CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 18 de novembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 1.4.2013 03h00

Realisme


Comentaris 17 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (24 vòtes)
carregant En cargament


Una anecdòta
 
Participi a una associacion que vòl ajudar lo mond a practicar la lenga occitana. Fa qualques jorns, dins una reünion, parlèrem del belòi sit web que l’associacion ven de crear. Tot celebrant la beutat visuala del sit, ailàs, planguèrem sas errors de lenga tròp visiblas e tròp nombrosas (problèmas d’ortografia e de forma dels mots, mescla de documents serioses e de documents mancant de rigor).
 
Alara forniguèri aquel argument que me sembla incontestable: “Dins un sit web que vòl ajudar lo mond a practicar l’occitan, es la mendre de las causas de garentir un occitan corrècte. La credibilitat de nòstra associacion ne depend.”
 
Los companhs qu’avián creat lo sit son d’occitanistas de bona fe, e entre eles, comptam d’eròis de la causa occitana. Se tracta de personas nautament cultivadas. Son pas de lingüistas. Aqueles valents creators del sit me respondèron qu’avián seguit un diccionari occitan de lor parçan, en occitan regional, e m’afirmèron aital, sens cap d’esitacion: “Aquel diccionari, en cò nòstre, es la nòrma!” E ajustèron: “Cal mostrar de realisme, i a la teoria e i a la practica. Dins la practica, nosautres avèm una mission sociolingüistica que nos comanda de prene en compte la realitat del terren”.
 
Fin finala, dins la reünion, nos acordèrem sul principi que i auriá una correccion lingüistica del sit. En teoria, tot deuriá anar melhor e —macari— l’associacion refortirà sa credibilitat e son atractivitat.
 
Aquesta anecdòta revèla qualques problèmas repetitius que cal véncer per far de l’occitan una lenga normala.
 
 
Nòrma e antinormisme
 
Lo primièr problèma es lo de l’antinormisme que rosega nòstra lenga. Mentre que lo catalan festeja los cent ans de sa nòrma, fixada per Pompeu Fabra (vejatz mon article del 28.1.2013), l’occitan, el, possedís dempuei 1935 la siá nòrma classica, definida per Loís Alibèrt e lo Conselh de la Lenga Occitana (CLO).
 
Pr’aquò nòstra nòrma classica es contestada per d’autors irresponsables qu’impausan lors preferéncias personalas dins lors libres e lors cercles locals. Aquò s’explica pas per la nòrma en se, mas per una incapacitat psicologica de dignificar l’occitan.
 
Lo diccionari mençonat çai sus e qu’a causat d’errors sus lo web, de verai, es tipic. Pòdi citar trenta sièis diccionaris coma aquò, que cadun d’eles a una “autoritat” limitada a un pichon tròç d’Occitània, que cadun impausa localament de formas absurdas que son en contradiccion amb los autres diccionaris d’autras regions e d’autres autors, e que cadun, e mai, es en contradiccion amb la nòrma oficiala d’Alibèrt e del CLO.
 
La cima d’aquela confusion, es quand los usatgièrs de bona fe se daissan enganar e presentan lo marrit diccionari de lor parçan coma “LA nòrma en cò nòstre”. Mas s’avisan pas que tanben, alhors, i a trenta sièis “nòrmas en cò nòstre”. Arribam non pas a una “nòrma”, mas al contrari, a una atomizacion e una abséncia de nòrma.
 
 
L’invocacion de la “sociolingüistica”
 
Tanben cal respondre a l’argument que d’unes utilizan de bona fe: “avèm una mission sociolingüistica que nos comanda de prene en compte la realitat del terren”. La sociolingüistica, en realitat, fòrça occitanistas l’invòcan... mas pauques sabon çò qu’es. Ramentem la realitat.
 

— La lingüistica es una sciéncia umana qu’estúdia lo foncionament del lengatge. Existís una lingüistica de valor dempuèi lo sègle XIX, e se melhorèt fòrça en 1916 gràcias a Ferdinand de Saussure. Òm ven pas “lingüista” per azard. Òm ven lingüista en se formant dins aquela sciéncia e en respectant sos metòdes de trabalh.
 
— La sociolingüistica es un corrent de la lingüistica qu’insistís sus las relacions entre lengatge e societat. Aquel apròchi èra latent dempuèi longtemps mas s’organizèt en corrent de recèrca als Estats Units a l’inici dels ans 1960. Se difusèt als Païses Catalans tre los ans 1960. Vèrs 1970, emergiguèt en Occitània gràcias a Robèrt Lafont, Georg Kremnitz e Brigitte Schlieben-Lange.
 
Existís uèi un nuclèu dur de la sociolingüistica, a l’escala internacionala, ont trobam pro de cercaires anglosaxons, catalans, alemands e de plan d’autras lengas e culturas.
 
En defòra d’aquel nuclèu dur, i a de nebulosas d’estudioses que se pretendon “sociolingüistas” perque aquò lor dona de prestigi mas que son desconnectats de la recèrca internacionala. La majoritat dels “sociolingüistas” de las universitats de l’Estat francés son isolats aital.
 
Los coratjoses sociolingüistas que defendèm l’occitan, en nos reliar a la recèrca mondiala, sèm pas tantes.
 
 
L’invocacion del “realisme”
 
Ara, l’autre argument magic, lo del “realisme de terren” opausat a la “teoria”, tanben es bufèc.
 
La sociolingüistica, quand fonciona ben, valoriza de longa la coneissença del terren e a perfeccionat de metòdes d’enquèstas. La teoria resulta del terren.
 
A partir d’aquò, la sociolingüistica seriosa —la del nuclèu dur e internacional— nos ensenha çò que seguís. Dins una societat modernizada, una lenga pòt complir de foncions estendudas a diferentas condicions. Una de las condicions es d’aver una nòrma establa e un estandard estable. Se volèm que l’occitan s’espandisca, devèm donc aplicar la nòrma Alibèrt-CLO: es la sola nòrma qu’es ben definida e qu’es aplicabla dins l’ensemble del territòri lingüistic. Tanben nos cal favorizar un occitan estandard apiejat sus aquela nòrma.
 
Lo realisme es pas de se conformar als capricis d’un erudit occitanista local que coneis pas res a la lingüistica e que s’interèssa pas brica als dialèctes que sortisson de son rodelet. Lo realisme es pas de seguir òrbament lo diccionari incoerent d’un tal erudit local, qu’es inaplicable a la totalitat de la lenga.
 
Lo realisme nos demanda, al contrari, de nos armar de coratge, de far respectar las institucions qu’an una legitimitat istorica (la nòrma classica Alibèrt-CLO es ben una d’aquelas institucions) e de crear, a partir d’elas, d’obratges coordenats.
 
Nos mancan encara los diccionaris e las gramaticas pel grand public que donaràn un modèl complet de lenga. Maites lingüistas i trabalham.
 
Mas en esperant aquò, ara meteis, immediatament, tot occitanista un pauc cultivat, amb de bona volontat, e sens èsser lingüista, es capable de consultar la nòrma Alibèrt-CLO. Es capable de l’aplicar a un sit web qu’ofrís de servicis al grand public per practicar la lenga d’òc. Es capable de demandar ajuda e cooperacion a de lingüistas competents. Aquò es realista.


Lo realisme exemplar de Jornalet
 
Jornalet, que festeja gloriosament son primièr anniversari, trabalha dins aquel sens. Totes los articles de la redaccion —los que son pas signats— se meton volontàriament en conformitat amb Alibèrt e lo CLO. Es ja un brave succès, bòrd que Jornalet es vengut una referéncia de qualitat lingüistica. Jornalet o fa. Donc totes o pòdon far. Aquò es realista. Dempuèi un an, Jornalet es una deliciosa realitat que dona l’exemple.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

9 d'abril 12.34h

que soi d'acòrdi dab domergue, cau seguir l'exemple de jornalet!


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'abril 18.52h

#15 B'as plan rason d'ac díser que cau drin d'òrdi... pr'amor s'ensenha un beròi nhirgo d'en pertot solide ! Ensaja drin d' aprénguer la lenga dens un talher de gascon per exemple en Gèrs (sordeish en Bearn de segur!) : be n'èi vists d'aqueths que s'i son gahats ...un còp ! Que se 'n son anats viste hèit, a hum, a enténer los uns e los autes a's pelejar sus l'article lo/le, lo gascon d'Astarac qu'ei pas lo mèma que le gascon du Savés / Savès - qu'èi quitament pas jamés podu... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'abril 09.56h

#13 Dià ! En M-P que i son dus "dialèctes", be cau donc hicar drin d'ordi en ensenhar un beròi nhirgo !
:)


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'abril 09.53h

#10 Tant de bon !
On se tròban aqueth monde ?
Qu'espèri que tribalhan "fòrça" en quauqua "academia" e pas simplament quauqua "associacion" en tirar a l'endavant.
Amassa ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 d'abril 17.02h

Que m'arriba ad aquesta minuta medisha un tèxte qui un membre de l'"Academia" e hè circular per Mieidia Pirenèus endavant, e qui comença atau:

"Degun, coneissi degun ieu que denèga l'unitat de la lenga qu'apelam "occitan", qu'es una lenga e pas un montatge de parlars o de dialectes."

Aquesta simpla frasa que s'amerita sola tres reflexions:
- l'autor n'a pas entenut a parlar deus provençalistas o deus gasconistas, que n'i a entà's demandar çò qui coneish de la realitat occitana -shens... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 d'abril 14.53h

M'he deixat una postil.la. Els argentins podien haver fet del "lunfardo" -de fet, no ens enganyem l'anglès, amb les seves barreges, és una mena de "lunfardo"- la llengua nacional. els xilens la llengua maputxe. Els colombians, l'aimara. Els peruans i ecuatorians, el quítxua. Els nicaragüencs, el misquito. Els hondurencs, alguna parla maia i els mexicans el nàhualt. No hi va haver voluntat entre les capes dirigents d'aquests països que això esdevingués una realitat, enlluernats com estav... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 d'abril 14.39h

Encara una altra cosa, si se'm permet. L'espanyol a Sudamèrica s'és consolidat a nivell massiu precisament durant el segle XX. En aquest caient, el poeta Josep Carner deia a començaments d'aquell segle que la llengua a Hispanoamèrica està en procés de construcció. A començaments del segle XXI aquesta construcció ja és una bona realitat per mitjà de l'escolarització massiva, a favor del castellà estàndard -amb petites variacions- de la península. I aquest expandiment ha reeixit pe... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 d'abril 14.21h

#9 Cal èsser mai optimista, car Guilhèm. Coneissi almens 15 o 20 lingüistas que pòdon far un trabalh d'aquela mena. Cal aver una ambicion de qualitat... E de difusion de la qualitat. Nòstra lenga o merita.


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 d'abril 11.08h

Qu'enteni tots aqueths arguments hèra assolidats.

Mes en léger aqueth article, çò qui's compren, qu'ei que uei lo dia, n'i a pas que Domergue Sumien qui sia competent entà tractar de la lenga occitana (que coneish la nòrma e que sap enqüèra mei plan totas las variantas de l'Òc). S'a de's pelar totas las arreviradas, non seré pas que de verificar los sites Internet en occitan, e ben, i passèsse la nueit en mei deu dia, que'u caleré mei d'ua vita au tipe !


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 d'abril 11.33h

#7

N'i a d'autas lengas atau : lo chinés, l'olandés, l'ebrèu, l'indonesian, ... e quitament lo francés. Quan Victor Hugo escriu "Les Misérables", n'escriu pas dens la lenga deus paisans de Champanha, ni tanpauc dens la deus barris populars de París. Escriu dens un francés normalizat.


Valora aquest comentari:   votar positiu 18   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions