CAPÇALERA2: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 14 de decembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 12.11.2018 03h00

Los noms de vilas sens -s


Comentaris 11 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargament


Un sarròt de toponims occitans que s’escriven sens ‑s finala quand los lors correspondents francés e vòlen ua ‑s o ua ‑x. Lo francés que manca d’ortografia logica, non pronóncia pas ‑s ni ‑x e, totun, que hica hèra d’‑s e d’‑x decorativas.
 
L’occitan, au contrari, que hè dens la màger part deus sons dialèctes ua diferéncia fonetica entre las formas dab ‑s e las formas sens ‑s.
 
Qu’ei hèra trist de legir, dens los tèxts actuaus, quauques francismes injustificables coma Arlas* o Antibas* quand los sols noms occitans possibles e son Arle o Antíbol.
 
Lo diccionari de Loís Alibèrt, lo Dictionnaire occitan‑français de 1966, que hoc reeditat per l’IEO a partir de 1979 dab un “Avertiment a la segonda edicion” signat d’Ives Roqueta. L’“Avertiment” que ditz que Lorda e Tarba non vòlen pas nada ‑s finala. Qu’ei exacte. Mes qu’ei estonant que i aja solament aqueths dus exemples. D’autas vilas, hèra mei pobladas, tanben que son concernidas.
 
Ací qu’avètz ua petita lista de vilas occitanas pro conegudas qui non vòlen pas l’‑s, contràriament aus noms francés en ‑s o ‑x.
 

nom occitan nom francés
Antíbol Antibes
Arle Arles
Begla Bègles
Bordèu Bordeaux
Canha de Mar Cagnes‑sur‑Mer
Istre Istres
Lorda Lourdes
lo Martegue Martigues
Tarba Tarbes
Valàuria Vallauris
Vitròla Vitrolles
 
Au contrari, las vilas seguentas si que vòlen ua ‑s finala.
 
nom occitan nom francés
Ais de Provença Aix-en-Provence
Alès Alès
Besièrs Béziers
Canas Cannes
Caors Cahors
Carpentràs Carpentras
Castras Castres
Colomèrs Colomiers
Dacs Dax
Frejús Fréjus
Ieras Hyères
Lemòtges Limoges
Miramàs Miramas
Nimes (‑s que’s pronóncia en provençau locau) Nîmes
Peireguers Périgueux
Rodés Rodez
Rumans d’Isèra Romans‑sur‑Isère
Sieis Forns Six‑Fours‑les‑Plages
 
Entà finir, ua curiositat amusanta. La petita vila occitana de Gange e lo fluvi indian de Ganges que presentan l’‑s finala de manèra invèrsa au francés.
 
nom occitan nom francés
Gange (vila d’Occitània) Ganges
Ganges (fluvi d’Índia) le Gange
 




abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1: IEA-AALO



Comentaris

26 de novembre 00.56h

#11 Aimariái mièlhs una lenga occitana laugieirament bastarda mès socializada e viva encara per carrièiras puslèu qu'un estandard pur e artificiau que dingús parla pas. Convendretz que mos perpaus son senuts ? Quand avètz d'occitanistas que fan passar la forma avans lo fons, vos estonessiatz pas que l'occitanisma aguèsse perseguit l'òbra lenguisticament e culturalament mortifèra d'avaliment identitari entrincat per l'escòla de la 3ena Republica. Las memòrias tren-generacionalas son... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de novembre 14.04h

#9 Degun a jamai dich que caliá sonar ta vila "Gaujosa", d'onte te vèn aquela idèa folastrassa ? En Occitan, la vila se ditz "Juèsa" e aquò es pas contestat per degun. Cau arrestar de fantasmar sus d'imaginaris puristas de la lenga que vòlon impausar una òrra forma re-occitanizada ai paurei vièlhs dau vilatge que sònan la vila amb un oneste nom franchimand vengut de la tradicion autentica de la lenga mairala. Mai aquelei que vòlon gardar de formas afrancizada an tòrt. Alara, cau tanb... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de novembre 10.28h

#7 Sembla que Paulin es recent, per Palés


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de novembre 15.11h

Ieu, dinc mon caire, au lindau de las Cevenas e pus precisament au pè de la vau nauta de Beume se quilha sus un puèch la vileta de Juèsa [dyuèso]. La forma medievala latina èra "Gaudiosa", ce qu'auriá degut nos menar a "Gaujosa". Saique lo francés a degut passar per aquí... (vos avisaretz qu'aicí, avèm servat la prononciacion latina [di/dy] per "j").
Mès quand la vila se nomma coma aquò despièi de generacions (sai pas quant, mès pro per manténer l'apelacion), vos vesètz, vos, an... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de novembre 23.40h

Rectificacion grafica
Le nom official francés se pot cambiar de per décision del conselh municipal, tal coma la grafia. Seriá interessant de ronçar de campanhas de demandas de rectificacion argumentadas ambe la tradicion occitana.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de novembre 20.28h

#5 Entendi ben ta preocupacion. E dobti pas que sabes ben l’etimologia. Me sembla important de tenir còmpte de tres elements.

1º ‘Frejus’ es la grafia classica, pron sedimentada en occitan ai sègles XIV e XV, abans la francizacion dei documents.

2º ‘Frejús’ es la grafia classica sedimentada dins l’usatge actuau, e es important d’aver una ortografia establa. Lei cambiaments de grafia destorban.

3º ‘Frejús’ es una grafia englobanta que respècta la possibilitat d’... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de novembre 19.25h

#4 Sabi ben tot aquò, mai siam pas dins lo cas de "mas" per exemple, e saupre se a Malhana Mistral diiá FrejúS... son de figas d'un autre panier. Cen que dio aicí es que la -s es prononciada levat lains la plana mai jamai per "Frejú", e subretot quora lo gentilici ven "frejulenc.a" perqué espandir encuei una forma anciana latina, entre totei lei formas qu'agueriam, que correspònd ren a la realitat dau caire. Comprendriáu Frejúl deguessiam apondre quauqua ren, mai Frejús mena a *frejus... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de novembre 15.13h

#3 Una forma istorica escricha 'Frejus' apareis dins lei tèxts tre lo sègle XIV e es ben una forma occitana. Mistral escriu ‘Frejus, Freju’. Sembla ben que se tracte d’una forma englobanta ‘Frejús’ que coneis la variacion fonetica intèrna ben coneguda en provençau: segon lei mots o segon lei parlars, es possible siá d'amudir , siá de prononciar una ’-s‘ finala. A Malhana Mistral la prononciava, a Frejús la pronóncian pas. Istoricament, se tractariá d’una ‘-s’ dau p... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de novembre 14.32h

Per Frejú de i apondre una -s mi pareis totjorn una error. Lo gentilici es frejulenc, venent de Forum Julii, e lo monde dau caire, mai aquelei que pronóncian lei -s finalas JAMAI prononciaràn [fʁe'jys], per toi es [fʁe'jy] ... ben emb [j] per aquelei que pensan mau legir emoquò.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de novembre 11.45h

#1 L’esitacion es possibla dins lei formas medievalas de «Canas», es verai. En tot cas, trobam de formas ancianas en ’-s’ coma ’Canoas‘ (legissètz ’Cànoas‘). Donc es acceptable de botar ‘-s’ dins la forma modèrna ‘Canas’. Entretant, es aquela forma ‘Canas’ que se vei dins lo ‘Diccionari de basa francés-provençau’ de Lèbre & Martin & Molin.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

bèc   canfora   casinò   clo   codificacion   congrès   dark vador   darth vader   enfasi   enfiteòsi   estrategia   francisme   gange   geopolitica   istre   italianisme   lo martegue   lorda   lugar   lugran   lusèrna   mf   mph   sumien   vènus  

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions