CAPÇALERA: Generalitat de Catalunya
CAPÇALERA2: Botiga

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 29 de novembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 22.4.2013 03h00

Plural sensible e plural non sensible


Comentaris 12 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (25 vòtes)
carregant En cargament


Aqueste còp, vos prepausi un simple articlòt sus la formacion del plural. I a mai d’un tipe de plural: lo plural dels vèrbs, lo plural sovent particular dels determinants, lo plural provençal en ‑ei(s), lo plural niçard en ‑u o ‑i, lo plural aranés en ‑i... D’aquò ne parlarem pas aicí. Parlarem solament del plural en ‑s dels noms e adjectius, que dins certanas varietats d’occitan, se transforma en “plural sensible”, coma dins lo cas > los cases, e que dins d’autras varietats de la lenga nòstra, s’utiliza pas, coma dins lo cas > los cas.
 
 
Lo plural sensible
 
Lo tipe amb “plural sensible”, coma dins lo cas > los cases, caracteriza sustot l’occitan estandard general, basat sul dialècte lengadocian (se parlam pas d’estandard e se nos plaçam dins una amira purament dialectologica, lo plural sensible s’utiliza amb una intensitat variabla dins la granda majoritat dels parlars lengadocians, e tanben dins una partida dels parlars vivaroalpencs —sustot dins lo còr dels Alps— e dins una porcion dels parlars gascons).
 
(1)
La règla per defaut, a partir del singular, es d’apondre una ‑s finala per formar lo plural dels noms e adjectius: lo pòrt > los pòrts, es roja > son rojas.
 
(2)
Un nom o un adjectiu terminat per consonanta + ‑s al singular, se termina per consonanta + ‑ses al plural: l’ors > los orses, es immens > son immenses.
 
(3)
Un nom o un adjectiu terminat per vocala + ‑s al singular, se termina per vocala + ‑ses o ‑sses al plural.
 
— Certans mots vòlon un plural amb vocala + ‑ses (òm pronóncia [zes]): lo cas > los cases, es gris > son grises, lo bus > los buses, l’autobús > los autobuses, es precís > son precises, lo país > los païses, es portugués > son portugueses, es amorós > son amoroses.
 
— D’autres mots vòlon un plural amb vocala + ‑sses (òm pronóncia [ses]): lo pas > los passes, es ros > son rosses, lo tapís > los tapisses, lo talús > los talusses, lo succès > los succèsses, es gròs > son gròsses.
 
Remarca — L’accent escrich que trobam al singular dins las terminasons ‑às, ‑és, ‑ís, ‑ós, ‑ús indica que l’accent tonic es a una plaça irregulara. Aquel accent escrich se suprimís dins los plurals en ‑ases, ‑eses, ‑ises, ‑oses, ‑uses o en ‑asses, ‑esses, ‑isses, ‑osses, ‑usses car, dins aqueles plurals, l’accent tonic es a una plaça regulara. Ça que la, gardam totjorn l’accent grèu sus las letras è, ò, tant al singular coma al plural, per indicar que los sons de è, ò son diferents dels sons de e, o: lo succès > los succèsses, es gròs > son gròsses.
 
(4)
Un nom o un adjectiu terminat per ‑sc al singular, se termina per ‑sques al plural: lo disc > los disques, lo bòsc > los bòsques, es pintoresc > son pintoresques, es mentonasc > son mentonasques.
 
(5)
Un nom o un adjectiu terminat per ‑st o -xt al singular, se termina per ‑stes o ‑xtes al plural: lo gèst > los gèstes, es trist > son tristes, lo tèxt / lo tèxte > los tèxtes.
 
(6)
Un nom o un adjectiu terminat per ‑sp al singular, se termina per ‑spes al plural: lo cresp > los crespes.
 
(7)
Un nom o un adjectiu terminat per ‑ç al singular, se termina per ‑ces al plural: lo tròç > los tròces, lo bilanç > los bilances, es tenaç > son tenaces.
 
(8)
Un nom o un adjectiu terminat per ‑x al singular, se termina per ‑xes al plural: lo fax > los faxes.
 
(9)
Un nom o un adjectiu terminat per ‑tz al singular, se termina per ‑ses al plural (se pronóncia [zes]): la lutz > las luses, la crotz > las croses, lo prètz > los prèses, l’animatritz > las animatrises, la directritz > las directrises.
 
(10)
Un nom o un adjectiu terminat per ‑z al singular (se pronóncia [s]), se termina per ‑zes al plural: la merguèz > las merguèzes. Mas cal reténer un cas particular: lo fons > los fonzes.
 
(11)
Un nom o un adjectiu terminat per ‑sh al singular, se termina per ‑shes al plural: es malgash > son malgashes.
 
(12)
Se sap que la ‑g finala, en occitan general e en lengadocian, se pronóncia de doas manièras possiblas segon los mots: quora [tʃ] (‘tsh’), quora [k].
 
— Un nom o un adjectiu terminat per ‑g prononciada [tʃ] (‘tsh’) al singular, se termina per ‑ges al plural: l’estug > los estuges, lo torneg > los torneges.
 
Se la ‑g se pronóncia [k] al singular, botam una ‑s simpla al plural: lo gorg > los gorgs, es larg > son  largs, lo catalòg > los catalògs, l’estratèg > los estratègs, es centrifug > son centrifugs.
 
(13)
Un nom o un adjectiu terminat per ‑f al singular, se termina per ‑fes al plural[1]: lo buf > los bufes, lo fotograf > los fotografes, lo filosòf > los filosòfes, es amòrf > son amòrfes.
 
(14)
Ara, i a un cas especial. Un mot que pòrta l’accent tonic sus l’avantdarrièra sillaba al singular, pòt pas aver jamai cap de plural sensible. Lo mot demòra identic al singular e al plural: lo virus > los virus, lo cactus > los cactus, l’iris > los iris, la fàcies > las fàcies.
 
 
Lo plural non sensible
 
Lo tipe amb “plural non sensible” es fòrça mai simple. Caracterizava en general l’occitan classic dels trobadors. Tanben caracteriza l’ensems dels dialèctes, levat lo lengadocian. Donc deuriá caracterizar las modalitats de l’occitan estandard adaptadas a aqueles dialèctes: provençal, niçard, auvernhat, lemosin, gascon, vivaroalpenc (ça que la, per l’occitan estandard vivaroalpenc, poiriam esitar entre lo tipe non sensible e lo tipe sensible).
 
(15)
La règla per defaut, a partir del singular, es d’apondre una ‑s finala per formar lo plural dels noms e adjectius: lo pòrt > los/lei/lu pòrts, es roja > son rojas, lo disc > los/lei/lu discs, lo fotograf > los/lei/lu fotografs.
 
(16)
Los noms e adjectius que se terminan al singular per ‑s, ‑ç, ‑x, ‑tz, ‑z càmbian pas al plural: lo fax > los/lei/lu fax, es portugués > son portugués, es immens > son immens, es atròç > son atròç, la lutz > las/lei/li lutz, la merguèz > las/lei/li merguèz, lo virus > los/lei/lu virus.
 
 
 
__________
[1] Aqueste ponch es una precision portada per lo Conselh de la Lenga Occitana (CLO); las gramaticas pus tradicionalas lo mençonavan pas de manièra explicita.



publicitat
BANNER1 - IEO 09 divendres espaci occitan



Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

ieo   sumien  

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions