Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Eissendre, scindir e d’autres vèrbs emparentats

Es util de clarificar un ensemble de vèrbs que venon del latin scindere “estraçar, talhar, separar, fendre, scindir”. Los obratges classics que descrivon nòstra lenga ne parlan de manièra lapidària.
 
1) 
D’un caire, i a de vèrbs regulars de la 3a conjugason que seguisson lo modèl batre (gasc. bàter).
 
eissendre significa “estraçar (en parlant d’un vestit)” es atestat en particular dins lo diccionari roergàs de Vaissièr e dins lo diccionari etimologic FEW. Mistral sembla de lo trobar tanben en lemosin. Es una formacion populara a partir del latin scindere.
 
escoissendre significa “estraçar (en parlant d’un vestit)”, es presentat per lo diccionari de Mistral coma un equivalent mai usual d’eissendre. Segon los diccionaris etimologics FEW e Coromines, es una formacion populara que ven d’una forma latina ornada de prefixes: ex-con-scindere.
 
preissendre significa “laurar un primier còp (en parlant d’una vinha)”. Evòca lo laur coma l’operacion de fendre la tèrra. Es atestat sustot en auvernhat e dins lo FEW. Es una formacion populara a partir del latin praescindere “pre-fendre, fendre d’en primièr”.
 
scendre (amb sa varianta escendre) significa “escòire, adolentir de faiçon aspra e aguda, causar una dolor aspra e aguda qu’es tipica d’una dobertura dins la carn”. Tanben es atestat per Vaissièr, per lo FEW e es représ per Mistral. De documents medievals provençals, a Avinhon, estudiats per l’erudit Pansier, indican tanben l’usatge del participi scendut a passat temps. La forma scendre es benlèu semisabenta, es un pauc mai pròcha de la forma latina scindere.
 
Las formas que venèm d’evocar semblan de bon adaptar dins totes los dialèctes. Se los gascons estiman qu’es interessant de las utilizar, las poiràn gasconizar ansin, se vòlon: eissendre → eishénder, escoissendre → escoishénder, preissendre → preishénder, scendre → scénder.
 
2)
D’autre caire, i a de vèrbs regulars de la 2a conjugason amb iss (o la 2a conjugason incoativa), de formacion completament sabenta, que seguisson lo modèl finir.
 
scindir significa “devesir en doas parts”. Aqueste vèrb es fòrça pauc atestat en occitan mas es massissament present dins las lengas romanicas modèrnas: en catalan escindir, en espanhòl escindir, en francés scinder, en italian scindere, etc. Donc sembla completament acceptable en occitan. 
 
(Remarca — Lo diccionari d’occitan medieval de Rainoard evòca tanben lo vèrb scindir, mas en realitat, se tracta puslèu d’atestacions d’un adjectiu que pren la forma scindent.)
 
prescindir (de) es un vèrb rar que significa “se passar (de)”. Precisi sul pic una causa: en occitan me sembla pus natural de dire se passar (de) que non pas prescindir (de). Totun ai trobat qualques atestacions recentas de prescindir (de) en gascon aranés, dins de tèxtes del sègle 21. Es evident qu’es una transposicion del catalan prescindir (de) e de l’espanhòl prescindir (de). Correspond tanben a un usatge italian similar: prescindere (da). Ai pas trobat de formas d’aqueste tipe dins las varietats orientalas d’occitan que son en contacte dirècte amb l’italian —coma l’alpenc e lo niçard— mas seriái pas estonat que n’i aguèsse dins qualque tèxt.
 

abonar los amics de Jornalet

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article