CAPÇALERA: MACAREL

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 30 de mai

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 20.4.2020 03h00

Los alfabets instables deu cazac: un ensenhament


Comentaris Un comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (78 vòtes)
carregant En cargament


Nur-Sultan, èx Astana, èx Aqmola, capitala de Cazacstan
© Алексей Тараканов




Etiquetas
alfabet, alfabet cirillic, alfabet latin, cazac, cazacstan, lengas turquesas, rus, sumien, turc, turqués

Que volerén passar a l’alfabet latin
 
Lo cazac, la lenga de Cazactsan, que’s hè remarcar pr’amor que deuré cambiar d’alfabet en 2025. Que prevesen de’u har passar de l’alfabet cirillic (comun dab lo rus) a l’alfabet latin (lo mei utilizat deu Món).
 
Cazacstan qu’a ua cultura meilèu centreasiatica e musulmana, mes pas solament, que compta tanben ua hòrta minoritat russa de cultura crestiana ortodòxa. Lo cazac qu’ei ua lenga turquesa: qu’ei pròche deu turc de Turquia, deu gagauz, deu tatar de Crimèa, deu tatar de Vòlga, deu bashcòrt, de l’azèri, deu turcmèn, de l’ozbèc, deu quirguiz, de l’oigor, deu iacot, etc.
 
 
Reformas complicadas dab motivacions politicas
 
Lo cazac que s’escrigoc longtemps en alfabet arabi. Dens l’encastre de l’Union Sovietica, que passèc a un primèr alfabet latin en 1929 (dab letras estranhas coma ƣ), puish a l’alfabet cirillic en 1940 per la volontat d’Stalin.
 
Dempuish l’independéncia de Cazastan en 1991, lo regim politic cazac qu’ei dictatoriau. Lo president Nursultan Nazarbaev que gavidèc l’estat de 1991 a 2019. Cazacstan que s’ei pagat monuments delirants dens ua capitala fastuosa qui càmbia sovent de nom: Aqmola, Astana... e ara la vila que s’apèra Nur-Sultan (lo prenom de Nazarbaev). Lo navèth president dempuish 2019, Qasym-Jomart Toqaev, que perpetua lo medish regim.
 
L’alfabet cirillic deu cazac qu’ei demorat oficiau dinc ara. L’estat que mantien duas lengas oficialas, lo cazac e lo rus. Totun lo regim que mia ua politica timida de rehortiment deu cazac en fàcia deu rus. Nazarbaev qu’a volut latinizar l’escritura cazaca mes lo procès qu’ei lent e contradictòri.
 

— En 2007, que’s presentèc oficialament un segond alfabet latin (après lo primèr de 1929). Que tienèva caractèrs comuns dab lo turc de Turquia coma ç, ı, ö, ş, ü e bèths signes desconeguts en Turquia coma ä, ñ, q. Mes Nazarbaev non oficializèc pas aqueth alfabet latin entà non vexar pas los interès rus. Totun quauques sits web de l’estat cazac e la Wikipèdia cazaca qu’instituiscón duas versions per lo cazac: en alfabet cirillic e en alfabet latin de 2007.
 
— En 2017, Nazarbaev que tornèc au son projècte de latinizacion. Que decretèc un passatge a l’alfabet latin qui’s deuré concretizar en 2025. Un tresau alfabet latin que’s presentèc en 2017, sens los caractèrs tipics deu turc de Turquia. Que contienèva hèra d’apostròfs: a’, c’, g’, i’, n’, o’, s’, u’, y’. Los apostròfs qu’èran tan nombrós e illegibles qu’entraïnèn protèstas de las hòrtas dens la societat cazaca, maugrat la natura dictatoriala deu regim.
 
— En 2018, Nazarbaev qu’acceptèc de revisar la sua posicion e que hascoc presentar ua quatava version sens apostròfs. Que hon remplaçats per accents aguts (á, ǵ, ń, ó, ú, ý), per ua ı sens punt e per grops de letras (ch, sh). La distància visuala dab lo turc de Turquia que demorava.
 
— En març de 2019, Toqaev que remplacèc Nazarbaev a la presidéncia pr’amor que Nazarbaev èra vasut hèra vielh. Dempuish novembre de 2019, Toqaev, maugrat la sua fidelitat a Nazarbaev, qu’encoratja ua cinquava version de l’alfabet latin, aqueste còp dab hèra de signes pròches deu turc de Turquia coma ç, ğ, ı, ö, ş, ü mes en tot ahíger signes non anatolians coma ä, q, ŋ, w. La version de 2019 non podèm pas díser encara s’ei definitiva. En tot cas que vien d’un grop de lingüistas qui vòlen respectar mei los trèits fonetics deu cazac. Que cèrcan de suprimir las influéncias excessivas deu rus.
 
— En 2025, teoricament, Cazacstan que deuré passar a un alfabet latin definitiu.
 
Non soi pas especialista deu cazac e non pòdi pas díser quina version ei melhora. Mes que vesi ensenhaments utils entà Occitània.
 
 
Qualitats e defauts de la latinizacion
 
1) Un alfabet latin en cazac que pòt portar quauques avanç positius.
 
— Qu’ajuda a sortir de l’influéncia russa e a anar mei vèrs las lengas turquesas qui ja an adoptat l’alfabet latin coma lo turc, l’azèri, lo turcmèn e l’ozbèc. Que hè pensar, en occitan, au passatge de la grafia mistralenca (francizada) a la grafia classica (autonòma e mei pròcha d’autas lengas romanicas).
 
— Que facilita los escambis entre lo cazac e la màger part de las lengas deu Món.
 
— Que sembla interessanta aquera volontat de corregir las incoeréncias vienent deu rus dens la version de 2019.
 
2) Lo futur alfabet latin cazac, totun, que s’anóncia dab defauts de planificacion lingüistica.
 
— Presentar diferentas versions en un periòde tan brèu que da un imatge negatiu e pauc credible de l’alfabet latin. Que dèisha devinar ua manca de seriós deu regim dens la sua pretension de defénder lo cazac en fàcia deu rus, quan lo rus e demòra estable e intocable. Que’m hè pensar a aqueths occitanistas qui inventan reformas graficas inutilas en occitan quan non constèstan pas l’ortografia absurda deu francés.
 
— Qu’ei preocupant que hiquen, dens cada ensai d’alfabet latin, signes curiós e pauc reproductibles coma ƣ (version de 1929), ǵ (version de 2018) o ŋ (version de 2019).
 
— L’estat cazac que contunha de har servir, dens los sons documents escriuts en anglés, las formas russas en lòc de las formas cazacas: Kazakhstan* (en rus) en lòc de Qazaqstan (en cazac), Baikonur* (en rus) en lòc de Baıqoŋyr (en cazac)... Non son pas capables de valorizar lo nom cazac deu lor pròpri país... Aquò que’m hè pensar aus occitanistas qui disen Occitania* (francisme) en lòc d’Occitània (forma occitana autentica).
 
— B’ei un regim dictatoriau qui promòu l’alfabet latin deu cazac. Totun l’alfabet cirillic que s’impausèc tanben de manèra dictatoriala devath Stalin.
 
— L’aspècte emblematic deu cambiament d’alfabet que risca d’amagar questions tant importantas coma la forma parlada deu cazac estandard, la sua modernizacion entà ocupar foncions navèras, la plaça deu rus coma lenga cooficiala, l’adesion deus cazacs d’origina russa a l’usatge deu cazac, etc.
 
 
Los futurs comparats deu cazac e de l’occitan
 
Lo succès futur de l’alfabet latin, en cazac, non ei pas garentit. Non ei pas encara oficializat ni estable. Latinizar l’escritura cazaca qu’ei ua idèa bona mes que’s hè dab impreparacion e superficialitat.
 
L’occitan qu’ei malaut. Politicians, elegits, pseudopresidents e pseudocongrès que “gerishen” l’occitan en cométer los defauts tipics deu regim politic cazac: autoritarisme, superficialitat, grafia instabla, incompeténcia en lingüistica, non-reflexion suu conflicte entre occitan e francés...
 
La grana diferéncia entre occitan e cazac qu’ei la fragilitat dramatica de l’occitan. Lo cazac, aumens, que’s parla mei e qu’ei la lenga d’un estat. L’occitan que merita hèra mei d’ambicion.
 
 
Complements
 
— La Wikipèdia cazaca. Tot article que i ei disponible en alfabet cirillic o en alfabet latin de... 2007. Non gausan pas passar a versions mei recentas.
 
— Lo jornau cazac de propaganda Egemen Qazaqstan, disponible en alfabet latin de 2018 e en alfabet cirillic. Non gausan pas passar a l’alfabet latin de 2019.
 
— Un article de The New York Times qui conta los jòcs de poder en Cazacstan, en 2018, e la panica deu apostròfs.
 
— Un article qui presenta los arguments deus lingüistas entà l’alfabet latin de 2019, dens The Astana Times.
 
— Un article recent de Deutsche Welle (en anglés) qui muisha la recepcion sociala de l’alfabet latin.


abonar los amics de Jornalet

 


 



publicitat
BANER1: AOF



Comentaris

21 d'abril 13.29h

Excellent article que lèva maitas questions
La latinizacion de costuma es una transliteracion (correspondència grafica) e/o una transcripcion (correspondència fonetica) d'una lenga font estranhèira decap una lenga tòca pròpria.
L'alfabet latin de 26 letras es limitatiu sens usatge de marcaires o de digrammas.
La transliteracion es una estapa prèvia a l'examen de sa pertinència, çò es de la coërència intèrna (interdialectala) e extèrna respèct a las lengas vesinas. Es un afar de ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament e es en espera de moderacion

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions