CAPÇALERA: VAU SERENA

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 4 d'abril

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 16.3.2020 03h00

Etimologia: lo FEW de Walther von Wartburg (III)


Comentaris Pas cap de comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (12 vòtes)
carregant En cargament


(c) Institut Pierre Gardette




< partida II · partida IV >


Un article tipic dau FEW: de seguidas vertiginosas d’atestacions
 
Un article tipic dau FEW comença per l’etim, çò es, per lo mot qu’es a l’origina dei formas francesas, arpitanas e occitanas. Sovent l’etim es en latin, de còps es dins d’autrei lengas. Après l’etim vesèm entre parentèsis una abreviacion qu’indica la lenga de l’etim quand aquela lenga es pas de latin, e après vesèm una traduccion de l’etim (en alemand o en francés). Per exemple, au tòme 8, pagina 350:
 

phalanx (gr.) walze, balken
 
Es l’etim grèc phalanx, es traduch en alemand per walze, balken (en occitan “cilindre, fusta”) e a engendrat lo mot occitan planca o plancha.
 
Puei l’article se devesís en seccions e en sosseccions en foncion dei sens fondamentaus o dei tipes de formas, coma planca o plancha.
 
Puei, l’article compren un tèxt (en alemand o en francés) que resumís l’istòria de l’etim e que discutís leis ipotèsis etimologicas de diferents cercaires.
 
La fin de l’article compren de nòtas numerotadas (en alemand o en francés) que cau jamai negligir, car sovent pòrtan d’informacions preciosas.


L’òrdre de presentacion dei formas, l’Strich

Dins cada seccion o sosseccion de l’article, lei formas se seguisson de maniera lineara, sens separacion visuala clara entre lo francés, l’arpitan e l’occitan.
 
Aquela dificultat es compensada per un òrdre constant de presentacion dei formas ancianas e modèrnas. En simplificant: seguida de formas ancianas dins lei tres lengas... seguida de formas modèrnas en francés... seguida de formas modèrnas en arpitan... seguida de formas modèrnas en occitan...
 
L’òrdre geografic dei formas modèrnas (francesas, arpitanas e occitanas) dessenha, sus una carta geografica, una trajectòria, una linha qu’a nom Strich (vejatz la mapa). En alemand Strich [ˈʃtʁɪç] significa “trach”.
 
Cau deplorar que certanei formas ben occitanas de Borbonés (departament d’Alèir) sián consideradas coma francesas: se situan dins l’Strich après lei formas francesas de Berrí e abans lei formas francesas de Borgonha.
 
Dins l’Strich, l’òrdre dei formas occitanas es donc lo seguent.
 
— (formas francesas)
 
— una part de l’occitan auvernhat, en Borbonés (“Alèir”)
 
— (formas francesas, puei arpitanas)
 
— una part de l’occitan vivaroaupenc, a l’èst de Ròse
 
— occitan niçard
 
— occitan provençau
 
— occitan lengadocian
 
— una part de l’occitan vivaroaupenc, a l’oèst de Ròse
 
— una part de l’occitan auvernhat, sens Borbonés
 
— occitan lemosin
 
— occitan gascon.
 
Lei formas localas son pas agropadas per d’etiquetas claras correspondent ai grands dialèctes occitans. Son introduchas per d’abreviacions que correspòndon ai localitats o ais encontradas.
 
Amb l’experiéncia, lei lingüistas menimós comprenon leis abreviacions e lei localizacions. Senon, lei localizacions son incomprensiblas per lei personas que son pas preparadas.
 
I a un aspècte tras que positiu ça que la. Wartburg e sei discípols an resseguit una quantitat impressionanta de fònts documentàrias, repertoriadas dins una bibliografia extraordinària (lexics medievaus, lexics dei parlars locaus modèrnes, consultacion pacienta deis atlàs lingüistics, monografias dedicadas a de parlars precís, etc.).
 
 
Grafias originàrias e notacion fonetica
 
Autra dificultat. Lei formas occitanas se presentan rigorosament dins la grafia dau document originari. Donc, pòdon aparéisser:
 
— en grafia classica medievala (amb lei variacions inevitablas de l’Edat Mejana)
 
— en grafia francizada localizada, eterogenèa
 
— rarament en grafia mistralenca
 
— rarament en grafia classica modèrna.
 
De còps, lo FEW repren de notacions en alfabet fonetic que venon deis atlàs lingüistics o deis enquistas localas fachas per de lingüistas. Totei lei notacions foneticas son retranscrichas dins un alfabet fonetic unic dau FEW. Son pas transcrichas en alfabet fonetic internacionau (AFI). Per exemple, lo FEW transcriu lei sòns seguents:
 
FEW ę = AFI [ɛ] = ortografia occitana: ‘è’
 
FEW ǫ = AFI [ɔ] = ortografia occitana: ‘ò’
 
FEW = AFI [u] = ortografia occitana: ‘o’
 
FEW ü = AFI [y] = ortografia occitana: ‘u’
 
FEW y = AFI [j] = ortografia occitana: ‘i’ dins aiga
 
FEW ł = AFI [ʎ] = ortografia occitana: ‘lh’ lengadociana
 
FEW ñ = AFI [ɲ] = ortografia occitana: ‘nh’
 
FEW š = AFI [ʃ] = ortografia occitana: ‘sh’
 
FEW ž = AFI [ʒ] = ortografia occitana: ‘j’ gascona
 
Quand Wartburg comencèt lo FEW dins leis ans 1920, l’AFI aviá pas encara una granda difusion dins lei mitans scientifics.
 
Una notacion fonetica dau FEW se reconeis perque apareis en   i t a l i c    e s p a c i a t.
 
Vaicí un exemple tipic amb lo mot montanha. Lo FEW pòrta divèrsei formas foneticas de l’occitan ansin: ꭒ̃ t ā ñ o,  m ꭒ n t ǫ ñ a,  m ꭒ n t a ñ,  m ꭒ̃ n t a ñ ọ,  m ꭒ̃ n t á ñ o,  m ꭒ η t ǫ ñ o, etc. 
 
En AFI se notariá: [mũˈtaːɲɔ, munˈtɔɲa, munˈtaɲ, mũnˈtaɲo, mũnˈtaɲɔ, muŋˈtɔɲɔ], etc.
 
Remarca — L’alfabet fonetic dau FEW es pas aqueu de l’Atlàs lingüistic de França (ALF).
 

(de seguir)
 

< partida II · partida IV >



publicitat
BANER1: AOF



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament e es en espera de moderacion

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions