Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Lei terminasons -és e -ès en occitan e en catalan

L’occitan e lo catalan son de lengas bessonas. Sovent, una bòna coneissença d’una dei doas lengas ajuda a devinar de maniera intuitiva la forma correspondenta de l’autra lenga.
 
Ça que la, lei terminasons ‑és e ‑ès se gerisson de maniera pron diferenta en occitan e en catalan e engendran de dificultats.
 
Per se’n sortir, podèm començar per retenir doas règlas essencialas dins la correspondéncia entre lei doas lengas.
 
(1)
 
En generau, la terminason occitana ‑és (au masculin) e ‑esa (au femenin) correspònd a la terminason catalana ‑ès (au masculin) e ‑esa (au femenin). Es una terminason que forma d’adjectius e mai de noms masculins o femenins, generalament aplicables a de personas.
 
Ansin, en occitan disèm cortés ‑esa, anglés ‑esa, albanés ‑esa, chinés ‑esa, japonés ‑esa, finlandés ‑esa, danés ‑esa, senegalés ‑esa, francés ‑esa, marselhés ‑esa, clarmontés ‑esa, barcelonés ‑esa (o barcelonin ‑ina), berlinés ‑esa... I podèm apondre lo mot fòrça frequent espés espessa que ten excepcionalament doas ss dins sa forma femenina.
 
En catalan se ditz cortès ‑esa, anglès ‑esa, albanès ‑esa, xinès ‑esa, japonès ‑esa, finlandès ‑esa, danès ‑esa, senegalès ‑esa, francès ‑esa, marsellès ‑esa, clarmontès ‑esa, barcelonès ‑esa (o barceloní ‑ina), berlinès ‑esa... E tanben espès espessa amb doas ss au femenin.
 
Remarca — Lo catalan estandard inclutz certaneis adaptacions regionalas. En catalan estandard valencian, en particular, la terminason ‑ès ‑esa se pòt adaptar sovent en ‑és ‑esa coma en occitan.
 
(2)
 
En generau, la terminason occitana ‑ès, que forma sustot de noms masculins, correspònd a la terminason catalana ‑és.
 
Disèm en occitan lo progrès, lo congrès, l’accès, lo succès, l’interès...
 
En catalan se ditz el progrés, el congrés, l’accés, el succés... Mai en catalan se ditz excepcionalament l’interès amb una è larga coma en occitan.
 
*
 
Se limitam dins aqueste article ai règlas de correspondéncia mai abitualas. Lei gents que navigan entre occitan e catalan e qu’an de dobtes pòdon començar de se concentrar sus aquestei doas règlas e resouveràn lo 99% dei dificultats.
 
I a d’excepcions a aquestei règlas que venèm d’enonciar, mai leis aprenents lei pòdon retenir dins de fasas ulterioras de perfeccionament.
 
 
 
 
 
 
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

t.
7.

Aquera prononciacion " é = è / è = é " me sembla una influéncia deu francés d'adara, que tostemps prononcia " è" , per lo "é" tan com per lo "è", shens nada différencia, quan plan escotatz los mèdias parisencs : "bébé" = "lait" . A jo, aquò m'esquiça las aurelhas .

Lo "é" occitan es mei barrat que lo "é" deu francés, e lo "è" occitan mei ubert , me sembla . Lavetz tot aplatir , a la mòda francesa , es escarraunhar nòsta lenga.

  • 5
  • 2
Gerard Cairon Florentin d Albigés
6.

#5 D'acòrdi, del tot...

  • 4
  • 0
Pairolet
5.

#1 Avètz rason.
sec#cèc, set#sèt, pel#pèl, sèm#cent, es#ès, veni#vèni...
cai-sus una glenada classica de mots qu'an cadun un sens diferent.
Pel sol plaser de se passejar en lenga nòstra podèm apondre :
"Cantem" qu'es un subjonctiu# "batèm" qu'es un indicatiu.
Aquela oposicion pertinenta e/è es pas la sola, i a tanben r/rr (marit#marrit).
Ieu disi als començants, que quand sabon pas, lor cal causir puslèu lo [e] tampat :
"la botèlha"* "la casquèta"* tant val dire que fa rigolar, mentre que se disètz "se seire"* allòc de "se sèire" aquò passa.

  • 9
  • 0
Mèfi! 31
4.

Grafia e fonetica
Me sembla que la grafia é / è sia d'una logica etimologica pluslèu que de fonetica generala.
L'autor poirà benlèu òu nos precisar...

  • 8
  • 0
Matieu Castel Marselha
3.

#2 L'a tanben d'exemples de rimas è/é en cò de Victor Gelu

Gelu :
Procès / fresc
Jarret / *trè (francisme per "trach")
Psichè / francés
Gèst / mespretz
fe / *fè (francisme per "fach")
Dètz / anglés
*frèsa (francisme per "fraga"/pesa

En francitan la distinccion è/é a quasi despareissut, en Provença a tot lo mens.
Una evolucion de l'occitan seriá pas possible sus d'aqueu ponch (a Marselha, "après" / "très" / "marseillais" se pronóncian totei "apré" / "tré" / "marséyé") ?

  • 5
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article