CAPÇALERA: Eth Ligam occitan Youtube

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 4 de julh

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 12.11.2012 03h00

Lo nom d’Occitània (II): la francizacion còntra l’elegància


Comentaris 34 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (12 vòtes)
carregant En cargament


Seguida de la setmana precedenta...
 
 
Çò corrècte e çò incorrècte
 
Avèm vist que la nòrma classica es tras que clara: lo nom corrècte dau país es Occitània (lo gras indica la plaça de l’accent tonic). E pasmens, nos arriba de tombar sus una forma faussa e inadmissibla: Occitania* (l’asterisc indica una forma incorrècta). Aquela error pòt recebre doas explicas.
 
 
Lo qu’escriu mau e que pronóncia ben
 
En primiera ipotèsi, la persona qu’escriu per error Occitania* pronóncia corrèctament Occitània, amb un bòn accent tonic sus ‑tà, mai oblida d’escriure l’accent grafic.
 
S’es una manca de coneissença de l’ortografia, la cau perdonar per un utilizaire inexperimentat. Benlèu, la persona que fa l’error crei que cau pas escriure leis accents sus lei majusculas e, donc, aqueu mot que l’escriu de costuma Occitània, lo transforma en OCCITANIA* quand es tot en majusculas. En realitat, l’ortografia occitana demanda de notar totjorn leis accents grafics sus lei majusculas: l’escritura corrècta es ben OCCITÀNIA.
 
 
Lo qu’escriu mau e que pronóncia mau
 
En segonda ipotèsi, la persona qu’escriu Occitania* pronóncia lo nom dau país en plaçant l’accent tonic sus la sillaba ‑ni. Aquí la grafia e la pronóncia son totei doas incorrèctas. Aquela error s’explica per l’influéncia dau francés, que plaça l’accent tonic sus la sillaba ‑ni dins Occitanie.
 
Apondam doas precisions rapidas:
—   Quauqueis autors fantasiós an transformat lo francisme Occitania* en desplaçant l’accent sus la á finala, çò que dona Occitaniá*, donc, aquesta darriera forma es tanben un francisme.
—   La nòrma mistralenca, malaürosament, a encoratjat aquelei dos francismes: Occitania* se nòta «Óucitanìo**» e Occitaniá* se nòta «Óucitanié**».
 
Dins leis ans 1970, dos‑tres lingüistas provoquèron tota una sèria de destabilizacions de la nòrma classica. Prepausèron en particular d’abolir de formas corrèctas e alibertinas coma Occitània, comèdia, acadèmia e lei vouguèron remplaçar per de francismes coma Occitania*, comedia*, academia*. Cresián qu’èra normau de sistematizar l’accent tonic sus ia, mai en realitat, copiavan servilament lo modèl dau francés. S’avisavan pas que la tradicion occitana, au contrari, a una bèla diversitat d’accents tonics que tomban quora abans ‑ia (Occitània, Júlia, la comèdia, l’acadèmia, la justícia), quora sus la i de ia (Russia, Maria, la filosofia), quora sus la á de ‑iá (malautiá, borgesiá, batariá; e mai se certanei dialèctes preferisson ia en aqueste darrier cas: malautiá/malautia, borgesiá/borgesia, batariá/bataria). Per astre, lei lingüistas que promoguèron l’error Occitania*, fin finala, acceptèron de revisar seis analisis e acceptèron de restablir la forma corrècta Occitània.
 
E pasmens, fa gaire, aqueu problèma es revengut! La tota recenta Acadèmia Occitana ven de tornar promòure, en 2011, lo barbarisme Occitania*, coma se lei darriers decennis de trabalh seriós en lingüistica normativa avián servit de ren. Ça que la, certanei membres senats de la dicha Acadèmia resistisson a aquela fantasiá e utilizan la forma corrècta Occitània.
 
Un aspècte practic, enfin, es lo de la longor. Es pauc comòde de prononciar un nom de país longàs de cinc sillabas coma Occitania* (Oc‑ci‑ta‑ni‑a*). Es pus elegant de donar a nòstra nacion un nom de quatre sillabas coma Occitània (Oc‑ci‑tà‑nia).
 
 
Per l’autoestima e l’elegància
 
Nòstra lenga es freula e cadun a drech de s’enganar temporàriament dins lo nom dau país. Mai l’error es pas perdonabla quand tombam sus la negligéncia volontària de quauque occitanista pauc seriós, que se preocupa pas de sonhar sa lenga e son ortografia. Aquò es refusar d’acordar a l’occitan lo suenh ortografic e normatiu que se dona de costuma au francés, a l’italian o a l’espanhòu...
 
Vesèm encara de revistas, de libres, de cors de lenga (si ben si!), de camisetas, de bandieròlas, d’afichas, d’adesius, de sits web, de festenaus, de mapas, d’institucions qu’afichan sens la mendre vergonha la forma faussa Occitania*. Aqueleis errors emanan d’occitanistas experimentats e formats, donc qu’an pas la mendre excusa per s’enganar sus una causa tant elementària coma lo nom dau país... Son de cas simptomatics d’alienacion o d’amatorisme.
 
S’entestardir a defendre lo barbarisme Occitania*, es se sometre a la lenga francesa dominanta. Es obligar nòstre país de portar un abilhatge negligit, estraçat e inadaptat a la logica intèrna de la lenga d’òc...
 
Cultivar la forma Occitània, es donar l’exemple de l’autoestima, de la dignitat e dau professionalisme. En arborant lo bèu nom d’Occitània, nòstra nacion se nomma de faiçon eleganta, seguís sa logica lingüistica pròpria e assumís serenament sa personalitat.
 
De seguir la setmana que ven...



publicitat
BANER1: AOF



Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions