Diluns, 22.7.2013 03h00
Una lenga normala o deu poder tot exprimir. Deu èsser capabla de foncionar dins tots los estils de musica e de literatura. Lo black metal es un genre de rock que s’aclimata lentament a l’occitan e qu’illustra ben la question.
Dins los ans 1970, una concepcion rigida e imbecilla de nòstra cultura d’òc interdisiá aus musicians de far dau rock, dau funk o dau disco en occitan. La musica modèrna e internacionala èra bandida. I aguèt be daus assais timids de jazz, de blues o d’introduccion dau sintetizador en occitan mas restèron excepcionaus.
Un rock occitan apareguèt lentament dins los ans 1980. Mas quò foguèt dins los ans 1990 que devenguèt enfin acceptat. E sustot, chausa novèla, lo rap occitan arribèt emb estrambòrd a la mesma epòca... Dise lo rap mas se tracta pus exactament dau raggamuffin, una mescla de rap e de reggae venent de Jamaica e que bèucòp d’occitanistas creson qu’es aquò lo rap...
Los ans 2000 e 2010 an vist emergir daus grops que chantan en occitan daus genres de mai en mai radicaus: l’elèctro emb Arvèi T, lo folk metal emb Stille Volk o Hantauma, lo punk rock emb Arnapi, una mescla de punk e d’hard rock emb Sonoloco, una associacion d’ska e de punk emb Golamàs’K, etc. Ja i aviá una mescla de punk e de tradicion tre los ans 1990 emb Lo Dalfin...
E maitot avèm de las experiéncias de black metal en occitan... Lo black metal es un sosgenre d’heavy metal qu’es eu mesme un descendent destachat de l’hard rock. Lo black metal se caracteriza per de las chançons d’una estructura pauc convencionala, una energia extrèma e sovent un ambient misteriós e estetic. Sas racinas remontan aus ans 1980 emb los anglés de Venom, los suedés de Bathory o los soís alemands de Celtic Frost. Mas quò es en Norvègia que l’arquetipe dau black metal s’es cristallizat dempuei lo començament daus ans 1990 emb daus grops innombrables e prolifics coma Satyricon o Emperor...
Los ans 2000 e 2010 an vist una prodigiosa expansion internacionala dau black metal emb una adaptacion a bèucòp de lengas e de culturas dau Mond, s’associant aus folclòres e mites ancians de tots los país. Aitau se pòt escotar dau black metal en norvegian emb Myrkraverk, en berbèr emb Barbaros, en armèni emb DivahaR, en quíchoa emb Yana Supay, en romanés emb Negură Bunget o en grèc emb Kawir...
E trobam be dau black metal en occitan emb lo grop efemèr Sornura (‘Sournura’) de fai dètz ans o lo projècte pus recent de Bèstia Borruda (‘Beitio Bourrudo’). Tanben avèm un grop coma Aorlhac que valoriza sa cultura occitana mas qu’o chanta tot en francés malaürosament.
L’afar recent dau faissista norvegian Kristian Vikernes, arrestat en Lemosin, poiriá complicar las chausas. Aquel òme es maitot un artista black metal que se fai apelar Burzum, Varg Vikernes o Count Grishnackh. Ja lo condemnèron en Norvègia per murtre e incendis de glèisas. Dempuei qu’es sortit de sa preson norvegiana, Vikernes s’incrusta en Occitània emb un discors sus las raiç europèas, plen d’astúcia, plen de racisme e sens valor scientifica. Pretend valorizar las raiç mas mesprèsa e ignòra nòstra lenga occitana de Lemosin. Crida sos seguidors a s’installar en Lemosin coma s’èra una tèrra verge... Vikernes es un enemic: que prejudica nòstra lenga, nòstre país e maitot lo black metal. Perque chau saubre que dins lo black metal majoritari, las gents son apoliticas e evitan lo neonazisme. Tanben trobam daus blackmetallaires antifaissistas coma los austrians d’Ewig Frost, e mai un corrent de black metal roge e anarquista (RABM)...
Una autra chausa que poiriá far paur es lo satanisme, pro frequent dins lo black metal. Mas quò es sovent una forma de rebellion puslèu qu’un culte dau mau. En contrast, tanben existís un black metal crestian, o unblack metal, e enquèra pus frequentament, un black metal pagan que valoriza los cultes ancians daus diferents país.
Un sociolingüista, quand s’interèssa a aquesta musica de sauvatges, pòt suggerir quauques reflexions.