CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 22 de novembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 17.6.2013 03h00

Impacte sociau o autodestruccion?


Comentaris 20 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (29 vòtes)
carregant En cargament


Lei fòrças contradictòrias
 
Lei fòrças qu’agisson sus la lenga occitana son contradictòrias.
 
— Existís una fòrça nefasta, una fòrça de destruccion, qu’es l’avançada implacabla dei lengas dominantas (francés, italian e espanhòu) en detriment de l’occitan. Aquela fòrça s’apèla la substitucion lingüistica e opèra per mejan d’un conflicte lingüistic. Una lenga desplaça una autra lenga: es aquò lo conflicte. Es una nocion fondamentala de la sociolingüistica. Sens ela capissèm pas çò que se passa.
 
— I a una fòrça d’inèrcia que residís dins lei locutors primaris, lei que parlan l’occitan eiretat per abitud. Son benlèu tres milions. Mai son de mens en mens nombrós. La fòrça nefasta de la substitucion lingüistica es pus poderosa que la fòrça d’inèrcia de l’occitan eiretat. Fòrças contradictòrias: conflicte...
 
— I a una fòrça benefica, una fòrça de vida, qu’es la volontat de reconquerir l’usatge de l’occitan dins la societat. Es l’occitanisme au sens larg, en i metent totei lei tendéncias e totei lei grafias. Se l’occitanisme, per definicion, defend la lenga occitana, en teoria deuriá contestar la substitucion lingüistica e assajar d’arribar a una inversion de la substitucion lingüistica o recuperacion lingüistica (amb d’aspèctes que pòdi pas detalhar aicí: installacion, institucion; establiment/normalizacion, estandardizacion). Encara un còp, fòrças contradictòrias: conflicte...
 
Pasmens l’occitanisme es complèxe e plen d’incoeréncias. I a de comportaments “occitanistas” que nos aluenhan de l’objectiu de recuperacion lingüistica e que s’alian amb lei fòrças nefastas de destruccion de la lenga.
 
 
Se destruire amb lo bilingüisme
 
L’apologia dau bilingüisme sociau es un comportament que frena la recuperacion lingüistica. Ai ja demostrat lo caractèr enganaire, arcaïc e ineficaç d’aquela posicion (Per n’acabar amb lo bilingüisme”, Jornalet, 22.10.2012). Lo sauvament passa per la volontat ferotja de remetre l’occitan a la primiera plaça en Occitània, au dessús deis autrei lengas.
 
Lo comportament que consistís a “mantenir” la lenga d’òc, dins son estat actuau de marginalitat, es una actitud assumida dins una partida dau Felibritge. La trobam pereu dins d’autrei sectors de l’occitanisme en i essent mai o mens assumida. Es una forma especiala d’apologia dau bilingüisme.
 
 
Se destruire amb l’antinormisme
 
I a de comportaments d’autodestruccion que frenan la recuperacion lingüistica. Consistisson, dempuei l’interior de l’occitanisme, a demolir leis aisinas, lei nocions e leis institucions de defensa de la lenga.
 
La manifestacion d’autodestruccion pus inconscienta es çò qu’ai apelat l’antinormisme. Es lo refús d’aplicar la nòrma de l’occitan. O ben, una actitud equivalenta, es la volontat de modificar la nòrma de maniera radicala, en metent en circulacion de formas non normativas, çò que rend la nòrma instabla e indisponibla... Pensi ai fanatics de l’extension de l’-e de sosten que vòlon cambiar catalòg, telefòn, util en catalògue*, telefòne*, utile*... Pensi ai polemistas que fan campanha per cambiar ça que la en çaquelà*, Caors en Cáurs*, tostemps en tostém*. Pensi ai provençaus inassumits que càmbian siáu, proteccion, garatge en sieu*, proteicien*, garagi*... E a tant d’autrei ramanhòus...
 
En luòc de se batre còntra la lenga dominanta, òm se bat còntra la forma codificada de sa lenga pròpria: es un exemple de desviament dau conflicte lingüistic còntra se meteis...
 
 
Se destruire amb lei guèrras graficas
 
Una autra manifestacion d’autodestruccion es de despensar son energia per anientar un corrent entier de l’occitanisme, organizat a l’entorn d’un sistèma d’escritura. La guèrra entre grafia mistralenca e grafia classica, que d’unei que i a assajan de l’empurar regularament, n’es un exemple tipic. Tanben subissèm d’atacas en nom de la grafia bonaudiana o de la grafia neofebusiana.
 
En luòc de se batre còntra la lenga dominanta, òm se bat còntra tota una partida de l’expression escricha dins sa lenga pròpria: es un exemple de desviament dau conflicte lingüistic còntra se meteis...
 
 
Se destruire amb lo secessionisme lingüistic
 
Evidentament, lo secessionisme lingüistic, la contestacion de l’unitat de la lenga, es un simptòma d’autodestruccion. Sei partisans passan son temps a bramar que lo provençau, l’auvernhat o lo gascon serián pas d’occitan, e se baton còntra un perilh imaginari lengadocian, mentre que la practica instituida de l’occitan pren en carga la proteccion dau provençau, de l’auvernhat e dau gascon.
 
En luòc de se batre còntra la lenga dominanta, òm se bat còntra una varietat geografica de sa lenga pròpria: es un exemple de desviament dau conflicte lingüistic còntra se meteis...
 
 
Vèrs una reorientacion positiva
 
L’occitanisme au sens larg, amb totei sei grafias e tendéncias, es capable de mobilizar un movement sociau non negligible. Arriba de far de manifestacions d’11 000, 20 000 o 30 000 personas coma o avèm vist en 2005, 2007, 2009 e 2012. Arriba de crear un mercat culturau amb de vendas de discs, de libres, de camisetas e de jornaus. Arriba d’installar una esfèra activa dins lo web. Arriba de tocar per l’ensenhament de miliers de personas.
 
Lo potenciau sociau, donc, i es. I a pron de fòrças occitanistas, ara, per bolegar quauquarren dins nòstra societat. S’aquela fòrça sociala de l’occitanisme assimila quauquei nocions essencialas de la sociolingüistica, aurà un impacte ben pus fòrt.
 
Ara: assagem d’estimar la prodigiosa quantitat d’energia que l’occitanisme pèrd bèstiament dins lei fòrças nefastas e arcaïcas (defensa dau bilingüisme, antinormisme, guèrras graficas, secessionisme lingüistic). Imaginem que tota aquela energia se reoriente positivament per difusar un occitan plenament assumit e coesionat, amb sa nòrma tala coma es, un occitan pensat per conquerir d’usatges novèus dins la societat e per remplaçar la lenga dominanta. Seriá un progrès considerable dins lei mentalitats.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

25 de junh 13.57h

Solament l'illustracion m'assembla d'una trebolanta ledor.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 de junh 13.52h

Solament l'illustracion m'assembla d'una trebolanta ledor.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 de junh 13.49h

Solament l'illustracion m'assembla d'una trebolanta ledor.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de junh 09.53h

#16 'Catàlog' [ka'taluk] se pòt ausir dins lei Valadas pr'amor de l'influéncia piemontesa o, benlèu, coma superarcaïsme de l'occitan. Un tipe d'accentuacion coma 'psicòlog psicòloga' es pas possible pertot en occitan. Lo tipe unitari rèsta donc 'catalòg, psicològ psicològa'.


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de junh 05.00h

Catalòg non serà autanplan un gallicisme, quitament shens la e finau de sosten ? Non valeré pas mei accentuar la segonda sillaba meilèu que non pas la tresau, catàlog, en seguir atau totas las autas lengas romanas de las peninsulas iberica e italiana? Simpla question...


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de junh 20.12h

#11 Un bilingüisme de transicion dins la recuperacion de l'occitan: òc.
Lo bilingüisme occitan-francés coma objectiu, coma fin, non: vaicí l'error absoluda.


Valora aquest comentari:   votar positiu 17   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de junh 20.09h

#10 'Catalòg' o 'catalògue*' es pas una question de dialècte. 'Catalògue*' es un francisme que contamina quasi tot l'occitan.


Valora aquest comentari:   votar positiu 14   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de junh 18.56h

#11 Malurosament, enter çò que vorrem qu'estossi le societat e çò qu'es qu'i a, a bèths còps, hòrt ua bèra crasta...


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de junh 17.11h

"los locutors primaris son de mens en ens nombrós." Aquí lo nòste flaquèr, lo nòste flaunhaquèr. Es a nosauts de ne tornar hargar. Parlar la lenga aus mainats, en familha , aus amics , en public, de pertot ... tant que podem. Es la permèira solucion per ne pas cabussar. Quitament se n'es pas aisit !


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de junh 10.50h

Lo bilingüisme qu'ei ua etapa obligatòria. Quin har autament ?
La societat occitana qu'ei madura ?
Malaja, que'n dobti ; que'ns demora camin a har e monde a convéncer.
Non frequentem pas los medishs occitans lhèu.


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions