CAPÇALERA: VAU SERENA

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 4 d'abril

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 17.2.2020 03h00

Caverat, mulard, cachalòt


Comentaris 6 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (23 vòtes)
carregant En cargament


Una maire caverat e son pichon

una dent de caverat




Etiquetas
cachalòt, caishau, caissal, caissau, caverat, mular, mulard, muòl, peis mulard, portugués, sumien

Un grand mamifèr marin, present dins totas las mars del Mond, se pòt apelar en occitan lo caverat, lo mulard, lo peis mulard o lo cachalòt (en anglés sperm whale, en portugués cachalote, en espanhòl cachalote, en catalan catxalot, en francés cachalot, en italian capodoglio o capidoglio, en latin scientific Physeter macrocephalus).
 
Lo tipe caverat es un nom masculin d’origina incertana. S’emplega tradicionalament en gascon maritim e, evidentament, es un bèl mot qu’es valable de pertot en occitan. En gascon medieval lo tipe caverat es atestat dempuèi 1258, especialament a Baiona, e s’es pogut escriure divèrsament ‘caberat, cauerat, cauerac’ (ont ‘cauerac’ se deu corregir probable en ‘cauerat’). En gascon modèrne, lo diccionari de Palai escriu ‘cauerat’ en grafia mistralenca-febusiana. Lo mot es rescrich ‘caverat’ dins lo diccionari gascon pus recent de Per Noste. Aquelas diferentas grafias reflectisson la v gascona que se pòt prononciar [β] o [w] entre doas vocalas, segon los parlars. Pro d’estudis an documentat aquela forma dempuèi pro longtemps (Bémont tre 1914, Baldinger dins lo DAG). E ara, un article recent sintetiza lo tipe caverat, amb las atestacions, dins lo meravilhós Diccionari de l’occitan medieval (DOM), qu’es gratuit e en linha.   
 
Lo mulard es un nom masculin e un derivat de muòl. Tanben se ditz popularament lo peis mulard. Aquel tipe s’emplega puslèu del costat mediterranèu mas, naturalament, es valable pertot en occitan. Segon lo diccionari etimologic FEW (6/3:212b), mulard s’explica per analogia amb la forma pesanta del muòl. En catalan es de remarcar que la forma un pauc similara el mular designa una mena de dalfin grand (Tursiops truncatus): deriva del catalan el mul e evòca de maniera similara l’esquina larga d’aquel autre mamifèr marin. Pasmens lo mular catalan, qu’es un tipe de dalfin, es fòrça mai pichon que lo mulard occitan, qu’es un caverat.
 
Lo cachalòt es un nom masculin. Es arribat en occitan pus tard que las autras formas. Lo grand lingüista Joan Coromines a analisat longament son etimologia dins son grand Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico (1991-1997). E mai s’es un obratge consagrat a l’espanhòl, i discutís tanben de l’usatge occitan de cachalòt (volum I, p. 721-722).
 

— Segon Coromines, l’origina mai probabla d’aquel mot es lo portugués cachalote, qu’es un derivat de cachola “tèsta gròssa”, atribut fisic evident del cetacèu en question. Lo diccionari occitan de Mistral atèsta aquel mot tardivament jos la forma cachalòt (en grafia mistralenca ‘cachalot’).
 
— Coromines s’interèssa tanben a una autra ipotèsi: se demanda se lo mot occitan caissal/caishau auriá pogut téner qualque ròtle, jos la forma eventuala d’una derivacion gascona ont caishau engendrariá caishalòtº (o en grafia febusiana ‘cachalot’º). Mas Coromines conclutz en refusant aquela ipotèsi. Efectivament caishalòtº sembla inatestat en gascon per designar lo grand mamifèr en question. En mai d’aquò lo sufixe diminutiu ‑òt del gascon, dins caishalòtº, evocariá de “caissals pichons”, e aquò conven pas semanticament per descriure las dents gròssas d’aquel animal. Coromines o ditz clarament: “pues ‑ot es sólo sufijo diminutivo (o a lo sumo despectivo) en gascón y no se ve cómo podría aplicarse un derivado así a un animal caracterizado por grandes y poderoses dientes.” [“donc ‑òt es solament un sufixe diminutiu (o al pus mai pejoratiu) en gascon e se vei pas cossí se poiriá aplicar un derivat ansin a un animal caracterizat per de dents grandas e poderosas.”] Lo mot en francés apareis jos la forma cachalut en 1628 amb una atestacion dins la localitat basca de Sant Joan de Lus, mas pus tard es la forma cachalot que s’estabiliza en francés (cf. R. Arveiller dins R. Ling. rom., t. 28, pp. 313‑314). Per Coromines, coma per lo diccionari francés TLF, es clar que l’origina sembla puslèu portuguesa. Lo portugués cachalote a pogut passar per l’intermediari de l’espanhòl cachalote abans de se manlevar alhors.
 

 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 



publicitat
BANER1: AOF



Comentaris

18 de febrièr 23.47h

#6
Ok, finalament vos rejunhi .


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de febrièr 19.24h


‘Quò’s vrai, avèvi pas pensat en d’aquò (mès belèu que l’autor deu blòg i pensèt). Aquò dit, los mòts d’origina celtica son pas absents de Gasconha sud-occidentala : « colac » es atestat a Baiona, « creac » tabé, xens comptar los mòts comuns coma « coma », « lana », « camin »... Disi pas que serén pas estats emprontats d’abòrd a de dialèctes pus periferics, e « caverat/caverac » poiré tabé vèner d’una zòna mèi celtisada. Mès, au segur,... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de febrièr 18.52h

#5 L’article evocat per Gaby qu’ei flac. Ne’s coneish pas la mendre traça en gascon d’ua forma ipotetica com *chaishalòt o *caishalut.

Que i a solament ua forma “cachalut” qui apareish de faiçon unica drns un tèxte unic, en francés. Aquò que s’apèra un apax. Que pòt estar un simple accident d’audida d’aqueth autor francés.

Tanben aqueth tèxte unic en francés que ditz que “cachalut” ei localizat a St. Joan de Lus on se parla lo basco.

En francés que i a un... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de febrièr 17.01h

#4 Gaby, aqueste article me daissa un pauc dubitatiu.

1) La preséncia linguistica celtica a man esquèrra de Garona, mai que mai tant luènh de Garona, a broa d'Ador, me daissa fòrça pensatiu. Me sembla remembrar que los "nòu pòbles" de Novenpupolania (futura "Gasconha" dels occitanistas) non parlavan las variantas divèrsas de lengas celticas practicadas suls territòris de "las Gàllias" (amb lor plural tan gostós !). Los interprètas celtisants qu'acompanhavan lo Juli Cæsar dins sas... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de febrièr 09.37h

Véser aqueste artigle : http://loblogdeujoan.blogspot.com/2019/09/cachalot-baleine-des-gasconismes-en.html?m=1


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de febrièr 13.01h

Aviái ieu tanben pensat a la nocion de *caishalòt, en pensant al caishau de l'oèst occitan. Es vertat que se comparam las nòstras dents amb las d'un cachalòt, s'agís mailèu, per el, de caishalesses !!!

Totun, me demandi — sense cap pretencion — se non s'agís mailèu de caishaus pichons en comparason amb las dents caracteristicas de totas las autras balenas, ("fanons" en francés), notadament las dels rorcals e de las disparegudas balenas francas, que los marinièrs coratjoses, bas... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament e es en espera de moderacion

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions