MARPOC



Perfil

Categorias

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions