Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Lei farilhons, lei rocàs quilhats dins la mar

De farilhons en Itàlia, près de Capri (fòto: Berthold Werner)
De farilhons en Itàlia, près de Capri (fòto: Berthold Werner)
Un grop d’illons escalabrós, près de la còsta, a Marselha, s’apèla en francés les Pharillons. Se ditz probable lei Farilhonsº en occitan provençau locau.
 
Delà lo nom dau sit naturau de Marselha, l’occitan sembla ben de conéisser lo farilhonº coma nom comun. Es pas un mot atestat dirèctament dins nòstra lenga mai son existéncia es fòrça probabla.
 
Lo lingüista catalan Joan Coromines recensa lei formas ben atestadas faralló en catalan, faraglione en italian, farallón en espanhòu, farilhão en portugués e tanben farillon o pharillon’ en Peitau, valent a dire, en peitavin-santongés. Coromines estima qu’aqueu tipe se difusèt dins lei país de la Mediterranèa, a l’origina, abans de s’utilizar dins l’Ocean Atlantic.
 
Una forma occitana farilhonº, probable, s’es emplegada en fasent un pònt entre lei formas ben atestadas dau peitavin-santongés, dau catalan e de l’italian e en tenent còmpte dau toponim marselhés les Pharillons / lei Farilhonsº. D’occitanistas supausan amb rason aquel usatge dins la Wikipèdia occitana.
 
Es de ramentar que lo peitavin-santongés es un idiòma romanic qu’es pròche dau francés, que ten de traças importantas d’occitan e que resulta de la francizacion d’una anciana region occitana au sègle 13. Donc lo mot peitavin farillon poiriá venir de l’occitan farilhon.
 
Quand aquela mena de rocàs pren una forma de pilar quilhat dins la mar, l’anglés ditz sea stack. Lo francés estandard ditz stack.
 
Qu’es l’origina dau tipe romanic farilhonº? Joan Coromines supausa que ven dau latin faralione(m)º (a l’acusatiu), que ven dau grèc phalariõn, qu’es eu meteis un participi dau vèrb grèc phalariãn “èsser cobèrt d’escuma”.
 
Lo diccionari etimologic FEW supausa que remontariá au grèc pháros “far” mai es una ipotèsi mens solida.


 
abonar los amics de Jornalet

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article