Diluns, 15.6.2020 03h15
Es un ponch de gramatica que sembla pro conegut, mas conten d‘aplicacions dialectalas que meritan una explica clara.
Un vèrb se pòt flechir en 6 personas, dont 3 personas al singular e 3 personas al plural. Cada persona s’indica, en general, per un marcador de persona a la fin del vèrb conjugat. Lo marcador de persona ocupa la partida finala de la terminason, de còps se confond amb tota la terminason.
Las formas e exemples que seguisson se presentan de manièra simplificada (sabi ben que i a de nuanças sosdialectalas, de vèrbs conjugats particulars, etc., mas los detalharai pas aicí).
Prengam l’exemple del vèrb parlar al present.
parli (prov. parli = parle, viv. parlo, auv. lem. parle)
parlas
parla
parlam
parlatz
parlan
Ara prengam l’exemple del vèrb
batre (gasc.
bàter) al present.
bati (prov. bati = bate, viv. bato, auv. lem. bate)
bates
bat (niç. bate)
batèm
batètz
baton (gasc. baten)
Vaicí los marcadors de persona.
1a persona del singular (“ieu”)
= ‑i
(provençal ‑i = ‑e)
(vivaroalpenc ‑o)
(auvernhat e lemosin ‑e)
2a persona del singular (“tu”)
= ‑s
3a persona del singular (“el, ela, aquò”)
= pas de marcador constant
1a persona del plural (“nosautres, ‑as”)
= ‑m
2a persona del plural (“vosautres, ‑as”)
= ‑tz
3a persona del plural (“eles”)
= ‑n
Los marcadors de persona se pronóncian aital.
lengadocian
‑i [i]
‑s [s]
—
‑m [n]
‑tz [ts]
‑n [n]
gascon
‑i [i]
‑s [s]
—
‑m [m]
‑tz [ts]
‑n [n]
provençal
‑i [i], ‑e [e]
‑s [s]
—
‑m [ⁿ]
‑tz [s]
‑n [ⁿ]
niçard
‑i [i]
‑s [s]
—
‑m [ⁿ]
‑tz [s]
‑n [ⁿ]
vivaroalpenc
‑o [u]
‑s [s]
—
‑m [ⁿ]
‑tz [s]
‑n [ⁿ]
auvernhat
‑e [e]
‑s [s]
—
‑m [ⁿ]
‑tz [s]
‑n [ⁿ]
lemosin
‑e [e]
‑as [aː], ‑es [ej]
—
‑m [ⁿ]
‑atz [aː], ‑ètz [ej], ‑etz [ej]
‑n [ⁿ]
La sola variacion dialectala que se vei a l’escrich es a la 1a persona del singular:
‑i,
‑e,
‑o.
— En provençal, a la 1a persona del singular, se pòt utilizar ‑i o ‑e. Un usatgièr del provençal deu causir una de las doas formas e l’emplegar amb constància.
· L’usatge de ‑i es lo pus general, es tipic del provençal “maritim” a l’entorn de Marselha, Ais, Tolon e Canas-Antíbol.
· L’usatge de ‑e es tipic del provençal “rodanenc” vèrs Nimes, Avinhon e Arle. De grands escrivans l’utilizan coma Robèrt Lafont e Frederic Mistral.
— En vivaroalpenc, lo marcador ‑o se pronóncia [u] en general. Mas quand es inserit dins la terminason ‑io, aquela terminason se pronóncia [ˈiw].
bato [ˈbatu]
batio [baˈtiw]
Se cal avisar d’una diferéncia importanta entre l’occitan e l’italian. En occitan una
‑i finala es lo marcador de la 1a persona del singular, mentre qu’en italian una
‑i finala es lo marcador de la 2a persona del singular.
— 1a persona del singular (“ieu”) = en occitan parli
— 2a persona del singular (“tu”) = en occitan parlas, en italian parli.
Pas cap de comentari
En cargament
Pas cap de comentari
Mandar
