CAPCALERA: VILA DE TOLOSA
CAPÇALERA2: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 20 de novembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 5.11.2018 03h00

Lei lengas de Canaquia


Comentaris 3 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (11 vòtes)
carregant En cargament


Numea, vila principala de Canaquia




Etiquetas
austronesian, canac, canacs, canaquia, melanesian, nòva caledònia, polinesian, sumien

L’archipèla de Canaquia (oficialament la Nòva Caledònia) a conegut lo 4 de novembre de 2018 un referendum sus l’independéncia. Lo non a la libertat a ganhat provisòriament. D’autrei referendums son prevists dins leis ans que venon.
 
Canaquia una superfícia un pauc pus granda que Lemosin. Sa populacion autoctòna, lei canacs, es anciana, qu’arribèt dins lo país fa 4000 ans aperaquí. La populacion non autoctòna arribèt solament dins leis ans 1850-60 après l’invasion francesa de 1853. Pasmens la populacion canaca restèt largament majoritària fins ais ans 1970, quand lo govèrn francés encoratgèt una installaciacion mai fòrta d’immigrants metropolitans addicionaus. Uei lei canacs forman lo 41% de la populacion.
 
Lei lengas autoctònas dei canacs son nombrosas e divèrsas. Se còmpta 28 lengas segon la majoritat deis especialistas. Aqueu nombre elevat de lengas, dins un país qu’es pas tan grand, s’explica per la complexitat de l’istòria e per l’ancianetat dau poblament autoctòn.
 
Lei “lengas canacas”: aquò es un tèrme comòde per agropar lei lengas deis autoctòns, mai forman pas una familha compacta d’esperelei. Apertenon totei a la granda e vielha familha dei lengas austronesianas que s’estendon de Madagascar fins a Rapa Nui (l’Illa de Pascas). Lei “lengas canacas” pòdon èsser pron diferentas entre elei. Una d’elei, lo fagauvea, aperten a la branca polinesiana dei lengas austronesianas; leis autrei lengas canacas se restacan a de populacions de cultura melanesiana e se repartisson en brancas pron divèrsas, mai totjorn dins la granda familha austronesiana.
 
A causa de la recenta dominacion francesa, i a de lengas canacas qu’an cessat de se parlar. E aquelei que subrevivon son en situacion precària.
 
L’estatut actuau de Canaquia es aqueu d’una autonomia sota dominacion de l’estat francés. Aquela autonomia es limitada. A pas permés una politica seriosa de normalizacion lingüistica en favor dei lengas canacas. Ges d’elei a recebut l’estatut de lenga oficiala. Solament 4 lengas canacas sus 28 son l’objècte d’una espròva facultativa au bachelierat.
 
Se Canaquia arriba a l’independéncia dins leis ans que venon, amb lei referendums que rèstan de far, i aurà benlèu un espèr pus fòrt de sauvar lei lengas canacas. Son lei canacs, dins l’ipotèsi que vengan liures, que deuràn decidir s’o vòlon far e coma o voudràn far.
 
La populacion d’origina non autoctòna —sovent europèa, mai tanben oceaniana e asiatica— a lo dever morau de respectar la cultura canaca dau país, de l’aprene e de parlar lei lengas canacas. Es çò que fan ja una pichona partida dei non autoctòns qu’an decidit de rejónher l’independentisme canac, e an un comportament extraordinàriament onorable. La rèsta de la populacion non autoctòna deurà acceptar un jorn o l’autre d’anar tanben dins la via de l’integracion canaca.
 
De tot biais, una granda partida dei canacs rèstan desfavorizats sus lo plan sociau e economic e se son pas assimilats au modèl francés. Aquò es un dei factors (pas lo solet) qu’explican perqué lei canacs votèron en granda majoritat per l’independéncia. La presa de consciéncia per la liberacion es irreversibla.
 
La lenga francesa a pas la mendre legitimitat istorica en Canaquia. Disi pas que cau interdire e reprimir l’usatge dau francés, evidentament. Mai caudriá aumens que lo francés perdèsse son ròtle de lenga dominanta e de lenga oficiala unica. De segur, seriá complicat d’instituir un usatge oficiau dei 28 lengas autoctònas e de reviudar lei lengas qu’an cessat de se parlar recentament. Mai es pas completament impossible, que lei consciéncias culturalas localas liadas a cada lenga rèstan vivaças.
 
En cas d’independéncia, benlèu lei canacs arribaràn de desvolopar formalament un pichon nombre de lengas canacas, demieg lei mens feblas, per garentir son usatge oficiau, institucionau e sistematic e, ansin, per remplaçar lo ròtle dominant dau francés. Dins un tau scenari, lei lengas canacas pus feblas arribarián benlèu pas de retrobar sa fòrça perduda, mai aumens poirián melhorar un pauc sa vitalitat. Ven ai canacs d’o decidir.
 
La situacion canaca es complicada, es ben diferenta de la nòstra, mai deu inspirar leis occitans conscients. Es clar qu’una timida revendicacion d’autonomia sufís pas per sauvar ni la lenga occitana, ni lei lengas canacas. Un movement sociau e culturau fòrt, politizat e sens complèxes, amb una revendicacion de libertat e de dignitat, es un sulhet minimau necessari per crear una esperança.





abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1: IEA-AALO



Comentaris

8 de novembre 14.50h

#2 En partida, mai pas solament, o sabètz ben. Li a pas que de francimands que son venguts s'installar massivament en Occitània sensa s'occitanizar.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de novembre 07.44h

#1 Parlatz de l’immigracion francimanda ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de novembre 10.42h

"Pasmens la populacion canaca restèt largament majoritària fins ais ans 1970, quand lo govèrn francés encoratgèt una installaciacion mai fòrta d’immigrants metropolitans addicionaus. Uei lei canacs forman lo 41% de la populacion."

Paura Canaquia, espèri qu'arribaràn a ganhar independéncia maugrat aicesta situacion desesperanta. Aquò me fa pensar a ce que se passèt en Provença e dins Occitània tota, amb l'installacion massiva d'immigrants durant la sègle darrier, ce que finalame... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 17   votar negatiu 9
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

austronesian   canfora   casinò   catalan   dark vador   enfasi   enfiteòsi   estrategia   francisme   gange   garrolha   geopolitica   istre   italianisme   lingüista   lo martegue   lugran   lusèrna   mar   mf   mph   sumien   terminason   vènus   és  

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions