CAPÇALERA: MACAREL

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 4 de julh

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 1.4.2019 03h00

Lo futur de l’occitan estandard, lo futur de la comunicacion en occitan


Comentaris 81 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (27 vòtes)
carregant En cargament


L’occitan estandard es en granda part definit mas manten encara de zònas incertanas.
 
Vos parli dels occitanistas que creson qu’un occitan estandard es necessari per conquerir de foncions de comunicacion: en granda majoritat, son d’acòrdi amb la vision pluricentrica de Loís Alibèrt, de Pèire Bèc, de Robèrt Lafont e del CLO. Creson qu’es just d’aver de formas estandards per cada grand dialècte occitan, mas coordenadas, amb de principis comuns.
 
A l’ora d’ara, quatre dialèctes occitans an de varietats estandardizadas, mai o mens disponiblas. Son los seguents, del mai estable al mens estable.
 

L’occitan estandard general (de basa lengadociana) es abondosament illustrat per un bon nombre d’autors coma Joan Bodon, Loís Alibèrt, Robert Lafont, Pèire Bèc e plan d’autres.
 
L’occitan estandard provençal es abondosament illustrat per Robèrt Lafont e per un grop solid d’escrivans contemporanèus qu’an seguit son exemple. La koinè literària mistralenca n’es pas fòrça luènh mas rèsta distinta.
 
L’occitan estandard gascon es illustrat per Pèire Bèc. Las visions un chic diferentas d’Andrieu Bianchi, Alan Viaut e Maurici Romieu ne son pas fòrça luènh. Certans autors de la koinè literària bearnesa ne son pas fòrça luènh tanpauc. La cultura de l’occitan aranés es un fenomèn distint, respectable, compatible amb un gascon estandard.
 
L’occitan estandard lemosin es estat esbossat per Gerard Gonfroy. Los escrivans lemosins mai contemporanèus ne son pas fòrça luènh.
 
Los autres tres dialèctes occitans sofrisson encara d’una manca de disponibilitat de lors varietats estandards, que rèstan pro teoricas: son l’auvernhat, lo vivaroalpenc e lo niçard. Ai suggerit de pistas per dessenhar lors estandardizacions possiblas. Una koinè literària niçarda existís ben mas presenta encara fòrça esitacions.
 
Dins lo futur, se per cas l’occitanisme arriba de sortir de sa crisi actuala, se pòt impulsar una reconquista de l’usatge social de la lenga, alara podèm esperar que l’occitan estandard se desvolope de manièra pluricentrica e ordenada. Auriam un sol occitan estandard, mas pluricentric, amb de variacions regionalas coordenadas. Auriam de diccionaris, de gramaticas e de metòdes coordenats. Los parlars locals serián pas enebits, segur, e l’occitan estandard seriá vist coma lor aliat, coma lor ponch de referéncia. Seriá una situacion un pauc similara a aquela del catalan estandard, qu’es tanben pluricentric (catalan estandard central, catalan estandard valencian, catalan estandard balear, catalan estandard rosselhonés).
 
Alternativament, se l’occitanisme sòrt pas de sa crisi actuala, es evident que l’occitan se cultivarà de mai en mai amb de practicas fragmentadas, amb un antinormisme exponencial, amb d’acadèmias concurrentas, amb un artifici creissent, amb un localisme fantasmat, amb una somission-resignacion al francés, a l’italian e a l’espanhòl. En totala desconnexion amb un pòble privat de lenga occitana. D’alhors es ben çò que se passa ara meteis.
 
Mai soi optimista de natura. Deman es un autre jorn.







abonar los amics de Jornalet
 
 



publicitat
BANER1: AOF



Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions