CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 16 de julh

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 18.2.2019 03h00

Joan Felip Dalbera


Comentaris 18 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


Avèm aprés que lo lingüista Joan Felip Dalbera es mòrt lo 8 de febrier de 2019. Foguèt professor de lingüistica a l’Universitat de Niça. Foguèt un especialista important de l’occitan. Son decès es arribat après una lònga malautiá.
 
Èra un dialectològ e se faguèt conéisser per sa tèsi sus lei parlars deis Aups Maritims, qu’es uei un obratge de referéncia. Foguèt editat mai d’un còp, e en particular per l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans (AIEO).
 
Coma dialectològ e coma universitari, Joan Felip Dalbera a creat amb d’autrei lingüistas una bèla aisina que li dison lo Thesaurus Occitan o Thesòc. Es un sit web interactiu en cors de completatge dempuei dos decennis. Rassembla pauc a cha pauc lei donadas deis atlàs lingüistics sus l’occitan. Pren la forma d’una immensa basa de donadas consultabla en linha. Es un instrument preciós per lei cercaires.
 
Joan Felip Dalbera veniá d’un corrent de la lingüistica que li dison lo generativisme e que remonta au celèbre Noam Chomsky. Lo generativisme es un biais de far de lingüistica qu’es fòrça diferent de la sociolingüistica qu’ai costuma de defendre aicí. Joan Felip Dalbera s’avisava sempre de far una lingüistica estrictament descriptiva e evitava de s’engatjar en public per denonciar lo conflicte qu’opausa l’occitan ai lengas dominantas —pensem, per exemple, a la lucha actuala per l’ensenhament de la lenga—. Aquò èra son drech, de segur. Cada lingüista fa progressar la coneissença segon son biais.
 
Se Joan Felip Dalbera èra reconegut per son seriós dins son trabalh de descripcion dialectologica, participèt pasmens a d’autreis estudis que foguèron mai contestats. Se lancèt dins de teorias etimologicas audaciosas que foguèron durament criticadas per d’autrei lingüistas. Participèt a la teoria de la continuitat paleolitica sus l’origina dei lengas indoeuropèas: es una teoria que pausa de questions interessantas mai que non convenç pas la màger part deis especialistas.
 
Ansin la lingüistica —occitana e indoeuropèa— es facha de personas fòrça diferentas, trabalhant dins de corrents fòrça diferents, mai totei contribuisson utilament au saber. Quin que siá lo vejaire que se pòsca aver sus certanei tèmas, lo trabalh de Joan Felip Dalbera rèsta fondamentau per conéisser una grand part de la dialectologia de nòstra lenga. Se’n devèm remembrar.
 
 
 


abonar los amics de Jornalet



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

3 de març 22.23h

Un petit article dedicat a Dalbera
https://llengualigur.blogspot.com/2019/03/sempre-es-ara-jfdalbera.html


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de febrièr 16.42h

#13 Lo passatge que citatz es "aprendre" que correspond ben a d'unis senses de l'occitan mas lo que citavi es "saber" (Tòme 5; paja 121-1) que balha per aquel verbe aquelas definicions diferentas del francés : « apprendre, être informé, ... "J'ai appris que..." o "J'ai été informé que..." me sémblan correspondre de tot a nòstre "Ai sabut que..."


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de febrièr 13.15h

SABER: aprendre, ennovar-se, assabentar-se (Estar informat de)

"E lo sendema mati saberen que lo dit Senyor havia caminat tota la nit e era arribat a Fraga a peu."
Dietaris de la Generalitat de Catalunya 8 de febrer de 1461

SABER (VENIR A ___) loc. Arribar a coneixement, a notícia de.

"Tant fon gran la contesa de aquests, que Joan de Flandes se enfelloni contra lo frare del Rey de Boemia e s nafraren malament, tant, que vench a saber al Rey de França..."
Paris e Viana 187


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de febrièr 13.01h

#9 En catalan e en francés He sabut, J'ai su volon dire tamben Ai aprés que...


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de febrièr 12.29h

#13 Perdon, vaicí la referéncia: https://books.google.fr/books?id=rz3WAAAAMAAJ&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de febrièr 12.28h

#11 Devèm pas legir lo meteis passatge de Rainoard. Ieu legissi s.v. "Aprendre, apenre, aprener": "apprendre, connaître, savoir, s'instruire, instruire".


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de febrièr 11.23h

#10 Reconéissi qu'ai acusat Alibèrt a tòrt mas es ben jos son influéncia que s'espandisson aquels "difusir, situir, confirmir, etc... vos'n poirá balhar una longa lista) non pas per de colhas d'incultes, d'analfabètas e d'illetrats coma ieu mas per de professors e d'escriveires.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de febrièr 11.01h

#7 #5 Nani, Sénher Shibboleth, me calarai pas. E vos ai pas autorizat a me tutejar, avèm pas gardats los tessons ensemble.
Me cal avoar que parli pas correntament l'occitan medieval, me contenti de l'occitan d'aici e d'ara dempuèi tres quarts de sècle. Mas çaquelà Raynouard sabiá ben que "saber" aviá lo sens de "apprendre, être informé, ... (T.5 p.121 -1).
Avètz rason sus un punt : Alibert es pas causa de "difusir" mas siben sos successors que contúnhan son òbra d'estropiadura de... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de febrièr 10.50h

#5 Segon Terral "difusir (Alibertisme que totes los occitanofòne naturals díson difusar)." A bon? Difusir es dins Alibèrt??? Ont? Pagina? Citacion? Cada còp que Pierre Terral escriu un comentari, escriu una asenada.


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de febrièr 10.12h

"Ai sauput" en plaça d'"ai aprés"? A la rigor, se volèm de sinonims idiomatics, se pòt dire "m'an assabentat", "siáu estat assabentat", mai en tota logica, se disèm "ai sauput" aquò poiriá significar "mai ara o sabi pus"!

Cresi que aquelei que vòlon restrénher lo camp semantic d'"aprene" en lenga nòstra se laissan tròp influenciar per l'espanhòu e lo catalan ont lei respectius "aprender" e "aprendre" an un sens vesin d'"estudiar". E mai lo portugués fa servir "aprender" sensa id... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions