CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 16 de julh

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 11.3.2019 03h00

La Macedònia dau Nòrd e lei nòrd-macedonians


Comentaris 8 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (12 vòtes)
carregant En cargament


Dempuei lo 12 de febrier de 2019, l’estat de Macedònia dau/del/deu Nòrd utiliza oficialament son nom novèu (exactament Republica de Macedònia dau Nòrd). A abandonant son nom ancian de 1991 a 2019 qu’èra simplament Macedònia (exactament Republica de Macedònia).
 
Recipròcament, l’estat vesin de Grècia, amb l’ÒNU e amb una sèria d’autreis estats, dempuei la meteissa data, reconeisson aqueu nom novèu de Macedònia dau Nòrd e abandonan lo tèrme provisòri d’Anciana Republica Iogoslava de Macedònia (o FYRÒM segon la sigla internacionala). Precisem qu’en Grècia, tanben, es estat frequent d’apelar aquel estat “Skopje” segon lo nom de sa capitala (en grèc Skopia / Σκόπια).
 
Se saup que lo cambiament de nom resulta d’un acòrdi entre lei govèrns de Macedònia dau Nòrd e de Grècia, signat en 2018. Bota fin a una vielha garrolha que s’esperlongava de 1991 a 2018 sus l’usatge dau nom istoric de Macedònia. Abans, lei dos estats revendicavan de maniera concurrenta l’eiretatge culturau de la Macedònia antica, dirigida entretant per Felip IId e Alexandre lo Grand.
 

— Lo govèrn de Macedònia dau Nòrd a reconegut dins l’acòrdi de 2018-2019, amb rason, que sa cultura dominanta e modèrna es ben d’origina eslava e que descend pas dirèctament de la Macedònia antica.
 
— De son costat, lo govèrn de Grècia afirma mai que jamai, amb l’acòrdi de 2018-2019, que Macedònia es ben una nocion istoricament grèga, que s’estala dins lo temps dempuei la Macedònia antica fins a l’actuala region de Macedònia, dins lo nòrd de Grècia, a l’entorn de Tessalonica. Mai a l’encop, Grècia reconeis amb generositat que l’estat vesin a drech de portar un nom similar, a condicion d’apondre la qualificacion “dau Nòrd”.
 
Aquel acòrdi es una bòna nòva. Mòstra que lei majoritats deis opinions dei dos estats sostenon, enfin, de visions non chauvinas e non crispadas sus leis identitats. Lei pòbles de la region preferisson un futur d’amistat e de reconciliacion. D’opinions chauvinas contunhan de s’exprimir dins lei dos estats, mai son minoritàrias desenant.
 
Ara, de pichonei dificultats tecnicas rèstan dins lo procès de reconciliacion de 2018-2019.
 
— L’acòrdi prevei que lo gentilici oficiau (l’apelacion oficiala deis estatjants) de la Macedònia dau Nòrd serà macedonian e non pas nòrd-macedonian. Serà complicat perque la coeréncia gramaticala e lexicala butarà lei gents a dire automaticament nòrd-macedonian en relacion amb lo nom d’estat de la Macedònia dau Nòrd. Aqueu problèma se pausarà dins totei lei lengas.
 
— Identicament, l’acòrdi afirma que la lenga eslava qu’es majoritària en Macedònia dau Nòrd gardarà lo nom oficiau de macedonian o lenga macedoniana. Un còp de mai, serà inevitable que l’usatge corrent e oficiós diga puslèu lo nòrd-macedonian.
 
Un tèrme pus exacte per designar aquela lenga eslava e la populacion eslava d’aquela zòna, ja en circulacion dempuei lòngtemps, es eslavomacedonian.

— Es un tèrme qu’a l’avantatge de poder englobar sens ambigüitat la populacion eslava minorizada que se situa dins lo centre-nòrd de l’estat grèc, a l’entorn de Lerin (Florina), qu’a la meteissa lenga e la meteissa cultura que la populacion majoritària de l’estat de Macedònia dau Nòrd.

— Tanben, lo tèrme eslavomacedonian ajuda a se destriar de la gròssa minoritat albanesa que se concentra a l’oèst de l’estat de Macedònia dau Nòrd.

— Enfin, lo tèrme eslavomacedonian permet de far una distincion clara amb l’idiòma antic de la vielha Macedònia de Felip IId e d’Alexandre lo Grand, qu’èra versemblablament un dialècte particular dau grèc ancian.
 
I a una proximitat extrèma entre l’eslavomacedonian e lo bulgar. En tota rigor, l’eslavomacedonian es un dialècte bulgar e cau saupre que leis eslavomacedonians se sentiguèron bulgars pendent lòngtemps. Mai dempuei lo sègle XX an desvolopat un sentiment nacionau a despart per de rasons istoricas complèxas (amb l’ajuda interessada dau regim titista de Iogoslavia).
 
Notem que, dins l’estat grèc, la minoritat eslavomacedoniana a pas ges de proteccion oficiala: es un escàndol que lo govèrn grèc de Tsipras, que se pretend progressista, contunhe de mespresar la diversitat etnolingüistica. Per còntra, dins l’estat de Macedònia dau Nòrd, la minoritat albanesa es reconeguda e l’albanés i es una segonda lenga oficiala.



abonar los amics de Jornalet



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

28 de junh 17.01h

#4 Chourio bessai damanda lou vejaire di gents abans de li soumetre à un aute païs.
Acò se souno la Demoucracìo.

Acò's pas un fadat de Niço que dèu decida à la plaço de touto uno naciou.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de junh 16.58h

Per un cop Joan-Francés Blanc o razou.

Dïre "nord-macedounian" leissario crèire que i o un sud-macedounian.

Un Macedounian es un cioutadan de Macedònio de l'Uba. Atï l'acòrdi es juste.
Un Grè es un Grè, amai se visco dién la prouvìncio grèco de Macedònio. Es un macedounian - grè ou un Grè - macedounian mas pas un Macedounian tout court.

Creguèri també per que Fountan hou dizio que li Macedounians sou de Bulgares.
Mas : TOÙTI li Macedounians que rescountrèri sou indinhats d'... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de març 07.02h

Lo macedonian es un nom simple, Macedònia tanben, personalament los utilizi dempuèi que coneissi aquel pòble e qualques mots d'aquela lenga. En tota rigor lexicografica, contunharai de far servir Macedonia e macedonian, coma fau servir Occitània e occitan per l'ensems de nòstre país e per tota nòstra lenga.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 de març 17.11h

Cal pas oblidar la pression de l'UE, que ne condicionava l'entrada de la Macedònia.
Les ancians países de l'ex-Iogoslavia se despòblan per una emigracion massisa decap Alemanha.
Les govèrns de las populacions restantas vènen realistas...


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de març 17.00h

Mi pensi que la Macedònia eslava deuria faire part de Bulgaria. Li a pas de nacionalitat eslavomacedoniana, son de bulgars e parlan la mesma lenga. Dau mesme biais que l'imperialisme russosovietic a creat la pseudonacion moldava per adeblir Romania, l'imperialisme sèrbotitista a inventat la pseudonacion macedoniana per adeblir Bulgària.

Russia a totplen ajudat lo nacionalisme eslavomacedonian per destabilizar Grècia. Pròva aüra d'adeblir la nacion ucraïnesa en favorizant lo separatisme ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de març 16.15h

#1 Let’s all hope so, ma’am.


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de març 15.57h


Овој договор започна со нова ера на мир. Ви благодариме за информирањето за тоа.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de març 15.57h


Овој договор започна со нова ера на мир. Ви благодариме за информирањето за тоа.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions