CAPÇALERA: OPLO Licèu
CAPÇALERA2: Botiga

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 29 de novembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 17.12.2012 03h00

Las consonantas doblas


Comentaris 7 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (13 vòtes)
carregant En cargament


Las consonantas doblas (o consonantas geminadas) se tròban en nombre moderat en occitan, e sovent an una valor fonetica pertinenta.
 
Dins aqueste article, farai sovent de comparasons amb de lengas influentas coma lo catalan, lo francés, l’italian e l’espanhòl.
 
En règla generala, las consonantas doblas se limitan als uèch cases seguents: cc, dd, gg, ll, mm, nn, rr, ss.
 
 
Las doas cc
 
La doas cc pòdon existir solament davant las vocalas e, i. Per exemple: occitan, deduccion, accent, succès.
 
Dins aquela posicion, las doas cc se pronóncian basicament [ks]. Mas i a tanben de pronóncias segondàrias que derivan de [ks], e que vàrian segon los dialèctes, coma:
— [kʃ] = ‘ksh’ davant la letra i en auvernhat;
— [ks (ts)] en lengadocian e en gascon;
— [ks (s)] = ‘ks (ss)’ en provençal, niçard, vivaroalpenc e lemosin.
 
La distincion entre cc dobla e c simpla es pertinenta. Permet de destriar dos mots plan diferents coma l’accès (la possibilitat d’accedir) e l’acès (lo luòc protegit) o ben l’addicion (l’operacion matematica) e l’addiccion (la dependéncia a una dròga).
 
Davant de letras autras que e, i, las doas cc existisson pas. I rescontram sonque una c simpla. Per exemple: aclamar, acusar, ocupar (mas dins d’autras lengas coma lo francés e l’italian, la cc dobla es possibla dins una tala posicion).
 
I a una correspondéncia quasi automatica de las doas cc plaçadas davant e, i entre l’occitan, lo catalan, l’espanhòl e lo francés (en francés, ça que la, escrivon quora cc, quora ct davant una i). Per exemple: occitan accès, seccion; catalan accés, secció; espanhòl acceso, sección; francés accès, section.
 
Ça que la, la correspondéncia fonciona pas entre l’occitan equinòcci e lo francés équinoxe, nimai entre l’occitan succès e l’espanhòl suceso.
 
La correspondéncia de las doas cc davant e, i es pas brica sistematica entre l’occitan e l’italian. Los italofòns qu’estúdian l’occitan devon aprene los mots occitans amb doas cc a cha un, tals coma son, sens se fisar dels exemples de l’italian.
 
 
Las doas dd
 
Las doas dd se rescontran sonque entre doas vocalas: addicion, additiu, addiccion, addicte, addictiu, reddicion, Armagueddon.
 
Las doas dd se pronóncian basicament
— [dd] en lengadocian e en gascon;
— [d] en lemosin, auvernhat, vivaroalpenc, provençal e niçard.
 
I a una correspondéncia quasi automatica de las doas dd entre l’occitan e lo catalan: occitan addicion; catalan addició.
 
La correspondéncia de las doas dd es pas sistematica entre l’occitan e lo francés, ni entre l’occitan e l’italian. L’espanhòl ignòra las doas dd.
 
 
Las doas gg
 
Las doas gg se rescontran sonque dins la familha del mots suggerir, suggestion, suggestiu.
 
La pronóncia iniciala es [gdʒ] = ‘gdj’. Mas pòt passar a de pronóncias segondàrias coma:
— [gdʒ (ddʒ)] = ‘gdj (ddj)’ en lengadocian;
— [gdʒ (dʒ)] = ‘gdj (dj)’ en provençal, niçard e vivaroalpenc;
— [gdz (dz)] en lemosin e auvernhat.
— En gascon, la pronóncia de basa es [gʒ] = ‘gzh’.
 
 
Las doas ll
 
Las doas ll se rescontran sonque entre doas vocalas. Per exemple: dròlle, palle, illa (o isla), illusion, allusion, parallèl, Gàllia.
 
Se pronóncian preferentament
— [ll] en lengadocian e en gascon;
— [l] en lemosin, auvernhat, vivaroalpenc, provençal e niçard.
 
Dins una familha de mots, las doas ll devenon una l simpla en posicion finala:
anullar, nulla, mas nul;
tranquillitat, tranquilla, mas tranquil;
protocollari mas protocòl.
 
I a una correspondéncia quasi automatica entre las doas ll de l’occitan e lo grop l·l del catalan: en occitan illusion, allusion, parallèl, Gàllia, palle; en catalan il·lusió, al·lusió, paral·lel, Gàl·lia, pàl·lid. Ça que la, i a qualques mots que correspondon pas:
— occitan illa; catalan illa (lo catalan ll se legís coma l’occitan lh);
— occitan Brussèlas; catalan Brussel·les;
— occitan aqüarèla; catalan aquarel·la;
— occitan interpelar, interpelacion; catalan interpel·lar, interpel·lació;
— occitan apelar (aperar), apelacion; catalan apellar, apel·lació...
 
La correspondéncia de las doas ll es pas sistematica entre l’occitan e lo francés, ni entre l’occitan e l’italian. En catalan e espanhòl, se sap que las doas ll equivalon al grop occitan lh.
 
 
Las doas mm
 
Las doas mm se tròban sempre entre doas vocalas e concernisson pauc de mots: gamma, commemorar, immens, immergir.
 
Las doas mm se pronóncian preferentament:
— [mm] en lengadocian e gascon;
— [m] en provençal, niçard, vivaroalpenc, auvernhat e lemosin.
 
I a una correspondéncia quasi automatica entre las doas mm de l’occitan e del catalan: en occitan gamma, commemorar, immens, immergir; en catalan gamma, commemorar, immens, immergir.
 
La correspondéncia de las doas mm es pas sistematica entre l’occitan e lo francés, ni entre l’occitan e l’italian. L’espanhòl ignòra las doas mm.
 
 
Las doas nn
 
Las doas nn se tròban sempre entre doas vocalas e concernisson pauc de familhas de mots: ennevat, anniversari, annal (annau), annèxe, perenne, connotacion, Anna.
 
Las doas nn se pronóncian preferentament:
— [nn] en lengadocian e gascon;
— [n] en provençal, niçard, vivaroalpenc, auvernhat e lemosin.
 
Dins una familha de mots, las doas nn devenon una n simpla en posicion finala: anniversari, annal (annau) mas un an.
 
I a una correspondéncia quasi automatica entre las doas nn de l’occitan e del catalan: en occitan annèxe, perenne, connotacion, Anna; en catalan annex, perenne, connotació, Anna. Ça que la, i a qualques mots que correspondon pas:
— occitan dinnar; catalan dinar;
— occitan anniversari; catalan aniversari...
 
La correspondéncia de las doas nn es pas sistematica entre l’occitan e lo francés, ni entre l’occitan e l’italian. L’espanhòl ignòra las doas nn.
 
 
Las doas rr
 
Las doas rr se tròban sempre entre doas vocalas e concernisson fòrça familhas de mots: tèrra, guèrra, òrre, irrupcion, tamarro.
 
Las doas rr se pronóncian preferentament
— [rr] (= ‘rr’ “rampelada” longa) en lengadocian e gascon;
— [r] (= ‘r’ “rampelada” simpla) en vivaroalpenc, auvernhat e lemosin;
— [ʀ] (= ‘r’ “rebalada” o uvulara) en provençal e niçard.
 
Dins fòrça dialèctes, una r simpla entre doas vocalas se pronóncia pas coma doas rr (vejatz mon article dins Jornalet del 11.6.2012).
 
Dins una familha de mots, las doas rr devenon una r simpla en posicion finala:
la torre o la tor;
la sòrre o la sòr;
lo fèrre se ditz en gascon lo hèr.
 
I a una correspondéncia quasi automatica de las doas rr entre l’occitan, lo catalan, lo francés, l’italian e l’espanhòl. Per exemple: occitan tèrra, catalan terra, francés terre, italian terra, espanhòl tierra...
 
Ça que la, entre l’occitan e lo francés, podèm trobar qualques cases pauc nombroses ont la correspondéncia fonciona pas:
— occitan guitarra; francés guitare;
— occitan bièrra (bierra); francés bière;
— occitan berret; francés béret;
— occitan Marròc; francés Maroc...
 
Tanpauc i a pas de correspondéncia entre l’occitan Marròc e l’italian Marocco.
 
 
Las doas ss
 
Las doas ss se tròban sempre entre doas vocalas: tassa, passion, assegurar, Carcassona, Russia.
 
Las doas ss se pronóncian sempre [s] = ‘ss’. En auvernhat, se pronóncian [ʃ] = ‘sh’ davant i, u.
 
Entre doas vocalas, coma cadun sap, una s simpla se pronóncia pas coma doas ss.
 
I a una correspondéncia quasi sistematica de las doas ss entre l’occitan, lo catalan, lo francés e l’italian: occitan Russia, catalan Rússia, francés Russie, italian Russia. L’espanhòl ignòra las doas ss.
 
 
Las excepcions
 
Las excepcions son pauc nombrosas. Las consonantas doblas qu’avèm pas mençonadas çai sus, en principi, existisson pas gaire en occitan: bb*, ff*, hh*, jj*, kk*, pp*, qq*, tt*, vv*, ww*, xx*, zz*.
 
Ça que la, pòdon existir dins pauques mots compausats e soudats, ont la darrièra consonanta d’un element es identica a la primièra consonanta de l’element que seguís. Per exemple: cap e pelat donan cappelat, sub- e branquial (branquiau) donan subbranquial (subbranquiau).
 
Tanben los mots forestièrs, non adaptats a l’occitan mas utilizats en occitan, pòdon presentar de consonantas doblas que son inabitualas: jazz, trekking, happening, tutti frutti, Steffi Graf, Exxon.



publicitat
BANNER1 - IEO 09 divendres espaci occitan



Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

ieo   sumien  

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions