CAPÇALERA: EMBARRAMENT
CAPÇALERA2: ESTRENA DE L'AN

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 28 de març

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 23.12.2013 03h00

Lo centre d’Occitània


Comentaris 20 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargament


Imatge nocturne d'Euròpa
© NASA




Etiquetas
centre, occitània, país, sumien

En geografia es corrent de parlar de centre e de perifèria per descriure l’organizacion d’un espaci donat. Lo centre, segon los geografes, es pas aquel ponch precís situat al mitan exacte d’un territòri e lo mai equidistant possible de las frontièras (un tal “ponch del mitan”, per Occitània, se situariá près de la vila de Rodés). Non, lo centre es una zòna mai o mens granda ont se concentran sovent un maxim de populacion, d’activitat economica, d’escambis, de vias de comunicacion convergentas e, eventualament, un maxim de decisions politicas. La perifèria es l’ensemble de las zònas ont s’obsèrva pas tant de concentracions e que dependon del centre.
 
En Occitània, es pas simple de saber espontanèament ont se situan lo centre e la perifèria perque nòstre País d’Òc es pas sovent pres en consideracion per los estudis geografics. Es gaireben impossible de trobar una mapa d’Occitània dessenhada per un geograf professional.
 
Donc devèm regardar doas menas de mapas de “remplaçament”, fachas amb de critèris geografics e pro disponiblas: siá de mapas d’Euròpa, siá de mapas de l’estat francés (en sabent que la granda majoritat del territòri occitan es malastrosament dins aquel estat). Son de biaisses de trabalhar fòrça imperfièches, mas nos donan una idèa de l’espaci occitan real.
 
Aital, espinchem de sèrias de mapas d’Euròpa o de l’Exagòn mostrant la densitat de populacion, las zònas urbanas pus gròssas, las grandas vias d’escambis, los volums d’escambis, las facilitats de passatge condicionadas per los elements naturals (planuras, montanhas, rius, còstas)... Sus aquelas mapas, transpausem mentalament los limits d’Occitània (e mai dessenhem-los).
 
Alara, vesèm una tendéncia constanta. L’ipercentre geografic d’Occitània es ben entre Marselha e Montpelhièr; es dins aquel ipercentre que convergisson las vias majoralas e los fluxes pus importants d’escambis, es aquí que tenèm la vila pus granda de la nacion qu’es Marselha, es aquí que trobam una concentracion maximala de ciutats de mai de 100 000 abitants alinhadas a pauc de distància (Montpelhièr, Nimes, Avinhon, Ais de Provença, Marselha). E mai es aquí que tenèm lo pus grand nombre de vilas mai de 50 000, 20 000 o 2 000 abitants (pensi a Arle en particular...).
 
Aquel ipercentre occitan es al còr de tres aisses que lo prolongan pus luènh.
 

— L’Arc Mediterranèu: a partir de l’ipercentre, va vèrs l’èst en englobant la quasi-conurbacion giganta de la Còsta d’Azur (Tolon e Niça mai que mai, e tanben Frejús, Canas, Antíbol, Grassa, Mónegue, Menton...) e fins en Itàlia del Nòrd vèrs Gènoa; maitot va dins l’autre sens, vèrs l’oèst, en englobant Besièrs, Narbona e tota la region litorala catalana del continent (Perpinhan, Girona, Barcelona, Tarragona, Castelhon de la Plana, Valéncia, Alacant, Elx...) e mai atenh Múrcia, Granada e Malaga en Espanha. De connexions, a partir de Barcelona e Valéncia, van vèrs Madrid e son ipertrofiadas artificialament a causa de l’amainatjament del territòri volgut per l’estat espanhòl.
 
— L’Ais Occitan Orizontal: va de Niça a Bordèu, coïncidís amb una partida de l’Arc Mediterranèu entre Niça e Narbona, mas, en luòc d’anar cap a Catalonha, divergís puèi vèrs Tolosa, Bordèu e l’Atlantic, en tot far una connexion amb lo meravilhós Arc Atlantic de las còstas occidentalas d’Euròpa (implicant la conurbacion occitana de Baiona-Anglet-Biàrritz).
 
— L’Ais Ren-Ròse: part de l’ipercentre Marselha-Montpelhièr per remontar vèrs lo nòrd long del Corredor Rodanenc (o la Val de Ròse) en englobant la vila occitana de Valença, de vilas arpitanas coma Viana e Lion, e fins vèrs Dijon, Besançon, Mülhausen e Estrasborg (ont se connècta alara amb l’ipercentre d’escala europèa que va de Milan a Londres...). Una autra connexion, a partir de Dijon, va vèrs París e es ipertrofiada artificialament a causa de l’amainatjament del territòri volgut per l’estat francés.
 
Quand expliqui aquò, vòli pas negar l’importància geografica de Bordèu e Tolosa, vòli pas nimai desvalorizar Lemòtges, Clarmont-Ferrand o Pau. Los legeires de Jornalet sabon que defendi totas las regions d’Occitània.
 
Ont es la question de lenga occitana dins aquel expausat geografic?
 
— Las grandas vias de comunicacion son tanben los aissses ont la lenga francesa penètra mai d’ora e mai violentament per i far recular l’occitan. Aquò explica, en partida, perqué l’occitan se parla fòrça pauc dins de vilas ipercentralas coma Marselha e Montpelhièr e perqué se manten un pauc mai (tot es relatiu!) dins certanas vilas mens centralas coma Tolosa, Besièrs, Niça, Lemòtges o Pau. Lo grand sociolingüista Georg Kremnitz o a ja explicat.
 
— Aquò explica tanben çò que deuriá èsser una preocupacion del movement occitanista: cal concentrar certans esfòrces de reconquista de la lenga occitana dins l’ipercentre e sus los grands aisses, aquí ont i a lo mai de populacion concentrada e ont la lenga es mai dirèctament menaçada d’eradicacion.
 
— Aquò deuriá orientar las decisions del collectiu Anem Òc, per saber ont s’organizarà la granda manifestacion venenta en favor de l’occitan. L’ipercentre Marselha-Montpelhièr es tanben la zòna mens dificila d’accès dins los transpòrts, per far venir de manifestants occitanistas...
 
— Aquestas consideracions deurián metre fin a la fantasiá antigeografica de certans occitanistas que s’imaginan encara que lo centre d’Occitània seriá entre Tolosa e Besièrs.



publicitat
BANER1: AOF



Comentaris

6 de març 19.24h

#19 Los gitanos de Montpelhièr parlan sovent catalan.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de març 19.18h

Eu soi catalan, mais recodi una visita a la vila de Montpélhier trapi unas anciannas femmas parlant amb los petits mainatjas e entendint la conversacion, pessi, elas sont catalanas de Perpinhan, donc eu compreni tot que elas disent e belheu parlen catalan. Alora eu demandi si elas eren catalanas, e respoderenent non nosautras sum gitanas de Montpélhier. Era en lo cartier Vielh de Montpélhier. Sabi quacun si los gitanos de Montpélhier parlen catalan o parlen occitan.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de genièr 10.50h

"Se reconeis un arbre a las sieunas frutas", coma o disiá, coma o diguèt al sieus apòstols lo primièr catar que crucifiquèron e daissèron crebar clavat a una fusta de tortura fa dos mila nas… A sas òbras reconeisserem los nòstres centres mai actius en question de lenga, cultura, literatura, militantisme ! Lo territòri d'una vertadièra republica non se planifica pas, mas se viu e s'exprimís, se batís cada jorn, amb l'ajuda de cadun e de totes : aital serà la republica occitana : e... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de decembre 14.20h

#16 Siam d'acordi sus aqueu ponch. Ja Gelu parlava dei "charrairàs lionés e parisens" que manejavan la trafeg … Aquela dominacion es malurosament pas nova...


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de decembre 13.58h

#15 Òc, es la foncion portuària del pòl metropolitan marselhés. Es enclaus. Es atanben un pòrt qu'es en desclassament. La dinamica de polarizacion de Marselha es entravada per sa difficultat a se bastir un hinterland, qu'es totjorn estada una republica maritima. Aquela dificultat profiècha a Lion que polariza la rega rodanenca e las Aups centralas. I a malurosament pas aquí de possibilitat de polarizar Occitània.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de decembre 13.36h

#14 E aurias poscut parlar tanben de la preséncia d'Eurocopter a Marinhana promier constructor mondiau d'elicopters, emai s'es ara part dau grop EADS e la preséncia dau Grand Port Maritim de Marselha-Fos qu'a pas d'equivalent dins tota Occitània (1er de Mediterranèa, tresen d'Europa e 41unen dau mond)… Fa un certan pés economic e una cèrta polarizacion tot aiço !


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de decembre 09.07h

#13 As rason, i pensave.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de decembre 23.41h

#12 Semblas oblidar la preséncia d'ITER à Cadarache...


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de decembre 23.05h

#11 Occitània compta dos pòls de competitivitat mondials : Aerospace Valley (en Aquitània e Miègjorn Pirenèus) e Niça. Demest las 100 primièiras entrepresas francesas, tres an son sièti en Occitània : Airbus a Tolosa, Michelin a Clarmont e la CMA-CGM a Marselha. Los pòls occitans an pas de foncions politicas afortidas fòra son ròtle de capitalas administrativas regionalas. Se tròba pas entre Montpelhièr e Marselha de foncions metropolitanas fòrtas a la mesura d'un ipercentre occi... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de decembre 21.30h

#10 D'efièch, soi lingüista, soi pas geograf, e benlèu mas referéncias en geografia son pas pro frescas. Mas vòstras criticas son un chic injustas. Perque remarcaretz que dins l'article, ai evocat las foncions del 'centre'. Tanben ai evocat l'aspècte multipolar e reticular de l'espaci occitan. L'existéncia d'un ipercentre (o d'un pòl principal) implica ben l'existéncia de centres segondaris.


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament e es en espera de moderacion

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions