CAPÇALERA2: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 16 de decembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 26.2.2018 03h00

Pyeongyang e Pyeongchang: ensenhaments coreans


Comentaris 11 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


L'esquipa femenina unificada d’oquèi sus glaç, aus Jòcs Olimpics de Pyeongchang, en 2018
© New York Times




Etiquetas
corean, estandard, estandardizacion, frontèra, frontièra, gascon, pluricentric, sumien, vivaroaupenc

Quand se parla de lenga pluricentrica, que’s tracta d’ua lenga estandard qui contien quauques variacions geograficas. Bèras comparasons dab ua lenga luenhèca coma lo corean que’ns pòden ajudar a comprene miélher bèths aspèctes de l’occitan.
 
Ua lenga estandard pluricentrica que pòt tiéner centres diferents de produccion de la lenga estandard, dab variacions moderadas dens aqueth estandard, mes qui demòran tostemps interconnectadas pr’amor de la volontat de formar ua comunautat lingüistica, pr’amor de la consiéncia mei hòrta d’ua lenga comuna. Diferents cas que’s presentan.
 

1) Los diferents centres de l’estandard que corresponden a diferents estats.
 
— Atau que fonciona lo corean estandard, dab dus centres qui corresponden a la Corèa deu Sud e a la Corèa deu Nòrd.
 
— Atau que fonciona l’anglés estandard, dab variacions qui corresponden au Reiaume Unit, aus Estats Units, a Canadà, a Austràlia, a la Nava Zelanda, a Índia, a Sud-Africa, etc.
 
— Atau que fonciona l’espanhòu estandard, qui vària moderadament en foncion deus diferents estats ispanofòns: que tien un estandard regionau per Espanha, un per Mexic, un per Guatemala, un per Panamà, un per Veneçuela, un per Colómbia, un per l’Eqüator, un per Bolívia, un per Chile, un per Argentina, etc.
 
2) Los diferents centres de l’estandard que corresponden a diferents dialèctes.
 
— Atau que deuré foncionar en teoria l’occitan estandard pluricentric, segon las volontats de Loís Alibèrt, Pèire Bèc e Robèrt Lafont (e segon los mens trabalhs qui seguishen aqueths grans mèstes). Que tienèm sèt estandards regionaus coordenats, en via d’acabament, mes que las lors estabilizacions non son pas encara completas: gascon, lemosin, auvernhat, vivaroaupenc, niçard, provençau e lengadocian.
 
— Atau que fonciona tanben lo catalan, qui tien estandards regionaus diferenciats correspondent au valencian, au balear e au rosselhonés. Lo tipe catalan estandard deu Principat, eth medish, quand semblaré totalament uniforme au nivèu ortografic, qu’accèpta totun variacions foneticas qui corresponden aus dus dialèctes deu Principat: 1º la fonetica estandard deu dialècte centrau, a l’entorn de Barcelona, Girona e Tarragona, e 2º la fonetica estandard deu dialècte nòrd-occidentau, a l’entorn d’Andòrra, Lhèida e Tortosa. La celèbra politiciana catalana Carme Forcadell be parla un beròi catalan estandard, impecable, dab ua beròia fonetica nòrd-occidentala.
 
Lo cas corean que’ns muisha quauques problèmas tecnics e sociaus hèra interessants.
 
Quand Corèa formava un estat unic, dinc au començament deu sègle XX, lo corean estandard be tienèva un estandard unic.
 
De 1910 a 1945, Corèa que subiscoc ua dura ocupacion militara japonesa e las autoritats de Japon que temptèn d’eliminar brutalament la lenga coreana en la remplaçant per la lenga japonesa.
 
En 1945, Corèa que’s trobèc devesida en duas zònas: lo nòrd devath dominacion comunista, chinesa e sovietica; lo sud devath dominacion capitalista e americana. Que formèn en 1948 dus estats separats, que’s hascón ua terribla guèrra civila de 1950 a 1953 e que s’esperlongan uei lo dia coma dus estats antagonistas.
 
L’estat de Corèa deu Sud qu’a restaurat e mantengut lo corean estandard dab las suas basas tradicionalas. Lo sòcle d’aqueth estandard qu’ei lo dialècte de la region de Seol. L’escritura coreana que combina dus tipes de caractèrs: los caractèrs alfabetics d’usatge majoritari aperats hangeul e los caractèrs ideografics d’origina chinesa. L’estandard sud-corean, en tot demorar fidèu a las basas tradicionalas, que coneish neologismes e innovacions ligadas a las transformacions hòrtas de la societat sud-coreana, ua de las mei ricas e influentas deu Mond actuau.
 
L’estat de Corèa deu Nòrd qu’a temptat de desvolopar un estandard diferenciat dempuish los ans 1950. Qu’a erigit lo dialècte de la region de la sua capitala, Pyeongyang, coma basa de l’estandard, au detriment deu dialècte de Seol. Qu’a encoratjat l’abandon deus caractèrs ideografics d’origina chinesa entà generalizar mei los caractèrs alfabetics deu hangeul. L’isolament de la societat nòrd-coreana qu’a afavorit neologismes tipics deu Nòrd, qu’a enregistrat evolucions inevitablas pr’amor que la Corèa deu Nòrd e coneish tanben transformacions e innovacions; totun non coneish pas totas las innovacions extrèmas deu Sud. Bèths concèptes modèrnes que’s disen dab expressions diferentas entre los dus estandards. Bèths concèptes navèths deu Sud non son pas hèra coneguts ni exprimits au Nòrd.
 
Un aspècte pro segondari, mes tipic, d’aqueths dus estandards qu’ei la transcripcion de l’escritura coreana en caractèrs latins. Longtemps un sistèma de transcripcion comun qu’èra lo McCune-Reischauer, creat en 1937 e seguit au Nòrd e au Sud. Qu’ei un sistèma rigorós e exacte, mes que tien signes pesucs e incomòdes coma l’apostròf (’) e la mieja lua (ŏ, ŭ). Donc qu’a subit diferentas adaptacions au Nòrd e au Sud e la sua aplicacion qu’ei vasuda instabla. En 2000, lo govèrn sud-corean que remplacèc oficialament lo sistèma McCune-Reischauer per un sistèma navèth, fonologicament exacte, e mei comòde au nivèu grafic: non utiliza pas mei l’apostròf ni la mieja lua, que consistish en letras simplas.
 
Atau lo sistèma McCune-Reischauer, haut o baish adaptat, qu’escriu:
Sŏul
— P’yŏngyang (Phyŏngyang, Pyongyang)
— P’yŏngch’ang
— Kim Chŏngŭn (Kim Jong-un)...
 
Per contra, lo sistèma sud-corean de 2000, graficament simplificat, qu’escriu:
Seoul
— Pyeongyang
— Pyeongchang
— Gim Jeong-eun...
 
(Demest aqueths noms coreans, lo de la capitala sud-coreana, Sŏul / Seoul, coneish ua forma occitanizada: Seol.)
 
Aqueras divergéncias entre Nòrd e Sud non rompen pas encara l’unitat de la lenga coreana. Lo sentiment d’ua lenga comuna que persistish. Lo quite corean estandard, maugrat las suas duas varietats, que contunha d’aver formas haut o baish comunas per las estructuras fondamentalas de la lenga basica e quotidiana. Los parlants deus dus estandards coreans que pòden comunicar facilament.
 
Totun lo sentiment d’unitat culturala e nacionala deus coreans que vien de mei en mei flac e incertan, coma ac indican los recents sondatges d’opinion realizats au Sud, sustot dens las joenas generacions. Aus recents Jòcs Olimpics de Pyeongchang, pr’amor deus imperatius diplomatics, que creèn ua esquipa unificada femenina d’oquèi sus glaç. Hèra ciutadans e atlètas sud-coreans que protestèn contra aquera iniciativa simbolica d’unitat nacionala e culturala.
 
Aquera tendéncia de cap tà la separacion culturala, se contunha, que poiré agravar dens lo futur la separacion deus dus estandards de la lenga coreana. B’ei un exemple tipic de la division estatala qui genèra ua division lingüistica artificiala.
 
La promocion de l’occitan gascon, uei lo dia, que seguish vias sovent divergentas deus dus costats de la frontèra estatala: l’occitan gascon aranés (dens l’estat catalan en formacion) e l’occitan gascon literari marcat peu bearnés (dens l’estat francés) que’s cultivan tròp sovent segon esquèmas, visions, publicacions e institucions qui s’ignòran mutualament.

Que i a problèmas similars en occitan vivaroaupenc dab desvolopaments divergents dens los estats francés e italian.

Totun non i a pas nada guèrra hreda deus diferents costats de las nòstas frontèras, non i a pas nat obstacle a la circulacion ni a l’escambi. Los gascons, los aupencs —e los occitans en generau— non coneishen pas nada separacion de las populacions de tipe corean. Lo desvolopament en cors deu gascon estandard e deu vivaroaupenc estandard —dens l’encastre de l’occitan estandard pluricentric— que poiré estar conscient d’aquera oportunitat.
 
 

abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1: IEA-AALO



Comentaris

1 de març 10.43h

#10 que m'arrescauhas lo còr!!


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de març 09.06h

#9 "deus catalans mei enteressats peu lengadocian"

=> Que coneishi hèra plan Catalonha, dempuish trenta ans. Cada cop qu'èi rescontrat catalans occitanofils, que s'interessavan tant au gascon (aranés) coma aus autes dialèctes (au lengadocian, solide, mes tanben au provençau, a l'auvernhat, etc.).

Non cau pas escotar los messatges de quauques individús "lengadocentristas" qui hèn hèra activisme dens los comentaris de Jornalet. Aqueths "lengadocentristas" que dan un imatge completamen... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de març 01.39h

Òc vertat per autas rasons qu'en Corea qu'am lo medish efèit. Que j'èran bèths escambis dab lo comengés mes que s'ei aflaquit com at sabem. Que son arrosegats de cap da Tolosa e Paris d'un costat de la termièra e de cap da Barcelona e Madrid de l'aut. Se lo gascon èra mei esberit d'aqueth costat l'aranés qu'auré un ambient endà alandar la soa lenca. Uei qu'u cau esperar la plan-volença deus catalans mei enteressats peu lengadocian, de dòu har.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de febrièr 14.06h

La grafia classica applicada al francés en servant l'orthographia etymologica fa ja una bòna debuta per se ronçar dins l'occitan.
L'important es de mestrejar les mecanismes de transposicion graphica, emai mòt per mòt.
En mai d'aquò, es subversiu!, que le francés se renega la seu latinitat.
L'occitan estandard lexical es una reconeisséncia de la font unenca latina, e non pas langadociana, flexibla a vóler al parlar. Es inutil de marcar la seu territorialitat a l'escriut, que les article... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de febrièr 15.22h

#5 Cau servar l'aranés blos de la vath d'aran. Eth rendre compatible dambe eth gascon estandard, serà la siá perduda, vist la debilitat deth gascon de Gasconha francesa e la vitalitat de l'aranés ( politica lingûistica deu Conselh Generau d'Aran e de la Generalitat de Catalonha, immersion escolara, eca...)


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de febrièr 09.38h

TeMptar o TeNtar? Me pausi tanben la question pel catalan qu'emplèga l'ispanisme Intentar per Temptar/Tentar DE


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de febrièr 00.08h

L'article pausa la question de convergéncia de l'aranés amb un gascon comun, ja que la val d'Aran a la mai granda capacitat d'edicion e de difusion : restuir los plurals en is e as en lòc de i e es, los vèrbes en as e a finals en lòc de es e e, òu final en lòc de o, eths e non es e benlèu d'autres coma v intervocalic en lòc de u e mai. Es una decision politica segurament incomprensibla uèi per los locutors araneses. Son als occitanistas de mostrar los avantatges d'un gascon occitan ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 de febrièr 17.25h

Se ditz que los Estats Units e Gran Bretanha son dos païses desseparats per la meteissa lenga...


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 de febrièr 15.53h

Quan existián las doas Alemanhas, la bona e la marrida, tanben se diguet que l'alemand comun a las doas Alemanhas finiririà per generar doas lengas. Aquò se disià mai que mai en Alemanha oèst. La diferencia entre l'alemand de l'est e de l'oest sempre foguèt menor que la difererencia entre l'estandard alemand de las doas Alemanhas e l'estandard soís, austrian, alsacio-lorenés, tirolés del sud , belga, luxemburgués, de Liechtenstein e d'etc. Uèi degun ne parla brica.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 de febrièr 11.47h

#1 Beròi exemple, plan trobat! Efectivament, los usatges elementaris non càmbian pas hèra entre los dus tipes de corean. Per contra, los usatges especializats, coma lo lengatge tecnic de l'oquèi sus glaç, be coneishen divergéncias importantas entre lo Nòrd e lo Sud.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

bèc   canfora   casinò   clo   codificacion   congrès   dark vador   darth vader   enfasi   enfiteòsi   estrategia   francisme   gange   geopolitica   istre   italianisme   lo martegue   lugar   lugran   lusèrna   mar   mf   mph   sumien   vènus  

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions