CAPÇALERA: MACAREL

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 12 de julh

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 2.9.2013 03h00

La lexicografia: per de diccionaris de qualitat


Comentaris 20 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (23 vòtes)
carregant En cargament


Far un diccionari aquò s’improvisa pas. Existís un metòde scientific per elaborar de diccionaris qualitós: es la lexicografia. Aqueu que la practica es un lexicograf o una lexicografa. La lexicografia es una branca de la lingüistica. Un lexicograf vertadier es un lingüista.
 
Ai agut denonciat leis occitanistas que se pretendon “lingüistas” sens conéisser lei basas de la lingüistica (Jornalet, 10.6.2013). Parier, trobam d’individús ufanós que se presentan coma de “lexicografs” sens aver la competéncia necessària.
 
O cau dire net e clar: mancam de bòns diccionaris en occitan, en defòra de quauqueis excepcions. Un molon de “diccionaris” novèus apareisson dempuei leis ans 1990. Mai aquela corsa a la quantitat se fa en detriment de la qualitat. Lo nombre de “diccionaris” editats o lo nombre de mots tractats dins aquelei “diccionaris” significan absoludament ren. La qualitat i es sovent mediòcra o nulla.
 
Josiana Ubaud a publicat dins Jornalet, dins son sit web, dins de revistas e dins son diccionari tota una reflexion necessària sus l’estat lamentable de la màger part dei “diccionaris”. Dins una autra perspectiva, lo Professor Joan-Pèire Chambon e tot un grop de cercaires que l’acompanhan, coma Joan Thomas, analisan l’estat catastrofic dei diccionaris occitans e cèrcan a l’encòp d’aplicacions scientificas que se basan sus una lexicografia de qualitat. En essent sovent d’acòrdi amb aquelei cercaires, ai prepausat dins divèrsei publicacions de pistas per melhorar lei diccionaris destinats au grand public.
 
Quauqueis indicis vos pòdon ajudar a devinar s’un diccionari es bòn o marrit.
 

1. Lei fònts devon èsser autenticas. Idealament lo bòn diccionari se basa sus de paraulas relevadas amb un suenh menimós dins l’usatge orau dei locutors primaris o dins lei tèxts dei bòns autors. Un bòn diccionari tanben pòt reprene leis informacions dei bòns diccionaris anteriors.
 
2. La “lista dei mots” (o dei lexèmas pus exactament) que son tractats dins lo diccionari. Leis especialistas apèlan la “lista dei mots” la nomenclatura e son ordenament es la macrostructura. En resumit: la “lista dei mots” deu trobar un equilibri e una coeréncia en relacion amb la frequéncia dei “mots” dins l’usatge. Un pichon diccionari de basa deu tractar aumens de maniera corrècta de “mots” frequents e indispensables coma lo, de, amb, o, pasmens, saber, dire, grand, bonjorn, sovent, fòrça, degun, tèsta... e tanben de mots mens frequents mai que totei coneisson coma cadiera, telefòn, restar, ofrir, a respècte de... Un gròs diccionari deu presentar, en mai dei mots usuaus, de mots mens corrents que son totun necessaris per parlar de tot, coma telecomunicacion, liofilizar, sobeiranament, sud-african, Alexàndria, Jaufré... Dins lo vòstre diccionari, se trobatz pas de solucion facila per saber coma dire corrèctament de causas tan frequentas coma a travèrs de, intrar, polit, pasmens, i a un gròs problèma de qualitat... E se dins lo meteis diccionari “usuau”, trobatz tota una sèria de precisions sus lo vocabulari de la pesca dins la Laca d’Arcaishon o sus lei variantas localas dau mot lagramusa dins lo parçan de Forcauquier, es ben probable que vòstre “diccionari” es l’òbra d’un amator que saup pas ierarquizar leis informacions necessàrias.
 
3. L’organizacion deis articles per cada mot tractat (la microstructura). Dins un article de diccionari, es indispensable de trobar aumens leis informacions seguentas:
 
3a. Lei formas variablas e abitualas dau mot (tipe de conjugason per un vèrb, forma femenina au costat de la masculina, preséncia d’un plurau irregular, etc.).
 
3b. La transcripcion fonetica, aumens dins lei cas dificils.
 
3c. La natura gramaticala dau mot (nom, adjectiu, advèrbi, vèrb, preposicion, conjoncion, interjeccion, etc.).
 
3d. Lo regim dau mot (çò es: lo tipe de construccion qu’implica, per exemple, dins l’article dau mot maugrat/malgrat, cau indicar que lo grop de mots maugrat que es seguit d’un vèrb au subjontiu).
 
3e. D’explicas completas sus lei grops de mots que contenon lo mot principau de l’article (dins l’article dau mot travèrs, devètz trobar un sosarticle per l’expression a travèrs de; dins l’article telefòn, devètz trobar un sosarticle per telefòn mobil).
 
3f. Una presentacion clara, logica e ordenada dei diferents sens, per cada mot o cada grop de mots.
 
3g. Lo registre e lei marcas d’usatge: usatge literari, arcaïc, familiar, popular, vulgar, ironic...
 
3h. D’exemples amb de frasas tipicas o de tròç de frasas, aumens per illustrar lei cas pus delicats (idealament un exemple deu venir d’un tèxt autentic o d’un enregistrament de convèrsa).
 
3i. Dins un diccionari tot en occitan, cau trobar de definicions nèutras, objectivas, redigidas dins estil omogenèu, segon de convencions precisas.
 
3j. Dins un diccionari bilingüe (per exemple francés-occitan o ben occitan-italian), cau trobar de traduccions exactas entre lei doas lengas, amb de tractaments gramaticaus coerents d’una lenga a l’autra (s’un nom occitan masculin es traduch per un nom italian femenin, cau indicar la diferéncia de genre; un advèrbi lo cau traduire per un advèrbi; etc.).
 
4. La conformitat amb la nòrma classica d’Alibèrt e dau CLO. Es inacceptable que de diccionaris recents installen de dobtes e d’errors entre leis usatgiers, coma realizar (corrècte) e realisar* (incorrècte), arlatenc (corrècte) e arlesian* (incorrècte, exemple autentic!), forma (corrècte) e fòrma* (francisme inutil)... Aquelei negligéncias son innombrablas...
 
5. L’objectiu assumit de difusar l’occitan estandard (pluricentric) gràcias au diccionari, amb l’idèa de conquerir de foncions de comunicacion, car es ben aquò lo ròtle d’un estandard. Tot diccionari destinat au grand public o a l’ensenhament deu èsser en occitan estandard, normatiu, corrècte e sens ambigüitat (evidentament, l’estandard e la nòrma e son pas indispensables dins certanei tipes de diccionaris estrictament descriptius destinats ais especialistas, coma un diccionari de l’occitan ancian o un diccionari consagrat a un parlar locau).
 
Uei, i a pas encara de diccionari perfiech. Mai aumens existisson dos diccionaris de qualitat superiora que son adaptats au grand public e que devon inspirar totei lei lexicografs de la lenga d’òc:
 
— Per un public catalanofòn: CARRERA Aitor (2011) L’occità: gramàtica i diccionari bàsics, occità referencial i aranès, coll. Garona Estudis, Lhèida: Pagès
 
— Per un public francofòn: [LÈBRE Elias, & MARTIN Guiu, & MOLIN Bernat] (2004) = LÈBRE Élie, & MARTIN Guy, & MOULIN Bernard, Dictionnaire de base français-provençal / Diccionari de basa francés-provençau, Ais de Provença: CRÈO Provença / Edisud
 
D’autrei diccionaris rendon tanben de servicis preciós ais usatgiers, coma aquelei de Lavalada en lemosin, de Laus o Cantalausa en lengadocian, de Per Noste en gascon, de la Comission Internacionala en vivaroaupenc, e tant d’autres, mai an de mancanças fòrça preocupantas dins lo metòde o dins l’aplicacion de la nòrma... Lei diccionaris occitans en linha tanben pòdon donar d’informacions rapidas, mai son sovent pauc fisables e pauc segurs (aumens fins ara).
 
Me cau evocar tanben lei diccionaris en grafias non classicas que pòdon èsser de fònts importantas d’informacion, essencialament Lo Tresaur dau Felibritge [Lou Tresor dóu Felibrige] de Frederic Mistral, qu’es d’una riquesa impressionanta. Pereu pensem a aquelei de Castelana en niçard, de Palai en gascon, de Mostier en vivaroaupenc, de Bonaud o de Reichel en auvernhat, de Pons & Genre en vivaroaupenc, etc. Son de libres interessants, mai pauc adaptats a la comunicacion modèrna de massa e afectats d’errors de metòde.
 
Enfin i a de diccionaris per especialistas que son preciós mai inadeqüats per lo grand public.
 
Lei minimalistas me diràn que deuriáu pas criticar tant d’obratges que permeton a de miliers de personas d’aprene l’occitan. Li respondrai, de mon ponch de vista maximalista, que cau assajar sempre d’aténher la melhora qualitat. S’avèm l’ambicion de far de l’occitan una lenga de comunicacion eficaça, accessibla au grand public, capabla de recuperar de foncions de comunicacion, alora nos cau desvolopar de diccionaris fisables e armonizats. Lei lingüistas seriós i trabalham.



publicitat
BANER1: AOF



Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions