CAPCALERA: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 2 de decembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 15.6.2020 03h15

Los marcadors de persona


Comentaris Pas cap de comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (95 vòtes)
carregant En cargament


Fòto de Lenka Z. (de Pexels)




Etiquetas
marcador, persona, sumien

Es un ponch de gramatica que sembla pro conegut, mas conten d‘aplicacions dialectalas que meritan una explica clara.

Un vèrb se pòt flechir en 6 personas, dont 3 personas al singular e 3 personas al plural. Cada persona s’indica, en general, per un marcador de persona a la fin del vèrb conjugat. Lo marcador de persona ocupa la partida finala de la terminason, de còps se confond amb tota la terminason.

Las formas e exemples que seguisson se presentan de manièra simplificada (sabi ben que i a de nuanças sosdialectalas, de vèrbs conjugats particulars, etc., mas los detalharai pas aicí).
 
Prengam l’exemple del vèrb parlar al present.
 

parli (prov. parli = parle, viv. parlo, auv. lem. parle)
parlas
parla
parlam
parlatz
parlan
 
Ara prengam l’exemple del vèrb batre (gasc. bàter) al present.
 
bati (prov. bati = bate, viv. bato, auv. lem. bate)
bates
bat (niç. bate)
batèm
batètz
baton (gasc. baten)
 
Vaicí los marcadors de persona.
 
1a persona del singular (“ieu”)             
= ‑i
(provençal ‑i = ‑e)
(vivaroalpenc ‑o)
(auvernhat e lemosin ‑e)
 
2a persona del singular (“tu”)                            
= ‑s
 
3a persona del singular (“el, ela, aquò”)          
= pas de marcador constant
 
1a persona del plural (“nosautres, ‑as”)           
= ‑m
 
2a persona del plural (“vosautres, ‑as”)           
= ‑tz
 
3a persona del plural (“eles”)                             
= ‑n

Los marcadors de persona se pronóncian aital.
 
lengadocian
‑i [i]
‑s [s]

‑m [n]
‑tz [ts]
‑n [n]
 
gascon
‑i [i]
‑s [s]

‑m [m]
‑tz [ts]
‑n [n]
 
provençal
‑i [i], ‑e [e]
‑s [s]

‑m [ⁿ]
‑tz [s]
‑n [ⁿ]
 
niçard
‑i [i]
‑s [s]

‑m [ⁿ]
‑tz [s]
‑n [ⁿ]
 
vivaroalpenc
‑o [u]
‑s [s]

‑m [ⁿ]
‑tz [s]
‑n [ⁿ]
 
auvernhat
‑e [e]
‑s [s]

‑m [ⁿ]
‑tz [s]
‑n [ⁿ]
 
lemosin
‑e [e]
‑as [aː], ‑es [ej]

‑m [ⁿ]
‑atz [aː], ‑ètz [ej], ‑etz [ej]
‑n [ⁿ]

La sola variacion dialectala que se vei a l’escrich es a la 1a persona del singular: ‑i, ‑e, ‑o.

— En provençal, a la 1a persona del singular, se pòt utilizar ‑i o ‑e. Un usatgièr del provençal deu causir una de las doas formas e l’emplegar amb constància.

· L’usatge de ‑i es lo pus general, es tipic del provençal “maritim” a l’entorn de Marselha, Ais, Tolon e Canas-Antíbol.

· L’usatge de ‑e es tipic del provençal “rodanenc” vèrs Nimes, Avinhon e Arle. De grands escrivans l’utilizan coma Robèrt Lafont e Frederic Mistral.

— En vivaroalpenc, lo marcador ‑o se pronóncia [u] en general. Mas quand es inserit dins la terminason ‑io, aquela terminason se pronóncia [ˈiw].  
 
          bato [ˈbatu]
          batio [baˈtiw]
 
Se cal avisar d’una diferéncia importanta entre l’occitan e l’italian. En occitan una ‑i finala es lo marcador de la 1a persona del singular, mentre qu’en italian una ‑i finala es lo marcador de la 2a persona del singular.
 
— 1a persona del singular (“ieu”)            = en occitan parli  
            
— 2a persona del singular (“tu”)              = en occitan parlas, en italian parli.
 

 
 abonar los amics de Jornalet

 

 



publicitat
BANNER1: IEO Arièja



Perfil

Categorias

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions