CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 19 d'agost

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 11.6.2018 03h00

L’escritura dels nombres ordinals


Comentaris 9 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargament


International Training Institute




Un nombre ordinal s’abrèuja en escrivent solament las chifras, seguidas de la darrièra letra del mot.
 

segond2d
segonda2a
 
La darrièra letra se pòt plaçar siá en posicion normala sus la linha (per simplicitat), siá en expausant (per rafinament tipografic).
 
— en posicion normala:
1r 2d 3a 27n 27e 27u Ir IId
 
— en expausant:
1r 2d 3a 27n 27e 27u Ir IId
 
Exemples:
 
1r de mai
 
2d servici
 
3a fasa
 
14a session
 
27n Collòqui d’Oftalmologia [vint e seten Collòqui d’Oftalmologia]
(= auvernhat, lemosin: 27e Collòqui d’Oftalmologia [vint e seteime Collòqui d’Oftalmologia])
(= gascon: 27u Collòqui d’Oftalmologia [vint e setau Collòqui d’Oftalmologia)
 
15s vendémias [quinzenas vendémias]
(= provençal: 15i vendémias [quinzenei vendémias])
(= niçard: 15i vendémias [quinzeni vendémias])
 
Enric Ir
 
Enric IId
 
Joana Ia
 
Joana IIa
 
Per simplificar l’escritura dels nombres ordinals, se pòt far las recomandacions seguentas.
 
— Val mai una sola letra finala. Plusors letras rendon l’abreviacion pesanta e tròp variabla.
 
1r                     (evitatz: 1ièr, 1ier, 1èir, 1èr)
2d                    (evitatz: 2nd, 2ond)
3a                    (evitatz: 3ena, 3eima, 3esma, 3ava)
27n                  (evitatz: 27en)
27e                  (evitatz: 27me, 27eime / 27esme)
27u                  (evitatz: 27au)
 
— La letra finala s’escriu de manièra identica après las chifras aràbias e las chifras romanas. Certanas lengas evitan la letra finala après las chifras romanas, mas es un usatge inutilament complicat.
 
lo 1r de mai                           
lo 2d periòde                        
la 2a fasa                               
Enric Ir (evitatz: Enric I)
Enric IId (evitatz: Enric II)
Joana IIa (evitatz: Joana II)
 
(Dins la numeracion dels noms de sobeirans, i a un nombre ordinal per Ir e IId, per exemple Enric Ir [primièr, primier, primèir, primèr] e Enric IId [segond]. Mas i a un nombre cardinal a partrir de III: Enric III [tres], Enric IV [quatre, quate], Enric V [cinc], etc.)
 
— Dins una sequéncia qu’es en general tota en majusculas, la letra finala d’un nombre ordinal deu restar en minuscula. Aquò facilita la legibilitat.
 
LO 1r DE MAI (evitatz: LO 1R DE MAI)
JOANA IIa (evitatz: JOANA IIA)              
 
— Cal evitar l’usatge complicat de l’espanhòl que vòl un ponch abans la letra finala.
 
3a (evitatz: 3.a)    
 
           
 
 



publicitat



Comentaris

13 de junh 12.09h

#8 Plan merces


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de junh 11.51h

#7 Lo tèrme anglés “FLOPS” es vengut internacional e s’es adapatat jos aquela forma a totas las lengas romanicas. En occitan poiriam dire, donc, coma tèrme brèu: “un flòps” o “un FLÒPS” (lo sinonim long, en occitan, seriá: “una operacion en virgula flotanta per segonda”).

Los prefixes del sistèma internacional d’unitats (SI) recebon abitualament de formas occitanizadas dins las grafias completas dels tèrmes, per exemple “quilomètre” (escrivèm pas “kilomètr... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de junh 08.27h

Diu me damne tot m'es estat escafat ! I torni :

Cossi se pòt revirar aquelas mesuras en Occitan ?

floating-point operation per second) ou FLOPS.
Operacion en virgula flotejanta per segonda ?? OVFS ?

yottaFLOPS = 10 potencia 24

zettaFLOPS = 10 potencia 21

exaFLOPS =10 potencia 18

pétaFLOPS = 10 potencia 15

téraFLOPS =10 potencia 12

gigaFLOPS =10 potencia 9

mégaFLOPS =10 potencia 6

kiloFLOPS =10 potencia 3



Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de junh 14.08h

Los noms de sobeirans conèisson mai la forma embé l'article :
• Enric lo Ir ; Enric lo IId
• Enric lo III ; Enric lo IV ; Enric lo V ; Enric lo XIII ... (embé de nombres cardinaus a partir de III).


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de junh 22.57h

#3 En provençau, "quinzenei" es solament possible davant un nom; e es ben aquò que l'exemple indica: "15i vendémias = quinzenei vendémias". Ai cambiat la presentacion visuala per o rendre pus clar.

#4 En gascon tenèm "2d" per "segond" e "2u" per "dusau". La forma "2n" per "dosen" se ditz pauc a l'estat isolat; se ditz puslèu dins de formas compausadas coma "22n" per "vint e dosen", "32n" per "trenta dosen", etc.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de junh 22.00h

E 2u per dusau. 2n per dosen?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de junh 21.19h

Question: en provençau, dones "lei 15i". Mai la finala es en -as (=[o]), "lei quinzenas" se l'ordinau es pas seguit d'un nom.
Podèm pas notar "lei 15s", que figura "lei quinzens". Que n'en penses? Per ieu, me sembla que vau mai gardar "lei 15i" coma forma referenciala (que fonciona perfiechament en niçard, onte la finala dau f.pl. deis adjectius es totjorn en -i ).


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de junh 14.08h

#1 Bon jorn. Lo Conselh de la Lenga Occitana (CLO) accèpta un usatge simplificat e sens cap de jonhent dins los nombres: "dètz e sèt", “vint e sèt”.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de junh 12.50h

Bonjorn Domergue, per què s'escriu Vint e set i no pas Vint-e-set, Dètz e set I no pas Dètz-e-set? I a una regla pels junyents (guionets en catanyol) com en català, que diem D-U-C (junyent entre desenes, unitats i centenes) ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions