Diluns, 1.11.2021 03h00
Lo pòble deus bascos e lo lor país, lo Bascoat, que’s pòden aperar en occitan dab mots un chic diferents.
Lo Conselh de la Lenga Occitana, dens las suas Preconizacions, que pòrta coma primèra forma basco (masc.) ~ basca (fem.) per lo nom de populacion, puish que hornish las formas segondàrias bàscol ~ basca e basc ~ basca. Lo nom de país, segon lo CLO, que tien coma forma principala lo Bascoat e coma formas segondàrias lo País Basco, lo País Bàscol o lo País Basc.
Aqueras formas deu CLO que’s basan en particular sus las formas ja documentadas deus diccionaris d’Alibèrt, Palai, Lespin & Raimond e Mistral.
| | gentilici masculin, forma A | gentilici masculin, forma B | gentilici masculin,
forma C | gentilici femenin |
CLO
(grafia classica) | basco | bàscol | basc | basca |
Alibèrt
(grafia classica) | | bàscol | basc | basca |
Palai
(grafia francizada) | bàscou | | | basque |
Lespin & Raimond
(grafia classica) | basco | | | |
Lespin & Raimond
(grafia francizada) | bascou | | | basque |
Mistral
(grafia francizada) | basco | | | basco |
Dens la varietat particulara de provençau de Mistral, que’s hè ua neutralizacion (que’s da ua pronóncia identica) a la
‑o finala e a la
‑a finala, totas duas qu’i son prononciadas [ɔ], aquò qu’explica la forma
‘basco’ en grafia mistralenca, au masculin e au femenin.
La forma preferibla que sembla d’estar realament
basco (masc.) ~
basca (fem.) en grafia classica. Que’s pòt explicar pro facilament per ua evolucion fonetica regulara deu latin cap au gascon, en tienent compte en particular deus parlars gascons mei vesins deu Bascoat. Atau,
basco que vien deu latin tardiu
váscone(m) au cas acusatiu, corresponent en latin classic a
vásco ~
váscŏnis. Segon lo libe de referéncia de Gerhard Rohlfs,
Le gascon, qu’ei normau qu’un mot latin accentuat sus l’antepenultima sillaba e hàcia càser la darrèra sillaba abans de passar au gascon. E donc, lo latin
váscone que podèva passar naturalament a
basco en gascon.
Lo passatge de la
v‑ latina a la
b‑ occitana, au nivèu grafic, que representa simplament un tractament fonetic gascon, on
v a la valor de /b/, e aquera pronóncia gascona en /b/ qu’ei vasuda generala dens l’ensemble deus dialèctes occitans. Tanben aquera pronóncia gascona en /b/ qu’a degut influenciar la forma francesa
basque.
En occitan modèrne, las formas masculinas
bàscol e
basc non semblan pas atestadas tan solidament coma
basco.
La forma femenina
basca que pòrta simplament la terminason femenina
‑a per analogia dab autes mots femenins.
Lo nom deu país que’s ditz
lo Bascoat dens las atestacions mei solidas en gascon près de la zòna basca (per exemple dens Palai). Qu’ei simplament ua formacion a partir deu gentilici
basco dab lo sufixe productiu
‑at qui exprimish un estat.
Los noms alternatius occitans coma
lo País Basco o
lo País Bàscol o
lo País Basc que semblan mens solidament atestats. Que poirén estar calcs deu basco
Heuskal Herria, deu francés
le Pays Basque e de l’espanhòu
el País Vasco.
En resumit, las formas mei solidas e mei autenticas, dens l’occitan vesin deu basco, que son
basco (masc.) ~
basca (fem.) e
lo Bascoat. Que deurén estar las formas mei conselhadas en occitan estandard. Las autas formas non son pas faussas mes que son mens asseguradas.
Que’s poiré adméter eventualament lo tèrme rar
euscar ~ euscara, en seguir l’usatge catalan rar
èuscar ~ èuscara e l’usatge francés rar
euskarien ‑ienne, qui vienen eths medishs deu basco
euskara. Los mots de la lenga basca coma
euskara (nom de la lenga),
Euskal Herria (nom deu país) e
Euskadi (nom artificiau deu país) no’m semblan pas indispensables en lenga occitana.
Pas cap de comentari
En cargament
Pas cap de comentari
Mandar
