CAPÇALERA: Eth Ligam occitan Youtube

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 3 de julh

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 15.7.2013 03h00

Mots populars, mots cultes, neologismes


Comentaris 19 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (12 vòtes)
carregant En cargament


Una distincion se fa en occitan, coma dins totas las lengas romanicas, entre los mots populars e los mots cultes. A partir d’eles, es possible de far de mots novèls (o neologismes).
 
 
Los mots populars
 
Los mots populars, o pus exactament mots de formacion populara, resultan d’una evolucion fonetica longa e prigonda, que s’estend del latin popular tardiu, aquel del començament de l’Edat Mejana, fins a la progressiva aparicion de l’occitan vèrs lo sègle VIII. Per exemple:
 

— Lo latin singularis dona, per formacion populara, l’occitan senglar (version abreujada del latin porcus singularis “pòrc solitari”, que dona tanben en occitan pòrc senglar).
 
— Lo latin Aquitania arriba popularament a l’occitan Guiana.
 
De mots venent del grèc ancian e de qualques vièlhas lengas germanicas —coma lo gotic e lo francic— intran dins lo latin usual e tanben coneisson, aital, la longa evolucion populara del latin fins a l’occitan. Per exemple:
 
— Lo grèc ancian φάντασμα (phántasma) ven en latin phantasma e dona puèi l’occitan fantauma (hantauma) “trèva, mena d’aparicion fantastica”.
 
— Lo mot germanic werra passa probable per lo latin tardiu guerra° e dona fin finala l’occitan guèrra.
 
 
Los mots cultes
 
Los cultismes o mots cultes o mots sabents, o pus exactament, los mots de formacion culta o sabenta, son de formas latinas e grègas qu’intran en occitan de manièra dirècta, a una epòca ont l’occitan s’es ja format e estabilizat.
 
Ansin la forma occitana d’un cultisme sembla mai la forma latina o grèga d’origina. A pas conegut lo long procès d’evolucion fonetica que caracteriza los mots populars. Per exemple:
 
— Lo latin singularis, per formacion culta, dona l’occitan singular singulara.
 
— Lo latin Aquitania dona en occitan lo nom culte d’Aquitània.
 
— Lo mot grèc φάντασμα (phántasma), en passant per la forma latinizada phantasma, dona en occitan lo mot culte fantasma “construccion imaginària en psicanalisi”.
 
Certans mots cultes parton de l’ebrieu e de l’aramèu, las lengas de la Palestina biblica, passan puèi per lo grèc e lo latin e, per formacion culta, abotisson a l’occitan. Per exemple, l’ebrieu Yerushalayim ven en grèc Ἱερουσαλήμ (Hierousalḗm), puèi en latin Jerusalem, enfin en occitan Jerusalèm.
 
Òm crèa de mots cultes a totas las epòcas de l’istòria de l’occitan. D’unes apareisson ja en occitan medieval coma solucion, transformar, innocéncia, Babilònia; d’autres se fabrican en occitan modèrne coma superproduccion, electricitat, diagnosticar, Austràlia.
 
De còps trobam de mots semicultes o semisabents qu’an conegut una evolucion entre los tipes sabent e popular pr’amor dels accidents d’istòria. Per exemple, lo latin regula abotís per formacion semiculta a l’occitan règla.
 
 
Los neologismes
 
Los mots cultes, o avèm vist, permeton a l’occitan de se fabricar de neologismes sens interrupcion dempuèi l’Edat Mejana.
 
Los mots populars de basa, per contra, existisson en nombre limitat a l’origina: lor nombre es pas infinit. Ça que la, a partir d’aqueles vièlhs mots populars de basa, òm pòt fabricar de neologismes. Per exemple:
 
— De mots populars coma pòrta e fenèstra (hiestra) son a l’origina del neologisme pòrta‑fenèstra (pòrta‑hiestra).
 
— Lo mot popular estat a engendrat los neologismes estatisme e estatal estatala (estatau estatala).
 
D’autres mots novèls se crèan, a totas las epòcas de nòstra lenga, per lo manlèu (o emprunt) a una lenga estrangièra. En aquel cas, son ni populars, ni cultes. L’occitan a manlevat chifra a l’arabi, estòcafic al neerlandés, casco a l’espanhòl, sit a l’italian, marchand marchanda al francés, rap a l’anglés, karate al japonés, Tanzania al swahili.
 
De mots coma chifra, sit o marchand son de manlèus tant ancians que foguèron de neologismes fa qualques sègles, mas ne son pas pus a l’ora d’ara.
 
Dempuèi una epòca fòrça recenta, las siglas —las abreviacions a partir de las letras inicialas— an fornit de neologismes d’un tipe novèl coma òvni (objècte volant non identificat), PIB (produch interior brut), IEO (Institut d’Estudis Occitans), ÒNU (Organizacion de las Nacions Unidas). Son de mots ni populars, ni cultes.
 
 
Una coeréncia relativa
 
Idealament, quand se tracta de formar de mots novèls a partir de diferents elements, los prefixes e sufixes tendon a s’empegar a de mots d’origina analòga:
 
— Un prefixe o sufixe popular va amb un mot popular: Tolon + ‑enc > tolonenc tolonenca.
 
— Un prefixe o sufixe culte latin va amb un mot culte latin: super‑ + produccion > superproduccion.
 
— Un prefixe o sufixe culte grèc va amb un mot culte grèc: iper‑ + centre > ipercentre.
 
Mas i a d’excepcions a aquesta règla. Mai que mai es lo cas de certans prefixes e sufixes diches “productius”, que s’utilizan abondosament per crear un fum de mots novèls. Los parlants utilizan aqueles elements productius sens se demandar se son populars o cultes, grècs o latins, manlevats o pas manlevats. Vejam d’exemples amb los elements ‑ista, ‑iz(ar), ‑aire, ‑és, anti‑, prò‑, tele‑, super‑.
 
comun (popular) + ‑ista (grèc e culte) > comunista
 
organ (grèc e culte) + ‑iz‑ (grèc e culte) + ‑ar (popular) > organizar
 
organiz[ar] (grèc e culte) + ‑aire (popular) > organizaire organizaira
 
Japon (manlèu) + ‑és (popular) > japonés japonesa
 
anti‑ (culte e grèc) + japonés > antijaponés antijaponesa
 
prò‑ (culte e latin) + japonés > pròjaponés pròjaponesa
 
tele‑ (culte e grèc) + vision (culte e latin) > television
 
super‑ (culte e latin) + merc(h)at (popular) > supermerc(h)at
 
 
Las similituds internacionalas
 
L’abondància de mots cultes, de manlèus e de siglas produtz de mots similars entre l’occitan e d’autras lengas. Son de mots internacionals. Per exemple, las racinas grègas e cultas τῆλε (tẽle) “luènh” e φων/-φωνή (‑phōn‑/-phōn) “son, votz” produson en grèc modèrne τηλέφωνο (tiléfono), en occitan telefòn, en catalan telèfon, en italian telefono, en francés téléphone, en alemand Telefon, en anglés telephone o phone, etc.
 
Dins los movements que defendon las lengas menaçadas, e dins l’occitanisme en particular, fòrça personas creson qu’aqueles mots internacionals serián de formas sortidas de la sola lenga dominanta. En realitat, telefòn, television, projècte, organizar o respirar son d’excellents mots occitans de tipe internacional. Son pas brica de francismes e mai se semblan lo francés téléphone, télévision, projet, organiser e respirer.
 
D’usatgièrs me respondràn qu’es pas aisit de destriar los mots corrèctes e incorrèctes, cultes e populars, novèls e ancians, manlevats e pas manlevats. Si ben si. Mas, aürosament, qualques bons diccionaris son apareguts e començan de presentar los mots usuals de manièra fisabla per lo grand public, coma:
 
— La guida d’Aitor Carrera (2001), L’occità: gramàtica i diccionari bàsics, occità referencial i aranès (coll. Garona Estudis, Lhèida: Pagès)
 
— Lo diccionari de Lèbre & Martin & Molin (2004), Dictionnaire de base français‑provençal / Diccionari de basa francés‑provençau, Ais de Provença: CRÈO Provença / Edisud)...



publicitat
BANER1: AOF



Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions