Diluns, 20.12.2021 03h00
La javèl o l’aiga de javèl o la conegrina es un produch per desinfectar qu’es vengut tras qu’important dins la vida modèrna (en anglés bleach, en francés javel, en italian candeggina o varechina, en espanhòu lejía).
Encara i a un dobte sus la maniera de lo designar en occitan. Lo grand diccionari de Mistral dona ges de solucion. Lei diccionaris de Josiana Ubaud, Cristian Laus e Nicolau Rei-Bèthvéder prepausan que se diga la javèl en bòn occitan, mentre que lo diccionari de Per Noste suggerís l’aiga de javèl. E an completament rason.
Lo nom femenin javèl es una forma corta per l’aiga de javèl, qu’es una locucion nominala femenina. Ven dau francés la javel o l’eau de Javel, tèrme aparegut au sègle 19; e ultimament ven dau toponim francés Javel, èra un ancian vilatge vesin de París que teniá una usina de produchs quimics. Aqueste tipe francés, javel o eau de Javel (javèl o aiga de javèl) es vengut una forma internacionala, un molon de lengas diferentas l’utilizan, donc me sembla perfiechament acceptable en occitan.
— En catalan se pòt dire regionalament la javel o l’aigua de javel au costat de la forma mai generala el lleixiu.
— En italian se pòt dire l’acqua di Javel au costat de la candeggina o la varechina.
— En romanés se ditz apă de Javel. Lo romanés apă correspònd a l’occitan aiga.
— En alemand se ditz Javelwasser o Eau de Javel. L’alemand Wasser correspònd a l’occitan aiga.
— En neerlandés se ditz javel.
— En rus se ditz javel (жавель) o javelevaia voda (жавелевая вода). Lo rus voda (вода) correspònd a l’occitan aiga.
— En vietnamian se ditz javen; etc.
Lo diccionari occitan de Copier, en grafia mistralenca, dona la forma
aiga de javèl (‘aigo de Javel’), qu’es normala, mai tanben prepausa de dire
la pijona* (‘la pijouno’*) que me sembla d’èsser un mot artificiau e incomprensible. Lo diccionari occitan de Bonaud, en grafia bonaudiana, dona la forma estranha
la javèla* (‘là javelà’*) que me pareis contestabla. En occitan normau,
la javèla o
la gavèla o
la gavèra es un mot tradicionau qu’existís ja e qu’a un sens completament diferent: es una braçada de blat.
Un autre mot occitan atestat es
la conegrina. Se ditz dins lei Valadas, en particular dins lo parlar de Robilant e Rocavion, segon lo diccionari d’Artusio, Audisio, Giraudo e Macario. Es un manlèu a l’italian regionau
la conegrina que s’emplega au costat de l’italian generau
la candeggina.