CAPCALERA: la botiga

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 5 de març

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 25.3.2013 03h00

L’article definit davant los noms de luòc


Comentaris 16 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (22 vòtes)
carregant En cargament


Los determinants tot, nòrd, sud, oèst, èst son especials perque vòlon pas l’article




Etiquetas
article toponims, lenga, sumien, sumienarticle toponims, sumienarticle toponimsarticle toponims

L’usatge tradicional de la lenga occitana, encara plan viu uèi lo dia, demanda d’evitar sovent l’article definit davant los noms de luòc (o toponims).
 
 
La règla generala
 
Per los toponims de genre femenin, podèm comparar, d’un costat, l’us occitan, catalan e espanhòl qu’evita l’article, e, de l’autre costat, l’us francés e italian que sistematiza l’article.
 

Occitània (ca. Occitània, es. Occitania) — (fr. l’Occitanie, it. l’Occitania)
Provença (ca. Provença, es. Provenza) — (fr. la Provence, it. la Provenza)
Gasconha (ca. Gascunya, es. Gascuña) — (fr. la Gascogne, it. la Guascogna)
Etiopia (ca. Etiòpia, es. Etiopía) — (fr. l’Éthiopie, it. l’Etiopia)
Euròpa (ca. Europa, es. Europa) — (fr. l’Europe, it. l’Europa)
Suècia (ca. Suècia, es. Suecia) — (fr. la Suède, it. la Svezia)
França (ca. França, es. Francia) — (fr. la France, it. la Francia)
Itàlia (ca. Itàlia, es. Italia) — (fr. l’Italie, it. l’Italia)
Espanha (ca. Espanya, es. España) — (fr. l’Espagne, it. la Spagna)
 
Per los toponims de genre masculin, l’us occitan e espanhòl evita l’article. Per contra, l’us catalan, francés e italian lo generaliza.
 
Aran (es. Arán) — (ca. l’Aran, fr. l’Aran, it. l’Aran)
Bearn/Biarn (es. Bearne) — (ca. el Bearn, fr. le Béarn, it. il Bearn)
Vietnam (es. Vietnam) — (ca. el Vietnam, fr. le Viêtnam, it. il Vietnam)
Japon (es. Japón) — (ca. el Japó, fr. le Japon, it. il Giappone)
Lembron — (fr. le Lembron / le Lembronnais) (sosparçan d’Auvèrnhe)
 
Fòrça atestacions, dins totes los dialèctes occitans modèrnes, demòstran qu’aquesta abséncia d’article es plan autentica e encara pro viva.
 
Lembron es pas en javèlas (Reichel)
lo rei de Portugau (Mistral)
ris de Piemont (Mistral)
lo país de Bearn (formula bearnesa tradicionala)
per darrèr Aussau (Horcada)
me’n vau en Tiniá (Companh; dins la citacion originària, ditz: me’n vau en Tinèa)
 
Per los noms de vilas, l’occitan e l’ensemble de las lengas romanicas evitan l’article.
 
Marselha (ca. Marsella, fr. Marseille, it. Marsiglia, es. Marsella)
Lemòtges/Limòtges (ca. Llemotges, fr. Limoges)
Berlin (ca. Berlín, fr. Berlin, it. Berlino, es. Berlín)
 
Per quant als noms de rius, es tras qu’interessant! L’occitan popular e autentic sembla ben d’evitar l’article dins una neta majoritat de cases, mentre que d’autras lengas romanicas, al contrari, tendon a lo generalizar. Pro d’atestacions son limpidas: nòstra lenga a un usatge central e particular, puslèu sens article, que se destaca d’una tendéncia romanica majoritària e periferica, amb article.
 
Léger/Leir (ca. el Loira, fr. la Loire, it. la Loira, es. el Loira)
Garona (ca. la Garona, fr. la Garonne, it. la Garonna, es. el Garona)
Alèir (fr. l’Allier)
Durença (fr. la Durance)
Vistula (ca. el Vístula, fr. la Vistule, it. la Vistola, es. el Vístula)
Ren (ca. el Rin, fr. le Rhin, it. il Reno, es. el Rin)
 
 
Las excepcions
 
Ara vejam las excepcions a la règla.
 
(1)
Cal fornir un article definit quand lo nom de luòc es determinat (valent a dire, quand es precisat per un adjectiu, per una preposicion seguida d’un nom, per un nom en aposicion...).
 
Occitània — l’Occitània del futur
Aran — lo Naut Aran
Provença — la Bassa Provença (la Baisha Provença)
Lemosin — lo Naut Lemosin (l’Aut Lemosin)
Japon — lo Japon ancian
Alemanha — l’Alemanha de l’Èst
Egipte — l’Egipte faraonica
Garona — la Nauta Garona (l’Auta Garona)
Léger/Leir — lo Naut Léger (l’Aut Léger)
Clarmont-Ferrand — lo Clarmont-Ferrand industrial (...-au)
Roma — la Roma antica
 
Los determinants tot, nòrd, sud, oèst, èst son especials perque vòlon pas l’article.
 
Occitània — tota Occitània, Occitània tota
Valença — tota Valença, Valença tota
Tiròl — Sud-Tiròl
Timòr — Timòr Èst
Berlin — Berlin Oèst
Marselha — Marselha Nòrd
 
Totun, s’un ponch cardinal se pren un article de manièra especifica, alara cal apondre tanben l’article al toponim de basa:
Alemanha — l’Alemanha de l’Èst
America — l’America del Sud
 
Mençonem dos cases amb una dobla solucion:
Catalonha — Catalonha Nòrd, la Catalonha del Nòrd
Africa — Sud-Africa, l’Africa del Sud
 
 
(2)
Òm bota l’article davant los noms comuns que se son reconvertits en toponims.
 
la ciutat => La Ciutat (fr. La Ciotat)
la canal (la canau) => La Canau (fr. Lacanau)
lo mont => Lo Mont / Lo Mont de Marsan (fr. Mont-de-Marsan)
lo borg => Lo Borg / Lo Borg Sant Dalmatz (it. Borgo San Dalmazzo)
l’alp => los Alps (los Aups, leis Aups, lu Alps...)
la marcha => la Marcha
la o lo comtat => la Comtat / lo Comtat / lo Comtat Venaicin
lo dalfinat “dignitat de dalfin, títol de noblesa” => lo Dalfinat (lo Daufinat)
 
(3)
L’article definit se tròba davant los noms de país pluralizats, amb una ‑s finala. Lo plural i exprimís una granda varietat intèrna, una tendéncia a la fragmentacion geografica.
 
Combralha al singular => las Combralhas (lei Combralhas, li Combralhas)
Abruç al singular => los Abruces (los Abruç, leis Abruç, lu Abruç)
Aurès al singular => los Aurèsses (los Aurès, leis Aurès, lu Aurès)
Índia => las Índias (leis Índias, li Índias)
America => las Americas (leis Americas, li Americas)
 
Tres cases particulars nos porgisson de nuanças interessantas:
 
— Per los Pirenèus (lei Pirenèus, lu Pirenèus), la forma del plural es d’usatge general. Mas segon l’aranés, trobam un segond usatge, al singular: lo Pirenèu (eth Pirenèu); es un tipe comun amb lo catalan el Pirineu e l’espanhòl el Pirineo. Aquel singular seriá benlèu una insisténcia sus una partida, un fragment dels Pirenèus.
 
— Un fenomèn un pauc similar se vei amb las Cevenas (lei Cevenas, li Cevenas), que i a un singular possible: la Cevena. Mas es un cas susprenent perque trobam tanben de formas sens article, tant al plural coma al singular: Cevenas, Cevena.
 
— Dins lo cas de las Astúrias (leis Astúrias, li Astúrias), existís tanben un usatge sens article, Astúrias, pr’amor de l’influéncia de las lengas ibericas. En asturleonés, dison sempre Asturies sens article.
 
(4)
L’article definit es acceptable dins qualques toponims amb un sufixe tipic dels noms comuns e inabitual per un nom de país. Lo nom de país pren alara l’article, coma se foguèsse un nom comun.
 
gavòt + ‑ina => la Gavotina
 
(5)
Los noms de mont esitan fòrça entre la preséncia e l’abséncia de l’article. Es pas quicòm d’aisit e cal assajar de conéisser l’usatge per cada cas.
 
Vísol / lo Vísol — (fr. le mont Viso, it. il Monviso)
 
Aquesta esitacion seriá en relacion amb los tractaments variables qu’avèm evocat per las grandas regions montanhosas (los Pirenèus, las Cevenas).
 
(6)
Enfin, i a d’excepcions puras, d’aparéncia arbitrària, qu’escapan a las categorias precedentas mas que s’explican sovent per l’etimologia. Concernisson puslèu de noms de vilas, de vilatges e de rius.
 
L’Albenca — (fr. Lalbenque)
Lei Mès — (fr. Les Mées)
Lo Martegue — (fr. Martigues o ancianament Les Martigues)
Lo Caire — (ca. el Caire, fr. Le Caire, it. Il Cairo, es. El Cairo)
Ròse / lo Ròse — (ca. el Roine, fr. le Rhône, it. il Rodano, es. el Ródano)
 
 
L’usatge e la nòrma
 
L’article absent es un ponch codificat e formalizat dins la nòrma classica de l’occitan. Loís Alibèrt lo preconiza dins sa celèbra gramatica normativa de 1935. Lo cal aplicar.
 
I a qualques antinormistas que contèstan la règla e que botan d’articles definits de pertot, en copiant l’usatge francés. Mas an pas jamai publicat d’estudi scientific sufisent per justificar lor biais de far.
 
Los locutors primaris (los occitanofòns diches “naturals”), eles, aplican la règla de l’abséncia d’article de faiçon variabla. Plan sovent l’aplican net e clar, especialament per de toponims locals que coneisson ben. E n’avèm d’atestacions nombrosas. De còps, pasmens, introdusisson l’article definit a causa de l’influéncia de las lengas dominantas. Cal pas jamai importunar aqueles locutors primaris, e mai se lor usatge es pas sempre normatiu, perque tenon pasmens de ressorsas importantissimas per un usatge autentic de l’occitan.
 
Mas dins un usatge cultivat, restaurat, militant o esclarzit de la lenga, conven d’aplicar l’abséncia de l’article amb constància perque, en tot cas, es un biais de parlar que rèsta solidament documentat.



publicitat
BANNER1: IEO Arièja



Perfil

Categorias

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions