Diluns, 19.2.2018 03h00
Vivèm de temps negres per la recuperacion de l’occitan a l’escòla. Subissèm una grèva crisi de l’occitanisme que s’es installada amb leis ans 2010 e qu’ai assajat de l’analisar dins d’articles precedents. Dins aqueste clima irrespirable, leis atacas frontalas còntra l’ensenhament de l’occitan s’agravan de mai en mai.
L’ensenhament public de l’occitan dins l’estat francés subís de reduccions radicalas en oras e de sits despareisson de mai en mai dempuei dos o tres ans.
Ne fau uei una experiéncia personala dins la region de Manòsca, ont ensenhi la lenga nòstra: après de decennis de cors d’occitan dins lei licèus e collègis publics dau País Manosquin, tot risca de desparéisser l’an que ven. Pasmens i avèm luchat, mediatizat e mobilizat per la defensa dau provençau amb un fum d’associacions.
D’un govèrn a l’autre, d’un an a l’autre, la desparicion cinica de l’occitan a l’escòla se confirma...
Ara, en aqueste an 2018, i cau apondre leis atacas suplementàrias de l’estat espanhòu que, en Aran, pretend separar leis escolans segon la lenga chausida per lei parents (occitan o espanhòu). A tèrme, es l’immersion de totei leis escolans d’Aran, en gascon aranés, que Madrid pretend menaçar.
Coma l’occitanisme es fraccionat e en crisi, sembla incapable de coordenar lei luchas per defendre l’ensenhament de l’occitan dins lei diferents estats que cobrisson Occitània. De segur, la situacion de l’Occitània Granda (estat francés) es regde diferenta d’aquela d’Aran. Leis interlocutors son diferents, leis aquists son diferents, leis associacions d’ensenhaires e de parents se coneisson ges.
Per quant a un ensenhament public de l’occitan dins lei Valadas (estat italian) e a Mónegue, es encara una quimèra.
En tornant a l’estat francés, i a de zònas qu’an totjorn conegut un quasi desèrt de l’ensenhament public de l’occitan, vèrs Lemòtges, Clarmont-Ferrand e Valença. Lo nòrd d’Occitània, ont fòrça causas son encara de bastir, a pas exactament lei meteis problèmas que lo sud d’Occitània ont fòrça causas ja bastidas se fan demolir.
E vos ai pas encara parlat d’una idèa fòla: coordenar leis ensenhaires d’occitan deis escòlas publicas francesas, deis escòlas publicas aranesas, deis escòlas associativas Calandretas e deis escòlas confessionalas. Malastre, que disi pas? N’i a que se pensan encara que son de monds legitimament condemnats a s’ignorar.
Dins la situacion de crisi negra que vivèm, es probable que lo futur immediat s’adobarà pas. Fòrça professors d’occitan contunharàn de sofrir en se sentent isolats, abandonats, confrontats que son a una maquina tròp fòrta, a una manca de sosten deis autreis occitanistas... e mai a una paur panica de luchar...
Leis associacions liadas a Calandretas e que s’ocupan de la formacion per adultes, tanben, coneisson de crisis. Uei de salariats menan una lucha eroïca per obtenir de condicions de trabalh dignas dins lo CFPO de Tolosa, qu’es un annèxe de Calandreta. Ansin Calandreta apareis tornarmai entre lo costat clar e lo costat escur de la Fòrça.
Vos doni una descripcion negrassa, non pas per me complaire dedins, mai per pensar a çò que poiriam transformar.