CAPCALERA: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 29 de novembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 3.9.2018 03h00

Lei terminasons -és e -ès en occitan e en catalan


Comentaris 7 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (11 vòtes)
carregant En cargament


Électricité de Strasbourg




Etiquetas
catalan, és, ès, sumien, terminason

L’occitan e lo catalan son de lengas bessonas. Sovent, una bòna coneissença d’una dei doas lengas ajuda a devinar de maniera intuitiva la forma correspondenta de l’autra lenga.
 
Ça que la, lei terminasons ‑és e ‑ès se gerisson de maniera pron diferenta en occitan e en catalan e engendran de dificultats.
 
Per se’n sortir, podèm començar per retenir doas règlas essencialas dins la correspondéncia entre lei doas lengas.
 
(1)
 
En generau, la terminason occitana ‑és (au masculin) e ‑esa (au femenin) correspònd a la terminason catalana ‑ès (au masculin) e ‑esa (au femenin). Es una terminason que forma d’adjectius e mai de noms masculins o femenins, generalament aplicables a de personas.
 
Ansin, en occitan disèm cortés ‑esa, anglés ‑esa, albanés ‑esa, chinés ‑esa, japonés ‑esa, finlandés ‑esa, danés ‑esa, senegalés ‑esa, francés ‑esa, marselhés ‑esa, clarmontés ‑esa, barcelonés ‑esa (o barcelonin ‑ina), berlinés ‑esa... I podèm apondre lo mot fòrça frequent espés espessa que ten excepcionalament doas ss dins sa forma femenina.
 
En catalan se ditz cortès ‑esa, anglès ‑esa, albanès ‑esa, xinès ‑esa, japonès ‑esa, finlandès ‑esa, danès ‑esa, senegalès ‑esa, francès ‑esa, marsellès ‑esa, clarmontès ‑esa, barcelonès ‑esa (o barceloní ‑ina), berlinès ‑esa... E tanben espès espessa amb doas ss au femenin.
 

Remarca — Lo catalan estandard inclutz certaneis adaptacions regionalas. En catalan estandard valencian, en particular, la terminason ‑ès ‑esa se pòt adaptar sovent en ‑és ‑esa coma en occitan.
 
(2)
 
En generau, la terminason occitana ‑ès, que forma sustot de noms masculins, correspònd a la terminason catalana ‑és.
 
Disèm en occitan lo progrès, lo congrès, l’accès, lo succès, l’interès...
 
En catalan se ditz el progrés, el congrés, l’accés, el succés... Mai en catalan se ditz excepcionalament l’interès amb una è larga coma en occitan.
 
*
 
Se limitam dins aqueste article ai règlas de correspondéncia mai abitualas. Lei gents que navigan entre occitan e catalan e qu’an de dobtes pòdon començar de se concentrar sus aquestei doas règlas e resouveràn lo 99% dei dificultats.
 
I a d’excepcions a aquestei règlas que venèm d’enonciar, mai leis aprenents lei pòdon retenir dins de fasas ulterioras de perfeccionament.
 
 
 
 
 
 
 
 



publicitat
BANNER1: IEO Arièja



Perfil

Categorias

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions