CAPCALERA: IEO Arièja

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 11 d'agost

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 8.1.2018 03h00

Dialèctes e regions: las 36 visions de Provença


Comentaris 19 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (13 vòtes)
carregant En cargament


Sisteron, que se presenta coma la «Clau de Provença», es una vila provençala e gavòta.
© www.ahstatic.com




Etiquetas
alpenc, alps, aupenc, aups, comtat de niça, dalfinat, daufinat, estandard, estandardizacion, gavotina, niça, niçard, país niçard, pluricentrisme, provença, provençal, provençau, sumien, vivaroalpenc, vivaroaupenc

Region “Sud”? La desintegracion contunha
 
Provença tenguèc dins son istòria de limits fòrça variables amb un territòri quora gigantesc, quora fraccionat, quora reduch.
 
La reforma regionala Valls-Hollande, amb son caractèr artificial e cinic, a revelat la dramatica manca de vision unitària de l’occitanisme (e renjo a l’interior de l’occitanisme sas declinasons regionalas coma lo niçardisme, lo provençalisme, lo gasconisme o l’arvenisme...). Dins l’Orient d’Occitània, per exemple, los debats son pauc clars.
 
En profechant de la desintegracion generala de nòstras regions, aüra, Renaud Muselier dona lo nom artificial e comercial de “Sud” a la region oficiala de “Provença-Alps-Còsta d’Azur”. Lo nom oficial de la region chambiarà pas. “Sud” es mas qu’un tèrme de comunicacion. En version corta diràn “Sud”. En version lònja, diràn “Sud-Provença-Alps-Còsta d’Azur”.
 
 
Dempuei la Bassa Provença
 
La recenta peticion en linha, que demanda de preferir lo nom simple de “Provença” en luòc de “Sud-Provença-Alps-Còsta d’Azur”, presenta de qualitats e de defauts.
 
A l’avantatge de prepausar un nom simple e brèu coma “Provença”. Aquò seriá un progrès evident en tèrmes de clartat e d’identificiacion bòrd que lo concèpte de “Provença” a una solida reputacion internacionala. Un nom interminable coma “Provença-Alps-Còsta d’Azur” es una ofensa a la comunicacion. Es impossible de l’enchapar a l’eschala internacionala. A engendrat la sigla artificiala de “PACA”. E aüra, amb lo nom pus lòng de “Sud-Provença-Alps-Còsta d’Azur”, saique nos retrobarem amb una sigla “SPACA”. Per sortir d’aqueles artificis, lo nom de “Provença” seriá un progrès.
 
Après veire las qualitats, agachem quauques defauts. La peticion reflectís una concepcion de “Provença” que se centra sus la Bassa Provença. Representa l’eiretatge de çò qu’una part del Felibritge cultivava a una certana epòca: lo triangle sagrat Arle-Avinhon-Nimes, brèç del Felibritge, aviá la pretension de foncionar coma un modèl panoccitan autosufisent. Aquela concepcion vei coma segondàrias las realitats culturalas dels niçards, daufinencs, alpencs o gavòts. La peticion parla pauc d’aquelas realitats.
 
 
Dempuei la Comtat de Niça
 
Dins la Comtat de Niça, una fòrta personalitat niçarda despassa larjament lo sentiment de provençalitat. Pauc de niçards s’assumisson facilament “provençals”. E sustot, lo 100% dels niçards se senton sustot “niçards”.
 
Es verai que l’encontraa de Niça foguèc ben dins lo Comtat de Provença fins en 1388. S’apelèc puei las “Tèrras Nòvas de Provença” dins l’enchastre de l’ostal de Savòia fins en 1526. Puei li donèron de mai en mai lo nom de “Comtat de Niça” dins l’enchastre savoian e la provençalitat i foguèc de mens en mens evidenta. Dempuei lo sègle XIX, lo renaissentisme occitan del País Niçard s’es aquerit una dinamica pròpria que depend pas del modèl provençal general. O chal veire e o chal respectar.
 
 
Dempuei lo Daufinat, los Alps e la Gavotina
 
Dins los Auts Alps, a l’entorn de Gap e Briançon, certans abitants cultivan un sentiment d’apertenéncia al Daufinat que fai concurréncia, de còps, al sentiment de provençalitat. Lo Daufinat istoric se parteja entre tres regions administrativas: Provença-Alps-Còsta d’Azur (per los Auts Alps), Auvèrnhe-Ròse-Alps (per Droma e Isèra) e Piemont (per una partia nòrd de las Valadas).
 
I a pereu una personalitat “alpenca” o “gavòta”. Es presenta dins los Auts Alps. Se tròba tanben dins una granda partia dels Alps d’Auta Provença e dins lo nòrd dels Alps Maritims. Mas lo sentiment “alpenc” o “gavòt” es pas totjorn contradictòri amb d’autras personalitats.
 

— Vèrs Gap e Briançon, los abitants se pòon sentir “alpencs” (o “gavòts”) e a l’encòp “daufinencs”.
 
— Vèrs Sisteron, Dinha e Barciloneta, los abitants se senton “alpencs” (o “gavòts”) e a l’encòp “provençals”. Tenon fòrça a lor provençalitat. Es una zòna que conoisso fòrça ben e vos garentisso qu’es pas pensable de dire aquí que seriam pas en “Provença”...
 
— Dins la partia montanhòla de la Comtat de Niça, n’i a qu’accèptan de se dire sens problèma “alpencs” (o “gavòts”) e a l’encòp “niçards”.
 
Avís: “alpenc” e “gavòt” son pas exactament sinonims. Lo sentiment “alpenc” es pus larg es fonciona ben dins las Valadas Occitanas de l’estat italian. Per còntra, lo sentiment “gavòt” i es totalament inabitual e estranh. O ai constatat sus plaça mai d’un còp.
 
 
Realisme e coneissença
 
Pr’amor d’aquelas realitats culturalas fòrtas, lo realisme demanda d’abandonar certanas actituds tròp teoricas.
 
Es totjorn important de se recordar l’ensenhament de Robèrt Lafont: las crispacions sus l’“identitat” nos empachan de veire clar. Las “personalitats” collectivas e dobèrtas son ben pus eficaças que las “identitats” rigidas per far avançar la cultura occitana.
 
I a pas de “Provença” rigida dins l’istòria, sos limits chambièron de lònja. La Gavotina e Niça foguèron dedins o defòra, segon los periòdes. En tot cas, Provença se pòt pas reduire a una vision exclusivament bas-provençala que se definiriá solament entre Avinhon e Marselha (assumia malaürosament dins las guidas Michelin).
 
I a pas un País Niçard completament refractari e isolat de Provença dempuei la nuech dels temps. I a una cultura niçarda tan valabla e tan fòrta coma la cultura bas-provençala. Niça val totalament Marselha e Avinhon.
 
I a pas una Gavotina isolaa de Provença. I a una granda zòna d’interpenetracion que se sent a l’encòp gavòta e provençala.
 
Las tres crispacions identitàrias que veno d’evocar m’an empachat de tractar d’autras realitats tant interessantas coma l’ensemble Tolon-Var, la Droma Provençala o Nimesenc.
 
Un començament de solucion, per retrobar una vision occitanista unitària, equilibraa, non centralista, solidària, passa per l’estandardizacion pluricentrica de l’occitan que defendo dempuei longtemps, en seguia de Robèrt Lafont e Pèire Bèc.
 
Es important de bastir una Occitània solida e ben definia, a l’entorn d’una lenga occitana revitalizaa, mas aquò non deuriá pas entraïnar una cultura monolitica.
 
— Las personalitats provençala, niçarda, alpenca o daufinenca son totas valablas, son pas exclusivas e s’interpenètran. An de zònas larjas de coexisténcia dins l’espaci e l’istòria.
 
— La revendicacion de nòvas regions oficialas, dins una vision occitanista, deuriá èsser distinta de la question de las zònas dialectalas.
 
— L’estandardizacion pluricentrica de l’occitan prevei d’organizar de dialèctes estandardizats, convergents, solidaris e coordenats, que se poirián gerir amb facilitat e soplesa, siá dins una mesma region administrativa, siá dins de regions distintas que collaborarián per desvolopar lor lenga occitana comuna. En Occitània orientala, aquel principi implica tres modalitats regionalas de l'occian estandard que son egalas e coordenaas: lo vivaroalpenc, lo niçard e lo provençal al sens estrech.
 
— Es segur que çò que prepauso es pas possible amb l’ultralocalisme. L’ultralocalisme, e mai se dona l’illusion d’una democracia dels dialèctes, nos mena en realitat vèrs l’egoïsme dialectal, vèrs lo desvolopament inegal dels dialèctes (en tèrmes d’edicion e d’ensenhament per exemple) e, donc, vèrs l’impossibilitat de los coordenar eficaçament.
 
— La definicion de las regions e de lors noms se deu far en concertacion amb las populacions, mejançant d’enquistas sus lors sentiments d’apertenéncia.
 
— Es bòn de preferir, tant e mai, de noms de regions simples associats amb de limits istorics.
 
Per l’Occitània orientala, las possibilitats son divèrsas. Aurai pas de problèma per acceptar una granda Provença unificaa de Tolon a Briançon e de Menton a Nimes, s’es aquò que los abitants vòlon. E aurai pas de reticéncia, tanpauc, per acceptar de regions pus pichonas coma la Comtat de Niça, lo Daufinat e una Provença reducha, s’es aquò que las gents preferisson. Çò que còmpta, es que las personalitats regionalas sián respectaas, que sián pas rigidas, que las regions occitanas collabòren e que desvolopen ensems una granda lenga occitana de comunicacion.
 
 
____________
 
Tèxts complementaris:
 
“Dialèctes e regions: abséncia de plan”
 
Assemblada Nacionala Occitana: “Ni «Sud» ni «PACA», volèm un nom digne per Provença-Alps-Còsta d’Azur”
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 



publicitat
BANER1: Amics campanha covid



Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions