CAPÇALERA: WORDLE
CAPÇALERA2: mot amagat

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 11 d'agost

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 1.11.2021 03h00

Basco, lo Bascoat: dus mots de formacion gascona


Comentaris Pas cap de comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargament





Lo pòble deus bascos e lo lor país, lo Bascoat, que’s pòden aperar en occitan dab mots un chic diferents.
 
Lo Conselh de la Lenga Occitana, dens las suas Preconizacions, que pòrta coma primèra forma basco (masc.) ~ basca (fem.) per lo nom de populacion, puish que hornish las formas segondàrias bàscol ~ basca e basc ~  basca. Lo nom de país, segon lo CLO, que tien coma forma principala lo Bascoat e coma formas segondàrias lo País Basco, lo País Bàscol o lo País Basc.
 
Aqueras formas deu CLO que’s basan en particular sus las formas ja documentadas deus diccionaris d’Alibèrt, Palai, Lespin & Raimond e Mistral.
 

  gentilici masculin, forma A gentilici masculin, forma B gentilici masculin,
forma C
gentilici femenin
CLO
(grafia classica)
basco bàscol basc basca
Alibèrt
(grafia classica)
  bàscol basc basca
Palai
(grafia francizada)
bàscou     basque
Lespin & Raimond
(grafia classica)
basco      
Lespin & Raimond
(grafia francizada)
bascou     basque
Mistral
(grafia francizada)
basco     basco

Dens la varietat particulara de provençau de Mistral, que’s hè ua neutralizacion (que’s da ua pronóncia identica) a la ‑o finala e a la ‑a finala, totas duas qu’i son prononciadas [ɔ], aquò qu’explica la forma ‘basco’ en grafia mistralenca, au masculin e au femenin.
 
La forma preferibla que sembla d’estar realament basco (masc.) ~ basca (fem.) en grafia classica. Que’s pòt explicar pro facilament per ua evolucion fonetica regulara deu latin cap au gascon, en tienent compte en particular deus parlars gascons mei vesins deu Bascoat. Atau, basco que vien deu latin tardiu váscone(m) au cas acusatiu, corresponent en latin classic a vásco ~ váscŏnis. Segon lo libe de referéncia de Gerhard Rohlfs, Le gascon, qu’ei normau qu’un mot latin accentuat sus l’antepenultima sillaba e hàcia càser la darrèra sillaba abans de passar au gascon. E donc, lo latin váscone que podèva passar naturalament a basco en gascon.
 
Lo passatge de la v‑ latina a la b‑ occitana, au nivèu grafic, que representa simplament un tractament fonetic gascon, on v a la valor de /b/, e aquera pronóncia gascona en /b/ qu’ei vasuda generala dens l’ensemble deus dialèctes occitans. Tanben aquera pronóncia gascona en /b/ qu’a degut influenciar la forma francesa basque.
 
En occitan modèrne, las formas masculinas bàscol e basc non semblan pas atestadas tan solidament coma basco.
 
La forma femenina basca que pòrta simplament la terminason femenina ‑a per analogia dab autes mots femenins.
 
Lo nom deu país que’s ditz lo Bascoat dens las atestacions mei solidas en gascon près de la zòna basca (per exemple dens Palai). Qu’ei simplament ua formacion a partir deu gentilici basco dab lo sufixe productiu ‑at qui exprimish un estat.
 
Los noms alternatius occitans coma lo País Basco o lo País Bàscol o lo País Basc que semblan mens solidament atestats. Que poirén estar calcs deu basco Heuskal Herria, deu francés le Pays Basque e de l’espanhòu el País Vasco.
 
En resumit, las formas mei solidas e mei autenticas, dens l’occitan vesin deu basco, que son basco (masc.) ~ basca (fem.) e lo Bascoat. Que deurén estar las formas mei conselhadas en occitan estandard. Las autas formas non son pas faussas mes que son mens asseguradas.
 
Que’s poiré adméter eventualament lo tèrme rar euscar ~ euscara, en seguir l’usatge catalan rar èuscar ~ èuscara e l’usatge francés rar euskarien ‑ienne, qui vienen eths medishs deu basco euskara. Los mots de la lenga basca coma euskara (nom de la lenga), Euskal Herria (nom deu país) e Euskadi (nom artificiau deu país) no’m semblan pas indispensables en lenga occitana.

 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 


 



publicitat
BANNER1 - comuna tolosa



Perfil

Categorias

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions