CAPCALERA: ajuntament de tolosa
CAPÇALERA2: mot amagat

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 26 de mai

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 23.12.2013 03h00

Lo centre d’Occitània


Comentaris 20 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargament


Imatge nocturne d'Euròpa
© NASA




Etiquetas
centre, occitània, país, sumien

En geografia es corrent de parlar de centre e de perifèria per descriure l’organizacion d’un espaci donat. Lo centre, segon los geografs, es pas aquel ponch precís situat al mitan exacte d’un territòri e lo mai equidistant possible de las frontièras (un tal “ponch del mitan”, per Occitània, se situariá près de la vila de Rodés). Non, lo centre es una zòna mai o mens granda ont se concentran sovent un maxim de populacion, d’activitat economica, d’escambis, de vias de comunicacion convergentas e, eventualament, un maxim de decisions politicas. La perifèria es l’ensemble de las zònas ont s’obsèrva pas tant de concentracions e que dependon del centre.
 
En Occitània, es pas simple de saber espontanèament ont se situan lo centre e la perifèria perque nòstre País d’Òc es pas sovent pres en consideracion per los estudis geografics. Es gaireben impossible de trobar una mapa d’Occitània dessenhada per un geograf professional.
 
Donc devèm regardar doas menas de mapas de “remplaçament”, fachas amb de critèris geografics e pro disponiblas: siá de mapas d’Euròpa, siá de mapas de l’estat francés (en sabent que la granda majoritat del territòri occitan es malastrosament dins aquel estat). Son de biaisses de trabalhar fòrça imperfièches, mas nos donan una idèa de l’espaci occitan real.
 
Aital, espinchem de sèrias de mapas d’Euròpa o de l’Exagòn mostrant la densitat de populacion, las zònas urbanas pus gròssas, las grandas vias d’escambis, los volums d’escambis, las facilitats de passatge condicionadas per los elements naturals (planuras, montanhas, rius, còstas)... Sus aquelas mapas, transpausem mentalament los limits d’Occitània (e mai dessenhem-los).
 
Alara, vesèm una tendéncia constanta. L’ipercentre geografic d’Occitània es ben entre Marselha e Montpelhièr; es dins aquel ipercentre que convergisson las vias majoralas e los fluxes pus importants d’escambis, es aquí que tenèm la vila pus granda de la nacion qu’es Marselha, es aquí que trobam una concentracion maximala de ciutats de mai de 100 000 abitants alinhadas a pauc de distància (Montpelhièr, Nimes, Avinhon, Ais de Provença, Marselha). E mai es aquí que tenèm lo pus grand nombre de vilas mai de 50 000, 20 000 o 2 000 abitants (pensi a Arle en particular...).
 
Aquel ipercentre occitan es al còr de tres aisses que lo prolongan pus luènh.
 

— L’Arc Mediterranèu: a partir de l’ipercentre, va vèrs l’èst en englobant la quasi-conurbacion giganta de la Còsta d’Azur (Tolon e Niça mai que mai, e tanben Frejús, Canas, Antíbol, Grassa, Mónegue, Menton...) e fins en Itàlia del Nòrd vèrs Gènoa; maitot va dins l’autre sens, vèrs l’oèst, en englobant Besièrs, Narbona e tota la region litorala catalana del continent (Perpinhan, Girona, Barcelona, Tarragona, Castelhon de la Plana, Valéncia, Alacant, Elx...) e mai atenh Múrcia, Granada e Malaga en Espanha. De connexions, a partir de Barcelona e Valéncia, van vèrs Madrid e son ipertrofiadas artificialament a causa de l’amainatjament del territòri volgut per l’estat espanhòl.
 
— L’Ais Occitan Orizontal: va de Niça a Bordèu, coïncidís amb una partida de l’Arc Mediterranèu entre Niça e Narbona, mas, en luòc d’anar cap a Catalonha, divergís puèi vèrs Tolosa, Bordèu e l’Atlantic, en tot far una connexion amb lo meravilhós Arc Atlantic de las còstas occidentalas d’Euròpa (implicant la conurbacion occitana de Baiona-Anglet-Biàrritz).
 
— L’Ais Ren-Ròse: part de l’ipercentre Marselha-Montpelhièr per remontar vèrs lo nòrd long del Corredor Rodanenc (o la Val de Ròse) en englobant la vila occitana de Valença, de vilas arpitanas coma Viana e Lion, e fins vèrs Dijon, Besançon, Mülhausen e Estrasborg (ont se connècta alara amb l’ipercentre d’escala europèa que va de Milan a Londres...). Una autra connexion, a partir de Dijon, va vèrs París e es ipertrofiada artificialament a causa de l’amainatjament del territòri volgut per l’estat francés.
 
Quand expliqui aquò, vòli pas negar l’importància geografica de Bordèu e Tolosa, vòli pas nimai desvalorizar Lemòtges, Clarmont-Ferrand o Pau. Los legeires de Jornalet sabon que defendi totas las regions d’Occitània.
 
Ont es la question de lenga occitana dins aquel expausat geografic?
 
— Las grandas vias de comunicacion son tanben los aissses ont la lenga francesa penètra mai d’ora e mai violentament per i far recular l’occitan. Aquò explica, en partida, perqué l’occitan se parla fòrça pauc dins de vilas ipercentralas coma Marselha e Montpelhièr e perqué se manten un pauc mai (tot es relatiu!) dins certanas vilas mens centralas coma Tolosa, Besièrs, Niça, Lemòtges o Pau. Lo grand sociolingüista Georg Kremnitz o a ja explicat.
 
— Aquò explica tanben çò que deuriá èsser una preocupacion del movement occitanista: cal concentrar certans esfòrces de reconquista de la lenga occitana dins l’ipercentre e sus los grands aisses, aquí ont i a lo mai de populacion concentrada e ont la lenga es mai dirèctament menaçada d’eradicacion.
 
— Aquò deuriá orientar las decisions del collectiu Anem Òc, per saber ont s’organizarà la granda manifestacion venenta en favor de l’occitan. L’ipercentre Marselha-Montpelhièr es tanben la zòna mens dificila d’accès dins los transpòrts, per far venir de manifestants occitanistas...
 
— Aquestas consideracions deurián metre fin a la fantasiá antigeografica de certans occitanistas que s’imaginan encara que lo centre d’Occitània seriá entre Tolosa e Besièrs.



publicitat
BANNER1 - comuna tolosa



Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions