CAPCALERA: Lo Diari

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 19 de setembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 29.10.2018 03h00

Lo Lugar: ua vision de Vènus


Comentaris 22 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (16 vòtes)
carregant En cargament


Lo Lugar: ua vision de Vènus
© Nasa / J. Gabás Esteban




Etiquetas
estela, felibritge, fontan, lugar, lugard, lugarn, lugran, lusèrna, sumien, vènus

Un mot tradicionau e un emblèma
 
Lo Lugar, nom pròpri dab majuscula, qu’ei ua de las apelacions popularas de la planeta Vènus. Aqueth astre que’s vei hèra plan dempuish lo nòste cèu terrèstre, especialament a la nueitòta e a l’auba.
 
Per generalizacion, un lugar, coma nom comun sens majuscula, que pòt estar tot astre qui lusish bèthcòp dens lo cèu.
 
Au sègle XIX, lo Felibritge qu’avèva causit l’estela de sèt brancas coma simbòl, en relacion dab la sua patrona Santa Estela. Au sègle XX, Francés Fontan que dèc lo nom de lugar a aquera estela de sèt brancas e que la hiquèc au costat de la crotz occitana sus la bandèra occitana. Lo medish Fontan que creèc la revista politica lo Lugar, organ deu PNO.

 
Formas variablas
 
Lo mot lugar que tien formas localas fòrça variablas: lugan, luganh, lugard/lugar, luan, luard/luar, lubran, lugran, lutzgran (ua reïnterpretacion artificiala de lugran), lugòt, ligòt, ligon...
 
Aqueth mot, dab tantas formas, que sembla limitat aus dialèctes gascon, lengadocian, provençau e lemosin. Que sembla mens tradicionau en auvernhat, vivaroaupenc e niçard.
 
La sua grafia que pausa interrogacions.
 

— En ortografia classica, que s’escriu sustot lo lugar o lo lugan segon los obratges normatius de Loís Alibèrt (lugar dens lo son diccionari, lugar o lugan dens la sua gramatica).
 
— En ortografia mistralenca, que s’escriu ‘lugar’, ‘lugra’, ‘lugan’, ‘lugran’, ‘lutz-gran’, ‘luar’, ‘luga’, ‘lugò’ segon lo diccionari de Mistral.
 
— La revista deu PNO, “lo Lugar”, be trantalha entà escríver lo son pròpri nom. Ancianament qu’escrigoc ‘lu Lùgar’ puish ‘lu Lygar’ dens ua grafia experimentala. Uei qu’escriu lo Lugarn* dab ‑n muda en grafia classica, en lòc de lo Lugar. E tanben ‘lou Lugar’ en grafia mistralenca.
 
— Lo diccionari lemosin d’Ives Lavalada que repren aquera forma lugarn*.
 
 
L’etimologia de lugar qu’ei coneguda
 
L’etimologia qu’ei coneguda. Que la trobam dens lo diccionari etimologic de Walther von Wartburg, lo FEW, ua grana referéncia scientifica (tòme 5, pagina 428). Qu’i cau poder legir los explics redigits en alemand.
 
Au començament, que i agoc en latin lo mot lux~lucis “la lutz”. Que se’n derivèc l’adjectiu latin antelūcānus “anterior a l’auba”. Lo latin mei tardiu que’n hascoc per abreviacion un nom masculin, lūcānus “l’estela deu matin”.
 
Deu latin lūcānus vengoc regularament la forma occitana lo lugan. La sua ‑n finala qu’ei muda o prononciada segon los parlars.
 
Lo tipe iniciau lo lugan que conegoc un tipe segondari lo lugran per influéncia d’ua familha de mots occitans coma lugrejar qui tienen la basa lugr- (deu latin lucor “lusiment”)...
 
En parallèl, lo tipe iniciau lo lugan que conegoc tanben un autre tipe segondari, lo lugard, per cambiament de sufixe. Dens las grafias medievalas que podèvan escríver ‘lugart’ per lugard.
 
Mei tard, lo tipe lo lugard que hoc reïnterpretat coma “lo lugar dens certans parlars gascons, lengadocians e provençaus qui non pronóncian pas la ‑d finala après r (d’autes parlars gascons e lengadocians, au contrari, pronóncian la ‑d finala après r, per exemple lugard [lyˈɣart], mes aquera forma qu’a agut mens de succès).
 
Dens lugar, l’‑r finala qu’ei muda o prononciada segon los parlars.
 
— Bèthcòp d’autors prenormatius de l’Ancian Regim non reconeishèvan pas mei lo sufixe ‑ard e que desvolopèn la forma escriuta lugar. Per exemple los lengadocians Danièl Sage e l’Abat de Sauvatges.
 
— En gascon, la forma lugar qu’ei estada percebuda tanben, coma ac muisha lo derivat gascon enlugarar (en-lugar-ar) (diccionari de Palai).
 
— En provençau e lemosin, l’amudiment de la ‑d finau qu’ei mei generau, çò qui a favorizat tanben la percepcion d’un tipe navèth lugar.
 
La grafia lugar, pro difusada tre l’Ancian Regim, b’èra plan installada e plan anteriora a las normalizacions de Mistral e Alibèrt. En eiretar d’aquera tradicion escriuta, Mistral e Alibèrt qu’escrigón eths tanben lugar, sens comprene que vienèva de lugard.
 
Aquò non ei pas un fenomèn extraordinari. Dens totas las lengas, hèra de mots qu’evolucionan atau dab accidents d’interpretacion qui passan dens l’usatge. En catalan estandard, lo normalizaire Pompeu Fabra que registrèc tanben evolucions accidentalas d’aquera traca.
 
 
La forma discutibla lugarn*
 
La forma lo lugarn* non a pas jamei existit dens l’istòria de la lenga, segon lo diccionari etimologic FEW.
 
Dens los derivats, per contra, si que trobam la basa lugarn- seguida d’un sufixe, per exemple dens enlugarnar (en-lugarn-ar) o lugarnejar (lugarn-ej-ar), mes que son variantas gasconas segondàrias, vengudas d’enlugranar (en-lugran-ar) o lugranejar (lugran-ej-ar), eths medishs derivats de lugran. En gascon l’r après consonanta que’s desplaça sovent.
 
Remarca — Daubuns qu’evòcan ua forma latina coma lucerna entà justificar la grafia lugarn*. Mes lo latin lucerna non pòt pas arribar a lugarn* en fonetica istorica occitana. Au contrari, lo latin lucerna qu’a engendrat lo mot occitan la lusèrna (insècte lusent).
 
 
Quinas preferéncias?
 
Los legedors refractaris a tota idèa d’occitan estandard que’s haràn plaser en utilizar totas las variantas qui vieni d’expausar.
 
Los legedors qui vòlen un occitan estandard, eths, que poiràn preferir la forma lo lugar. Qu’ei comuna a diferents dialèctes. B’ei hòrt incoerenta etimologicament, puish que vien de lugard. Mes que tien ua vielha tradicion orala, escriuta, literària e prenormativa, reculhida dens los obratges normatius. Qu’ei la continuitat de l’usatge...


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANNER1: IEO Arièja



Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions