CAPÇALERA: ETH LO
CAPÇALERA2: ESTRENA DE L'AN

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 27 de febrièr

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 30.12.2013 03h00

Tipografia: los espacis


Comentaris 25 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargament


La tipografia, qu’es aquò?
 
La tipografia es l’art d’organizar los tèxtes imprimits (o numerics) de faiçon legibla e estetica, en i dispausant coma cal los elements visuals: la plaça dels caractèrs, lor polissa, lor talha o lor forma; los espacis; los marges; los alinhaments; etc. La tipografia es importanta per garentir una lectura confortabla.
 
Sèrgi Viaule a criticat dins Jornalet, amb tota la rason del Mond, una mancança cronica en tipografia qu’afècta tròp de libres imprimits en occitan, çò que los rend de mal legir. Negligir la tipografia es un indici d’amatorisme e de subordinacion per nòstra lenga.
 
 
Una anecdòta
 
Un jorn un collèga de trabalh, qu’èra un occitanista sincèr, agachèt un document en occitan que veniái d’imprimir. Observèt dins mon tèxt un ponch d’interrogacion, dispausat aital, sens espaci abans:
 

xx xx? xx xx
 
Lo collèga, amb son estilo verd, dessenhèt una marca per m’indicar que deviái inserir un espaci abans lo ponch d’interrogacion e arribar al resultat que seguís:
 
xx xx ? xx xx
 
Se tracta d’un detalh pauc fondamental. Ça que la aquesta anecdòta fornís d’indicis sus lo conflicte entre l’occitan e lo francés. La solucion sens l’espaci abans revèrta un usatge internacional e normal, çò que mon collèga sabiá pas. La solucion amb l’espaci abans es una “excepcion francesa”, una de mai entre tantas...
 
 
Los espacis universals
 
L’espaci es un element important de la tipografia. En particular separa los mots e rend los tèxtes legibles. Per convencion universala, se bota un espaci non pas abans, mas solament après certans signes de pontuacion coma lo ponch (.), la virgula (,) e los ponches de suspension (...):
 
xx xx. xx xx
xx xx, xx xx
xx xx... xx xx
 
Pereu, la convencion universala demanda de metre d’espacis del costat exterior de las parentèsis ( ) e dels cròcs [ ] e non pas del costat interior:
 
xx (xx xx) xx
xx [xx xx] xx
 
Maitot, abitualament, i a pas d’espaci de cada costat d’un jonhent (-) qu’unís dos elements:
 
xx-xx
 
 
Usatge internacional e usatge francés
 
Per d’autres signes de pontuacion ça que la, i a una divergéncia entre çò internacional e çò francés.
 
L’usatge internacional vòl pas d’espaci davant lo ponch d’exclamacion (!), lo ponch d’interrogacion (?), lo ponch e virgula (;) e los dos ponches (:). Vòl pas nimai d’espaci del costat interior dels guilheumets («...») (“...”) (‘...’):
 
xx xx! xx xx
xx xx? xx xx
xx xx; xx xx
xx xx: xx xx
xx «xx xx» xx
xx xx xx xx
xx xx xx xx
 
L’usatge francés, al contrari, vòl un espaci dins aquestas situacions, en oposicion amb çò que se practica dins la rèsta del Mond:
 
xx xx ! xx xx
xx xx ? xx xx
xx xx ; xx xx
xx xx : xx xx
xx « xx xx » xx
xx  xx xx  xx
xx ‘ xx xx  xx
 
En fach, per los guilheumets nauts (“...”) e simples (‘...’), l’usatge francés esita entre la preséncia e l’abséncia d’espacis interiors. Mas es pas susprenent perque una certana tipografia francesa classica privilègia los guilheumets basses («...») e mesprèsa los autres (“...”) (‘...’) que son considerats coma tròp angleses...
 
Aqueles espacis addicionals a la francesa son totes d’espacis insecables: aquò significa que se pòdon pas plaçar en fin de linha. En informatica, un espaci insecable recep un còde diferent d’un espaci abitual.
 
 
Quin modèl per l’occitan?
 
Que cal far en occitan?
 
La primièra prioritat es de sonhar la qualitat de la lenga abans de se preocupar dels espacis.
 
La segonda prioritat es de causir un o l’autre usatge tipografic, puèi de l’aplicar amb constància: siá l’us internacional amb pauc d’espacis insecables, siá l’us francés amb fòrça espacis insecables.
 
L’usatge internacional me sembla preferible per qualques rasons:
 
— Se l’occitan recep un sosten creissent de las autoritats, de mai en mai lo prendràn en compte dins las nòrmas industrialas (en tipografia, en imprimariá, en informatica, etcetèra). E en aquel cas, serà pus aisit d’adoptar l’usatge internacional que ja fonciona fòrça ben dins l’immensa majoritat de las lengas. Apondam que l’oficializacion de l’occitan, es pauc probable que se faga lèu dins l’estat francés. Per contra a ja començat dins l’estat espanhòl e poiriá arribar dins l’estat italian, òr, en Espanha e Itàlia, coneisson unicament lo modèl internacional de tipografia...
 
— L’usatge internacional facilita la gestion tipografica simultanèa de l’occitan e d’un fum d’autras lengas, dins un meteis document o dins una meteissa organizacion...
 
— L’usatge internacional rend pus facila la composicion tipografica. Rend inutila l’insercion dels nombroses espacis insecables a la francesa. Se cal avisar que la programacion menimosa dels espacis insecables es un trabalh penible per un imprimeire, un editor, un informatician o un tipograf.
 
— I a pas cap de necessitat culturala que la lenga d’òc seguisca una tipografia francesa particularista, nos isolant del Mond.
 
Malgrat aver dich aquò, tròbi pas dramatic, en occitan, que qualqu’un vòlga seguir l’usatge francés amb sa profusion d’espacis. La gramatica de Maurici Romieu e Andrieu Bianchi conselha aquel modèl francés (Gramatica de l’occitan gascon contemporanèu, 2005). Es pas ma preferéncia personala mas la respècti.
 
 
Las solucions informaticas
 
Cossí configurar, per vòstre ordenador, l’usatge internacional amb pauc d’espacis insecables?
 
Dins vòstre sistèma operatiu e vòstre processor de tèxt, cal seleccionar, dins los paramètres, una lenga pròcha coma lo “catalan”. De versions recentas de Microsoft Office prepausan ara l’“occitan” dins los paramètres, e l’“occitan” aplica ben la tipografia internacionala.
 
Se per cas sètz un afeccionat dels espacis a la francesa, e se vòstre sistèma informatic es ja configurat en “francés”, i cambietz pas res: vòstre processor de tèxt vos crearà d’espacis insecables automatics coma en francés. Mas de còps que i a, tombaretz sus de logicials e de formularis web que preveson pas los espacis insecables a la francesa. En aquel cas, vòstres espacis franceses los deuretz inserir manualament, çò qu’es complicat e fastigós.
 
Donc i tornam, la tipografia internacionala es melhora...
 
 
Los espacis amb los tirets
 
Los tirets utilizats coma de parentèsis (—...—) coneisson una diferéncia d’espaciament entre l’usatge iberic e l’usatge internacional.
 
L’usatge iberic —que trobam en catalan, aragonés e espanhòl— met los espacis sonque del costat exterior, pas a l’interior:
 
xx xx xx xx
 
L’usatge internacional, al contrari, vòl d’espacis a l’exterior e a l’interior:
 
xx xx xx xx
 
Lo modèl iberic es melhor per l’occitan car presenta dos avantatges:
 
— Economiza los espacis.
 
— Fornís un espaciament analòg per totes los signes de pontuacion dobles (tirets, guilheumets, parentèsis e cròcs):
 
xx xx xx xx
xx «xx xx» xx
xx xx xx xx
xx xx xx xx
xx (xx xx) xx
xx [xx xx] xx 



publicitat
BANER1: AOF



Comentaris

16 de genièr 22.41h

#20 A Pascal S.

De dire "une espace" au femenin, aquò es un usatge tipicament francés.

Leis autrei lengas latinas dison au masculin "un espaci" (occitan), "un espai" (catalan), "uno spazio" (italian), "un espacio" (espanhòu), etc.

Coralament.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de genièr 22.35h

#23 A J.F. Blanc, Lutz e Marçau.

Ma posicion es confòrma ai guidas tipograficas o estilisticas de pron de lengas latinas (catalan, espanhòu, italian...).
Per leis espacis, lei lengas latinas e l'anglés an un usatge similar.
Es lo francés qu'es isolat.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de genièr 12.40h

#22 Precisions de mai (auriá pogut verifiar davant de mandar)
La Wikipedia francesa (l’article en Òc es pas tant complet) precisa que l’usatge de verguetas angularas es la practica usuala dins las autras lengas romanicas.
E fau saber que la varianta " ven de 'na limitacion tecnica de las machinas de picar qu’avian un sol caractèri per “ e ” tamben coma la practica d'accentuar pas las capitalas


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de genièr 12.23h

#18 Legiguèi jà las teunas consideracions Domergue, las descubre pas. Pense, coma lo Joan-Francés Blanc e coma la Lutz, que prenès per 'na nomenclatura internacionala las reglas dau monde anglofòne ; que s'impausèren de fach per lo biais de l'utilh informatic. Se pòt far la comparason amb lo picador QWERTY, qu'es pas pron coherent amb las lengas romanicas.

Peter Gabor faguèt un article sus la question, i a jà un brave temps.
http://paris.blog.lemonde.fr/2007/10/14/guillemets-anglais-... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de genièr 16.13h

#18 Soi mai o mens d'acòrdi que l'afar es mai complicat que còdi francés/còdi internacional. Aviái promes a Domergue un article-responsa, soi a lo redigir.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de genièr 15.32h

Adieu a totes !

Ai una question. En Francès e dins lo vocabulari de la tipografia, lo mot "espaci" es un mot feminin. Aquò pareis diferent amb la lenga nòstra.

Merce plan, es totjorn un plaser de legir los articles de Domergue Sumien !


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 de genièr 19.45h

Pensi que la causida que avètz defendut es fòrça coerent dins los uses de las lengas parivas, coma lo catalan, l'aragonés. Soi pas lingüista e balhi sonque la mia opinion.


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

31 de decembre 15.33h

Lo seriós e lo professionalisme nos fan sofracha, mas nos cal pas tanpauc sortir del "succursalisme francés" per tombar dins lo "succursalisme anglosaxon". La doctrina ortotipografica de Domergue me pareis gessida d'un "Style Guide" anglosaxon mai que de l'estudi menimós de la tradicion tipografica occitana, qu'es anciana e remirabla (tre lo s. XV d'estampaires installèron de talhèrs permanents o mobils sul territòri occitan). Se pòt pas reglar l'afar dins un article cortet, mas merceji ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

31 de decembre 11.06h

#14 Per contra "proceditore" (en italian), "procedidor" (en portugués, espanhòl e mai occitan gascon) son plan atestats, çò que sembla de confirmar plan que a mai se per cas i aguèt/aguèsse un latin tardiu "processor" moriguèt solet sens laissar de descendéncia... paureton!


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 9
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

31 de decembre 10.55h

#14 Ai, e perdon, ont avètz trobat lo latin tardiu per plaser, m'agradariá de n'aver la(s) font(s), la(s) referéncia(s)? Mercés!
Ben, "process" tanben ven del latin, doncas lo rasonament es que tot es de bon latin, coma "computer" en italian... o "flirter" en francés pas res al mitan... de bona lingüistica segur...


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 8
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament e es en espera de moderacion

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER3: Ràdio Occitània

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions