Diluns, 30.7.2018 03h00
Istambol es la pus granda vila d’Euròpa. Me diretz qu’es tanben una vila d’Asia, bòrd que compren lei doas ribas de l’estrech dau Bosfòr, un dei limits convencionaus entre Euròpa e Asia. De fach, Istambol ten son origina sus la riba europèa dau Bosfòr. Mai son extension recenta l’a butat a absorbir lei comunas vesinas de la riba asiatica coma Escutari (en turc Üsküdar). En tot cas, la partida europèa d’Istambol, soleta, ja es una dei zònas urbanizadas mai importantas d’Euròpa.
Istambol
Lo nom actuau, Istambol, es una adaptacion occitana dau nom turc İstanbul.
— Se pòt comparar au nom italian, Istambul, qu’es una italianizacion a partir dau nom turc.
— Lo catalan e lo francés utilizan una forma ibrida: Istanbul. Es una forma pauc adaptada au catalan e au francés perque reten la sequéncia exotica ‑nb‑ dau turc. Pasmens i a una adaptacion parciala au catalan e au francés perque aquela forma Istanbul suprimís lo ponch sus la İ majuscula, qu’es un trach tipic de l’ortografia turca.
Lo tipe
Istambol en occitan o
İstanbul en turc es lo nom oficiau de la vila dempuei 1930. Fins en 1930, a aquela vila li disián oficialament
Constantinòple. La forma turca
İstanbul, pasmens, s’utilizava de maniera informala lòngtemps abans 1930. Deriva d’una expression en grèc medievau,
eis tìn pólin (ἐις τὶν πόλιν), que significa “a la vila”. D’efiech, la vila èra mai que mai de cultura grèga a passat temps. Per dire qu’òm èra dins la vila de Constantinòple, òm aviá costuma de dire en grèc “a la vila”,
eis tìn pólin. Lei turcs otomans gardèron aquela expression grèga per ne far lo nom turc popular
İstanbul tre la fin de l’Edat Mejana. Lei turcs conqueriguèron Constantinòple en 1453 e ne faguèron la capitala de son Empèri Otoman. Tardivament, après la casuda dau regim imperiau otoman, la novèla Republica Turca promoguèt lo nom popular d’
Istambol (İstanbul) per ne far lo nom oficiau de la vila en 1930.
Uei, la vila d’Istambol a una majoritat d’abitants turcs mai manten una comunautat minoritària de grècs que representan la capa culturala pus anciana de la ciutat. Lei grècs autoctòns d’Istambol son ciutadans de l’estat turc e patisson de tractaments discriminatòris, e mai subiguèron un
chaple e un exòde parciau en 1955.
Constantinòple Lo nom oficiau de la vila, donc, foguèt
Constantinòple de 330 fins a 1930. En turc, aqueu nom anterior se ditz
Konstantinopolis o
Konstantiniyye. En grèc modèrne se ditz
Kōnstantinoúpoli (Κωνσταντινούπολη). En grèc medievau e antic se disiá
Kōnstantinoúpolis (Κωνσταντινούπολις).
Uei lo jorn, lei grècs autoctòns de la vila e lei grècs de Grècia contunhan d’apelar la vila
Constantinòple (Kōnstantinoúpoli) per tradicion culturala, e mai se lo nom oficiau es
Istambol.
Dins l’encastre deis activitats de la religion crestiana ortodòxa, tanben, contunhan de dire
Constantinòple. Aquela vila ten lo sèti oficiau e mondiau de l’ortodoxia qu’a nom
lo Patriarcat Ecumenic de Constantinòple. Lo patriarca deis ortodòxes es totjorn un grèc de Constantinòple amb lo ciutadanatge turc.
La forma grèga
Kōnstantinoúpoli significa “vila de Constantin”, valent a dire, la vila de
l’emperaire roman Constantin que regnèt de 306 a 337 e que promoguèt Constantinòple per ne far una dei vilas màgers de l’Empèri Roman. E pus tard, après la fractura de l’Empèri Roman, Constantinòple se mantenguèt fins en 1453 coma la capitala de l’Empèri Roman d’Orient, o Empèri Bizantin, que foncionèt coma un empèri grèc medievau.
La forma latina es
Constantinopolis: compren lo nom d’òme latin
Constantinus e la terminason d’origina grèga
-polis “vila”. Lo nom occitan
Constantinòple deriva exactament d’aquela forma latina.
Bizanci Abans que Constantin transformèsse Constantinòple en capitala romana, la vila aviá tengut un nom pus ancian,
Bizanci, dau sègle VII abans lo Crist fins en 330 après lo Crist.
Bizanci es la forma occitanizada dau grèc ancian
Byzántion (Βυζάντιον). Foguèt una vila grèga tre sa fondacion au sègle VII abans la Crist, quand l’edifiquèron de colons grècs venguts de Megara. Leis alentorns de la vila, pendent l’auta Edat Antica, èran poblats
de tracis qu’avián una cultura ben diferenta dei grècs. Mai lei tracis s’ellenizèron pauc a cha pauc durant l’Edat Antica.
Comentaris
1 d'agost 18.12h
#9 Me soveni que fins a la fin de las annadas setanta Istanbul s'escrivia "Istamboul" en frances. Es a partir de las annadas uechanta que l'an escrich Istanbul, tan coma an escrich Pekin "Beijing", segon las normas anglofonas. Per la pichota istoria fins a la darriera guerra los franceses disian "Stamboul" luoga d'Istamboul. Aquo es demorat dins l'adjectiu "stambouliote" per dire los estatjants d'aquesta ciutat.
Valora aquest comentari:
6
0
31 de julh 20.12h
Certament, Constantinoble en català, com surt al Tirant lo Blanch. Més enllà, capital i residència dels Emperadors Romans. Tot era l'Imperi Romà, i d'acord que no hi havia part d'Orient i Occident, això són distincions falses per raons històriques, que volien fonamentar els estats-nació moderns. Per cert, a Escandinàvia la ciutat imperial l'anomenaven Miklagard... la Ciutat Gran... https://en.wikipedia... Legir la seguida
Valora aquest comentari:
2
1
31 de julh 11.25h
#12 Participèri pas a l'elaboracion d'aquelei preconizacions (coma director de la revista "Lingüistica Occitana" lei publiquèri pasmens), mai me sembla que i a mai d'un critèri: tradicion occitana ò non, etimologia, istòria, comparason amb leis lengas romanicas, en particular lei vesinas, tendéncias internacionalas, amb de cas despariers (adaptacion a l'occitan, semiadaptacion, non-adaptacion).
Vau mai de legir menimosament lo document, a partir de la pagina 93:
http://superlexic.com/r... Legir la seguida
Valora aquest comentari:
1
0
31 de julh 10.33h
#10 Quinas son aquelas preconizacions del CLO ? Cal adaptar los toponimes estrangièrs a la prononciacion occitana ? Deu èsser mai complicat qu’aquò, supausi.
Valora aquest comentari:
4
0
31 de julh 10.06h
Istambol ? Es atal :
Arrivada entà Istanbul
https://www.youtube.com/watch?v=5olxy_EqI8w
Istanbul de nuèch
https://www.youtube.com/watch?v=dtPAIBvSPAs
Istanbul ambe imatges
https://www.youtube.com/watch?v=_y0kGlLNrnw
Cançon de Sezen Aksu
https://www.youtube.com/watch?v=QjyWPkoBSjo
Valora aquest comentari:
2
0
31 de julh 09.51h
#8 D'efiech, la premsa italiana contemporanèa sembla de preferir "Istanbul".
https://milano.corriere.it/notizie/cronaca/18_aprile_01/italiano-morto-istanbul-stampa-turca-morto-d-infarto-62e5665c-3530-11e8-8de8-ad207e8187ca.shtml
http://dizionari.corriere.it/dizionario_tedesco/Tedesco/I/Istanbul.shtml
http://www.repubblica.it/diretta/online/esteri-esteri-istanbul/index.html
Pasmens, i a evidentament ges de motiu per dire pas "Istambol" en occitan, mot ben format e recomandat per lei precon... Legir la seguida
Valora aquest comentari:
3
0
30 de julh 23.01h
#8 De diccionaris italians fòrça seriós pòrtan ben la forma "Istambul", coma lo DOP, lo Treccani o lo DIPI (d'autres admeton la forma turca exacta "İstanbul" amb lo ponch sus la İ majuscula).
Valora aquest comentari:
3
0
30 de julh 22.10h
Lo nom italian de la vila es Istanbul, coma en francès. Un autre nom alternatiu de la vila èra tanben Nòva Roma.
Valora aquest comentari:
3
0
30 de julh 17.31h
#6 Aquesta apelacion ven d'Alemanha, que se voliá a n'aqueu temps lo solet Empèri Roman legitim. L'istòria es escricha per lei vinceires, que vòs....
Valora aquest comentari:
5
0
30 de julh 17.14h
#5 Mercés d'aqueste esclairatge. Sabiái plan l'apelacion "a posteriori" mas aviái pas la lectura politico-religiosa. Sembla coerenta, mas perqué la perpetuar? ... un autre mistèri de l'Istòria!.
Valora aquest comentari:
4
0
Comenta
Lo comentari es estat mandat corrèctament e es en espera de moderacion
15 comentaris
(6 vòtes)
En cargament
15 comentaris
Mandar
