Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Ganif, golf, trionf

Golf es un mot de formacion populara que ven dau latin colphus, eu meteis venent dau grèc κολπὀς. Sus l'imatge, lo golf de la Napola (Vencenc)
Golf es un mot de formacion populara que ven dau latin colphus, eu meteis venent dau grèc κολπὀς. Sus l'imatge, lo golf de la Napola (Vencenc)
La question de l’-e de sosten es completament resouguda dins l’analisi scientifica e dins la gestion de la nòrma. L’occitan normatiu a una majoritat de formas cultas e de manlèus qu’an pas de besonh d’-e finala (coma en catalan), quand la forma francesa tend a se terminar amb una -e muda. Comparatz l’occitan magnific, abitud, fotograf, catalòg, util, volum, telefòn, rar, explicit amb lo francés magnifique, habitude, photographe, catalogue, utile, volume, téléphone, rare, explicite... Quauquei mots occitans accèptan excepcionalament una -e de sosten mai son pas nombrós: optimisme, rude, electròde...
 
L’analisi scientifica d’aquela question se faguèt pendent un periòde de dos ans de discussions dins lo Conseu de la Lenga Occitana (CLO) de 1999 a 2001. Pendent aquelei dos ans, de segur, lo CLO se limitèt pas a aqueu tèma de trabalh, mai laissèt tot lo temps ais especialistas de presentar lei diferents arguments. E fin finala la nòrma se fixèt dins una reünion dau CLO a Besièrs en 2001: foguèt una precision e una racionalizacion que restèt pròcha de l’esquèma iniciau d’Alibèrt en 1935.
 
N’i a un còmpte rendut complet dins lei Preconizacions dau Conseu de la Lenga Occitana de 2007. De publicacions scientificas se faguèron sus la question, en particular dins un article academic de Georg Kremnitz (2003, “Changements linguistiques dûs à des phénomènes de contact? Le traitement de l’-e de soutien dans les discussions sur la forme référentielle de l’occitan”, Lengas 53: 161-187). Ne faguèri pus recentament un còmpte rendut explicit, lòng e detalhat, a de fins de vulgarizacion, per lo public cultivat e curiós, aicí dins Jornalet, en 2014 (dau 18.8.2014 au 22.9.2014, en 6 partidas).
 
Maugrat aqueu trabalh colossau e complet dau CLO, e après pron d’annadas que deurián èsser favorablas a la calma, legissèm encara quauqueis autors polemics, sovent exteriors a la recèrca scientifica, que contunhan de martelar d’arguments irracionaus sus la question. Contunhan d’afirmar que lei formas nomativas sens -e coma trionf o catalòg serián impossiblas e imprononciablas en occitan: fan una afirmacion antiscientifica. En realitat trionf o catalòg son ben prononciables, basta d’o verificar en legissent lei demostracions mençonadas çai sus...
 
Vòli solament illustrar aquò amb quauquei mots que se terminan per una -f, simplament prononciada [f].
 
Lo mot ganif (o sa varianta canif) ven dau francic knif°. A la meteissa origina que l’anglés knife “cotèu”. Lo francic, l’anciana lenga dei francs, e l’anglés son totei dos de lengas germanicas. Aqueu tipe lexicau lo retrobam dins lo catalan ancian ganif o canif, en catalan actuau subreviu sota la forma dau diminutiu ganivet. E lo trobam tanben dins lo francés canif. L’usatge popular e autentic de ganif (o canif) es massís en occitan. S’ausís dins totei lei dialèctes de nòstra lenga amb la possibilitat de prononciar -f finala amb lo sòn [f]. E mai dins lei dialèctes qu’an costuma d’amudir lei consonantas finalas, trobam d’atestacions multiplas e incontestablas de ganif amb lo sòn finau [f]. Es provat per la carta 199 de l’Atlas linguistique de la France (ALF), un obratge publicat en 1902-1910, fa un sègle, quand l’occitan se parlava encara massissament. I a una varianta ganife d’atestada, amb una -e de sosten, mai es fòrça minoritària.

(I a d’interrogacions sus l’istòria dau mot, dau francic knif° fins a l’occitanocatalan ganif. D’unei supausan que lo francés canif seriá un intermediari mai es luenh d’èsser segur. En tot cas aquò càmbia ren a la realitat deis atestacions dau sòn [f] en fin de mot.)
 
Un autre mot, tanben d’usatge popular, es golf, que se pronóncia segon lei parlars [ˈgulf], [ˈguf] o [ˈgu]. La varianta golfe [ˈgulfe], amb una -e de sosten, tanben existís mai es minoritària. Aicí vos parli ben dau mot golf que significa “baia” o “gorg”, lo cau pas confondre amb lo mot gòlf que designa un espòrt. Donc, golf es un mot de formacion populara que ven dau latin colphus, eu meteis venent dau grèc kolpós / κολπὀς. Demieg leis atestacions solidas d’aqueu mot dins l’usatge popular, podèm destacar l’usatge gascon de golf, prononciat [ˈguf], un mot ben conegut en riba de la Mar Granda. Lo diccionari gascon de Palai l’escriu ‘gouf’. Una gòrga sosmarina pròcha de la còsta gascona a nom lo Golf de Capberton en gascon. N’es talament un arquetipe qu’a engendrat en francés lo toponim le Gouf de Capbreton e lo tèrme de geografia le gouf.
 
Enfin, ramenti qu’en niçard, dins l’usatge popular, la forma trionf es completament naturala e atestada.
 
La nòrma classica de l’occitan, aquela d’Alibèrt, Lafont, Bèc e dau CLO, respècta completament lei possibilitats foneticas e fonologicas de la lenga populara. Lei formas normativas sens -e de sosten se basan sus de possibilitats de pronóncia ben atestadas e verificadas sus lo terren. Podètz prononciar fotograf, filosòf, trionf, polimòrf, surf, pof, ganif, buf amb un sòn [f] finau sens lo mendre problèma.
 
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Boha
79.

#77#78 Salut Gerard.

  • 0
  • 0
Xavier Lavid Panoseta
78.

Una refòrma inintelligibla per nautres paubres pacans,, una d'aquestas fomentadas pel CLO, es la del passatge de amf a anf coma, per exemple, anfòra, anfibí etc per amfòra, amfibí etc, cambiant atau la nòrma existenta per de rasons escuras e, fin finala, fòrça futilas, sense anticipar lo bordèl que la refòrma anèt provocar. Aquesta refòrma foguèt tan pauc intelligibla que l'Acadèmia Occitana (bendita siá) restaurèt la nòrma d'abans dins son diccionari (amfòra, amfibí). Mas podètz èsser segurs de que continuarem de véser ací e alai anfòria e anfibí botats en plaça de las fòrmas academicas, una seria de doblons inutiles provocada per una refòrma autant d'inutila.

  • 3
  • 4
Peiròt d\\\'Anabon Anabon
77.

Conclusions de tot aquò: triomfe es corrècte ( es la forma presenta dins lo diccionari de l'Acadèmia occitana, amb de citacions de Joan Bodon e Joan Larzac, aurián pogut citar la cançon dels Albigeses (sègle XIII) que trobam dins lo dic. de Raynouard. Trionf es un dialectalisme. Lo CLO que faguèt un brave e estimable trabalh en règla generala s'enganèt aquí dessús, cap de dobte En gascon i coexistisson doas formas: triomfe (forma sabenta) e trimfe (forma populara e literària). La forma aranesa trionf es un localisme o un CLOisme. .

L'Acadèmia occitana reten tanben gof e non pas golf, es mai discutible mas es acceptable. Supausi qu'o fan per simplificacion o per analogia amb còp? Es pas clar per ieu.

Ganif es complicat d'acceptar en occitan a causa de l'impossibilitat de ne far derivar ganivet e de l'existéncia del mot ganiva, ganiua en gascon. Ganif sembla plan un francisme. Mas es pas lo debat.

  • 4
  • 2
Peiròt d\'Anabon Anabon
76.

#42 Las contradiccions au devís deu Sr Sumien son inadecuadas, Mossur. Vos cau díser òc e amen, e punt.

  • 8
  • 3
Adrian Casanava Carcassona
75.

Perqué voler a tota còsta generalizar l'ahar de l'addicion o non deu e-de sosten aus mots qui s'acaban per -f?
Triomfe qu'a un e de sostien (segon l' occitan trobadorenc, G. d'Astròs, Joan Bodon etc ) mès gof s'escriu sens e. Personauments, que jògui: triomfe, gof e gòlfe (lo geografic), aqueste darrèr per evitar l'omonomia dab gòlf (l'espòrt). Que son precisament las causidas de PN qui remontan tà mei de 20ans. Haut!


  • 0
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article