CAPÇALERA: Nit arpiatana occitana cat
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 18 de junh

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 25.3.2019 03h00

Ochanta o quatre vints: la question dels nombres de basa 20


Comentaris 12 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (12 vòtes)
carregant En cargament


Las tendéncias mondialas
 
La basa 10 —o sistèma numeral decimal— es abituala per formar los nombres en occitan. La basa 20 —o sistèma numeral vigesimal— a un usatge excepcional en lenga nòstra.
 
A l’escala mondiala, la basa 10 es dominanta e caracteriza de grandas lengas internacionalas coma l’anglés, lo chinés, l’arabi, lo rus o l’espanhòl.
 
Mas la basa 20 es fòrça presenta pereu dins l’ensemble de la planeta. En Euròpa s’utiliza —mai o mens— en basco, dins las lengas celticas, en albanés, en danés, un pauc en francés, etc.
 
D’autres sistèmas de numeracion son escasses dins lo Mond: la basa 4, la basa 5, la basa 12...
 
Se supausa que la basa 10 e la basa 20 son las mai espandidas perque correspondon a l’anatomia dels umans: la basa 10 permet de comptar amb los dets, la basa 20 amb los dets e los artelhs.
 
 
Lo cas de quatre vints en occitan
 
En occitan, donc, la basa 10 senhoreja totalament. La basa 20 a un usatge limitat e facultatiu.
 
Lo sol nombre occitan de basa 20 amb un usatge constant es quatre vints (qüate vints). Equival a ochanta (oitanta) dins la basa 10.
 
Alibèrt pensava que quatre vints èra un francisme, manlevat al francés quatre-vingt, e donc lo desconselhava. Pasmens la documentacion istorica de nòstra lenga pròva que quatre vints es completament abitual dels trobadors fins a uèi. L’error d’interpretacion d’Alibèrt se pòt excusar perque, de son temps, la consultacion de l’occitan medieval èra un chic mens facila que uèi.
 
Vesi pas cap de rason d’enebir lo tipe quatre vints, e mai se cresi que lo tipe ochanta deu restar la solucion per defaut.
 
 
Usatges restrenches de la basa 20
 
D’autres nombres de basa 20 an agut existit en occitan, mas lor usatge es fòrça fragmentari dins lo temps e l’espaci. Se poirián acceptar solament dins de registres excepcionals, estilisticament marcats, poetics e populars.
 

60 = tres vints
70 = seissanta dètz (seishanta dètz)
90 = quatre vints dètz (qüate vints dètz)
120 = sièis vints (sieis vints, sheis vints)
160 = uèch vints (uech vints, uèit vints, ueit vints)
180 = nòu vints (nau vints)
260 = tretze vints
300 = quinze vints
380 = dètz e nòu vints (dètz e nau vints)
 
Dins los registres abituals, plan solid, aqueles nombres se dison amb lors equivalents de basa 10. Per exemple, 260 se ditz evidentament dos cents seissanta (dus cents seishanta) en basa 10 e en registre abitual. L’emplec de 260 = tretze vints, en basa 20, es reservat a un estil ultrapoetic o ultralocal o ultratipic de qualque profession anciana.
 
 
Las formas de 70 e 90
 
Dins aqueles nombres limitats de basa 20, pasmens, n’i a dos que pausan de problèmas particulars a causa de l’influéncia francesa. Son evidentament 70 = seissanta dètz (seishanta dètz) e 90 = quatre vints dètz (qüate vints dètz). Lo francés utiliza massissament de formas similaras que son soixante-dix e quatre-vingt-dix.
 
La pression del francés administratiu a ajudat a espandir l’usatge de seissanta dètz e quatre vints dètz en occitan popular local. Mas aquò s’es produch solament a una epòca tardiva e unicament dins una partida de nòstre territòri lingüistic, en seguissent certans limits administratius de l’Ancian Regim. La màger part dels parlars occitans i an resistit e mantenon solidament los tipes pus classics de la basa 10 que son 70 = setanta e 90 = nonanta (navanta, noranta).
 
Dins una vision estandard e globala de l’occitan, es evident que cal preferir, dins l’usança correnta, los tipes de la basa 10 perque son los pus simples e los pus generals.
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

27 de març 11.46h

Es per aquò que mi manca totjorn 19 sòus per faire una lira... E cen que "non vau una lira" vau pas grand caua!


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de març 05.13h

Le mandarin (chinés), lenga logica, analitica, e regulara, forma las series (*0, *00, *000..) per suffixacion de la chifra. Parièra suffixacion ambe las tieras de jorns, meses....


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 de març 18.12h

#8 PS: Ma maire, locutritz nadiva de catalan valencian, emplegava pels nombres ordinals mai grands que 5 pensi, la locucion "el que fa (sis, set, huit etc...), çò qu'explica en part la substitucion per las formas de las lengas dominantas posteriorament...


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 de març 18.05h

#7 Adieu,
Es çò que sabi de Girard de Rosselhon que globalament es una lenga barrejada que se ditz que l'autor èra peitavin... après segur los bocins qu'ai vist m'an semblat fòrça occitans... Soi a agachar mai d'a fons la lenga anciana per veire çò que i a e aparentament las solucions amb "vint" semblan pas gaire frequentas e mai lo contrari se comparam amb lo francés que las emplega gaireben dempuèi las originas aparentament... La preséncia de formas en "vint" en catalan es plan exp... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 de març 17.27h

#7 Tanben i a la basa 20 en catalan, segon lo DCVB d'Alcover-Moll.

VINT adj. num.
(...)
a) Dos vints, tres vints, etc.: manera primitiva de comptar, molt freqüent entre infants petits i gent molt rústica. El pastor que mena vuit o nou vints caps ja's creu un gran capità, Massó Croq. 13.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 de març 16.49h

#5 Si que non me semblan plan pro occitan a ieu…
(https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k102995h/f46.image)
Era s'en vai lo rei sutz Carbonel,
Gasse e lo coms Jaufres latz Io ramel;
E G. e li seu fan lor masel.
Retegutz n'an detz vius que an castel,
Tres .c. e .iiii. vint en un tropel.
.G. lor ditz paraula que lor fo bel
« Pos Dieus o a volgutz e sanhs Michel
Que nos aiam vencut .K. Martel,
Non devem enchausar oimai sembel.
Tornem-nos-en, esems, vas Jo castel. »


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 de març 16.31h

#5 Òc-ben, lo gat es magre… Romieu e Bianchi senhalan en “La Lenga del trobar” (P.U.B.; p. 123) que “vint” se pòt metre al plural en “quatre vins”, mas donan pas d’exemple.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 de març 12.43h

#2 Mila mercés per la referéncia.
Pasmens la lenga de Girard de Rosselhon es pas de las mai "occitanas" per poder èsser segur d'aqueste emplec (mai o mens generalizat) dins la lenga escricha. Mercés pr'aquò, es ja quicòm.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 de març 09.38h

Se pòt apondre a vòstra conclusion l'argument de la preferència de la logica aritmetica actuala, en çò de detzenas, tal coma en çò de centenas e millièrs, le radical de la chifra, seguit del suffixe que i correspond a: 0, 00, 000.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 de març 09.19h

Aqui de vèire tanben lo sistem « bibi binaire » inventat en 1968 per lo cantador Boby Lapointe Nascut de pezenàs dins l’annada 1922.

De notar lo binari, e non pas lo bibi binari, es lo sistemi utilizat pels ordinators, aquel binari es representat en basa 16
0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, A, B, C, D, E F (basa 16) = A= 10 B=11 C=12, D=13, E=14, F=15
0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 (basa 10)

Atal : BABA + CACA = 18584 => 10100110010000100 => 99716 decimal.
En Binari :
1010 = A
1011 = B
101... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions