CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 21 d'agost

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 18.3.2019 03h00

Ausir e gausir


Comentaris 7 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (12 vòtes)
carregant En cargament


Dziubi Steenbergen / Pexels




Etiquetas
audir, ausir, auvir, francisme, gaudir, gausir, gòder, gòdre, italianisme, jausir, jauvir, joïr, rejoïr, sumien

Inventari
 
Los vèrbs ausir (del latin audire) e gausir (del latin gaudere) coneisson qualques evolucions comunas. Es interessant de los estandardizar en lor cercant de formas similaras.
 
Lo vèrb ausir pòt preferir las formas estandards seguentas a l’infinitiu.
 

— occitan general / lengadocian ausir
— gascon ausir
— provençal ausir
— niçard audir
— auvernhat ausir
— vivaroalpenc auvir
— lemosin auvir
 
(catalan oir)
(francés ouïr)
(italian udire)
(espanhòl oír)
 
Lo vèrb gausir pòt preferir las formas estandards seguentas.
 
— occitan general / lengadocian gausir
— gascon gausir
— provençal gausir
— niçard gaudir
— auvernhat jausir
— vivaroalpenc jauvir
— lemosin jauvir
 
(catalan gaudir)
(francés jouir)
(italian godere)
(espanhòl gozar)
 
La sola diferéncia notabla de forma, entre los vèrbs ausir e gausir, es la g- iniciala, que deven regularament j- davant a dins lo grop nòrd-occitan (lemosin, auvernhat e vivaroalpenc).
 
S’òm cèrca pas d’estandard, la variacions localas devenon pus complèxas, evidentament.
 
a)
— provençal ausir/auvir
— auvernhat ausir/auvir
— gascon ausir/audir, etc.
 
b)
— provençal gausir/gauvir/gaudir
— auvernhat jausir/jauvir
— gascon gausir/gaudir, etc.
 
 
De diferéncas de sens segon la forma?
 
En provençal, entre las diferentas formas localas atestadas, la forma gausir pren l’ensemble dels senses possibles d’aqueste vèrb, “aver de plaser” e “usar”, mentre que la forma gaudir se limita al sens d’“aver de plaser”. Aquela especializacion dels senses se tròba pas dins l’usatge niçard de la forma gaudir, ni dins l’usatge gascon de las formas gausir o gaudir (en gascon, en tot cas, la question se pausa gaire perque lo sens d’“aver de plaser” es dominant, lo sens d’“usar” sembla mens frequent per aqueste mot). Per tant, en provençal estandard, seriá un avantatge de preferir la forma unica gausir: rassembla totes los senses possibles e facilita la correspondéncia amb los autres dialèctes.
 
 
Modèls de conjugason
 
Tocant la conjugason, lo vèrb ausir (audir, auvir) coneis la 2ª conjugason amb iss/ish, dicha incoativa o sufixada (completament regulara). Mas tanben pòt seguir la 2ª conjugason sens iss/ish, dicha non incoativa o mièja sufixada (amb qualques irregularitats).
 
Lo vèrb gausir (gaudir, jauvir, jausir), el, seguís pus massissament la 2ª conjugason amb iss/ish, dicha incoativa o sufixada (completament regulara).
 
 
Complexitat dels francismes e italianismes
 
Se consideram los trebolaments de las lengas dominantas, l’afar se complica.
 
Lo tipe gausir (gaudir, jauvir, jausir), dins lo sens d’“aver de plaser”, coneis lo francisme superflú joïr* que ven del francés jouir.
 
Son derivat regausir (regaudir, rejauvir, rejausir) coneis tanben lo francisme inutil rejoïr* que ven del francés réjouir.
 
Al País Niçard e dins las Valadas, i a d’influéncias italianas en mai d’aquò.
 
Lo tipe niçard gaudir e lo tipe vivaroalpenc jauvir, dins lo sens d’“aver de plaser”, subisson l’italianisme gòdre* o gòder* que ven de l’italian godere.
 
En niçard popular, l’usatge de gòdre* enfranh las leis essencialas de la fonologia occitana perque impausa de manténer ò [ɔ] dins las sillabas qu’an pas d’accent tonic. Per exemple al present, se conjuga ansin: gòdi*, gòdes*, gòde*, gòdèm*(!), gòdètz*(!), gòdon*.
 
La forma niçarda autentica e estandard, gaudir, a pas aqueles inconvenients, que se conjuga regularament: gaudissi, gaudisses, gaudisse, gaudissèm, gaudissètz, gaudisson.
 
 
 
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

23 de març 19.52h

#6 Grandmercé de vòstras responsas subre aquell article d'interès.






Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de març 12.24h

#5 Mercé per vòstra atencion un còp de mai. Respondi a qualques reflexions vòstras.

«l'infinitiu en [ír] de flexion incoativa se prefère contra l'usatge popular,» => Mas a forma niçarda 'gaudir' es tanben d'usatge popular.

«se vei tanben de conjugasons d'amb radical constant a la primièra e segonda persona del plural, mas amb, aqueste còp, le radical tonic e les flexions -m e -tz atònas.» => Justament, lo gascon respècta la fonologia de la lenga, perque 'ò' i pòrta totjorn l'... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de març 08.30h

La fin d'aqueste bon article es criticabla, quand se conclùs que l'infinitiu en [ír] de flexion incoativa se prefère contra l'usatge popular, del pretèxte fonologic qu'una "o" pretonica se sèrva le son [ò] dins la conjugason simpla, soncas qu'es una conjugason a radical foneticament constant.
En nord-gascon, se vei tanben de conjugasons d'amb radical constant a la primièra e segonda persona del plural, mas amb, aqueste còp, le radical tonic e les flexions -m e -tz atònas.
Le parlar pop... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de març 09.59h

#3 Mercé plan. Seriá util que les vòstres articles ramentèssen aicestes aspèctes al grand public non-iniciat, se que de non las vòstras posicions pòden semblar arbitràrias.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de març 09.33h

#2 «una analise descriptiva per listas de l'evolucion de l'infinitiu e del modèl de conjugason, seriá utila, del latin decap a las lengas o dialèctes actuals,» => Mercé per vòstra atencion. Ja pro de lingüistas an fach aquela analisi, en particular Juli Ronjat, Jacme Alhèras, entretant...

«En seguida vèn l'estandardizacion a condicion d'en definir las lèis.» => Sus aqueste tèma tanben, las leis son estadas definidas per Pèire Bèc en particular, per Robèrt Lafont e per d'autres... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de març 06.24h

Concrètament, una analise descriptiva per listas de l'evolucion de l'infinitiu e del modèl de conjugason, seriá utila, del latin decap a las lengas o dialèctes actuals, amb l'estadi romanic intermediari (reconstituit). Cal ben destriar lexic ancian e manlèus tardius.
Sembla que las variantas occitanas presentan:
- 4 categorias d'infinitius, 3 en finala tonica 'ar, 'er, 'ir, e una en '-er/'-re (proparoxitons).
- de modèls de conjugason simples e/o incoatius segond la finala infinitiva.
Per... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de març 22.19h

Pensi que se pòt pas far abstraccion del latin, se se vòl anar del general al particular.
Les vèrbes latins se classan en 5 categorias, segond l'infinitiu e la conjugason. La forma incoativa a una fonccion semantica de progressivetat.
Les vèrbes latins de las 5 classes mòstran d'evolucions similaras dins cada parlar o en occitan general.
D'unas formas résultan de la lenga font, quand d'autras son modificadas per regularizacion o alinhament. Tot aquò en mestior d'estandardizacion fa debat... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions