CAPÇALERA: CURSOS CAOC

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 19 de setembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 29.6.2020 03h00

Lo pluricentrisme empacha pas la coesion de l’occitan estandard


Comentaris Pas cap de comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (62 vòtes)
carregant En cargament


Lo norvegian a dos estandards concurrents dins un sol e meteis territòri: son lo bokmål e lo nynorsk
© Gunvor / Bergens Tidende




Ai ja demostrat, dins de publicacions precedentas, que l’occitan estandard es concebut coma una lenga pluricentrica. Ja o volián clarament Loís Alibèrt, Pèire Bèc e Robèrt Lafont. L’occitan estandard a vocacion de conténer sèt dialèctes estandardizats: provençal, niçard, gascon, lemosin, auvernhat, vivaroalpenc e lengadocian
 

— Demest aqueles dialèctes estandardizats, d’unes son ja pro ben definits e pro foncionals, e mai se meritan encara de precisions: son lo provençal (segon Robèrt Lafont), lo gascon (segon Pèire Bèc) e lo lengadocian.
 
— Un es en situacion intermediària: es lo lemosin (s’es prefigurat, ça que la, gràcias al trabalh de Gerard Gonfroy). 
 
— D’unes son encara dins una situacion de desvolopament embrionari: son l’auvernhat, lo vivaroalpenc e lo niçard.
 
Ai prepausat de pistas de trabalh fòrça precisas per desvolopar aqueles sèt dialèctes estandardizats de maniera solidària, coordenada, amb de variacions moderadas entre eles. Una lenga pluricentrica, per definicion, intègra de varietats interioras que son moderadament diferenciadas.
 
Lo nivèl de variacion intèrna, en occitan estandard (e pluricentric), rèsta pro rasonable en comparason amb d’autras lengas estandards. L’occitan estandard, tot en prevesent sèt dialèctes estandardizats, vària mens fòrtament que lo norvegian e lo portugués estandards. Per contra, reconeissi que vària mai que l’italian, l’espanhòl o l’anglés estandards.
 
Vejam los cases del norvegian e del portugués.
 
Lo norvegian a dos estandards concurrents dins un sol e meteis territòri: son lo bokmål e lo nynorsk. Se fraccionan a lor torn en cinc sosestandards que son tanben concurrents e pro ben implantats dins la societat norvegiana: bokmål radical, bokmål moderat, riksmål renovat; nynorsk general, høgnorsk. L’occitan estandard, tal coma s’es elaborat fins ara, a de varietats fòrça mai coordenadas.
 
Lo portugués (o galègoportugués) es una lenga pluricentrica amb tres pòls principals: Portugal, Brasil e Galícia. Las varietats africanas e asiaticas del portugués seguisson mai o mens lo modèl estandard de Portugal. Entre lo portugués de Portugal e lo portugués de Brasil, las diferéncias foneticas son almens tan fòrtas coma entre los dialèctes occitans. En Galícia, lo galèc estandard se fracciona en de varietats prigondament antagonistas e gaireben irreconciliablas: son lo reïntegracionisme maximal, loreïntegracionisme minimal e lo galèc oficial. Los dos tipes de galèc reïntegracionista vòlon gardar de ligams mai o mens estreches amb lo portugués. Lo galèc oficial, al contrari, tend a se separar del portugués e se somet fòrça a l’espanhòl. L’occitan estandard, tal coma s’es elaborat fins ara, a de varietats fòrça mai coordenadas que las del galègoportugués.
 
Certanas divergéncias interioras, en occitan, pausan de problèmas ben reals, es pas question de las negar. Mas afèctan pauc la forma de l’occitan estandard.
 
— Las diferéncias de grafias jògan pas de ròtle sus l’occitan estandard. D’efiech, l’occitan estandard fonciona solament en grafia classica. Los usatgiers de las autras grafias de l’occitan (grafia mistralenca, grafia de l’Escòla del Pò e grafia bonaudiana) revendican pas d’estandard.
 
— Los usatges antinormistas, per definicion, fan pas partida de l’occitan estandard. L’antinormisme occitan pausa de dificultats evidentas mas atenh pas jamai lo nivèl l’influéncia ni d’organizacion que s’obsèrva dins certans sosestandards norvegians e galècs.
 
— Los usatges localistas, per definicion, fan pas partida de l’occitan estandard. La cultura dels parlars locals, en se, es una activitat legitima, ieu la vesi pas coma un problèma e pensi que pòt coexistir amb l’occitan estandard. La sola causa que critiqui es l’ultralocalisme fanatic e intolerant, mas es un fenomèn ben diferent de l’interès abitual, legitim e esclairat per los parlars locals. E per sa quita natura, l’ultralocalisme fanatic a pas la mendre influéncia sus lo nivèl de coesion de l’occitan estandard.
 
 




abonar los amics de Jornalet

 



publicitat
BANNER1: IEO Arièja



Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions