CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 18 de setembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 13.1.2014 03h00

Lenga e nacionalisme: ges d’androna, tant de legendas...


Comentaris 21 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (21 vòtes)
carregant En cargament


Una imaginacion fertila
 
Dins un article recent de Jornalet (8.1.2014), Eric Roulet nos explica çò que serián, segon eu, lei perilhs dau nacionalisme occitan: una vision jacobina e centralista de la nacion, un estandard tròp lengadocian e tròp monolitic, Tolosa coma capitala estofanta, un drapèu amb la crotz dicha “de Tolosa”...
 
A la fin de son devís, Eric Roulet prepausa una vision alternativa: nos ditz que cau partir de la realitat viscuda dei gents, de la pluralitat de la cultura d’òc, per arribar fin finala a un modèl pus dobèrt de nacion occitana.
 
Sabètz que siáu lingüista. E sabètz qu’au costat de mon trabalh de lingüista, assumissi coma ciutadan un engatjament politic per l’independentisme occitan (o nacionalisme, separatisme, patriotisme... diretz çò que vos agradarà).
 
Aquò susprendrà degun: siáu pas d’acòrdi amb la descripcion apocaliptica d’Eric Roulet sus lo nacionalisme.
 
Aquò susprendrà fòrça gents: siáu d’acòrdi amb pron de principis moraus d’Eric Roulet.
 
Ieu tanpauc, coma lingüista e coma patriòta, vòli pas d’una Occitània centralizada, rigida e unifòrma.
 
Lo movement nacionalista occitan es per la diversitat e la soplesa. La demostracion n’es facila. Basta de legir lei paginas web dei movements nacionalistas:
 

Iniciativa per Occitània (un grop de reflexion que ne siáu membre).
 
— lo Partit de la Nacion Occitana (PNO, lo pus ancian movement politic en activitat, que Francés Fontan creèt en 1959).
 
Libertat (qu’es mai un movement qu’un partit).
 
— Lei partits politics estrictament aranés coma ÈRO (Esquèrra Republicana Occitana, afiliada a ÈRC), CDA (Convergéncia Democratica Aranesa-Partit Nacionalista Aranés, afiliat a CDC) e UA (Unitat d’Aran-Partit Nacionalista Aranés, afiliat al PSC). Son de partits de vocacion aranesa e locala. Pasmens assumisson una etiqueta “nacionalista” e revendican la comunautat occitana.
 
Parlarai pas aicí dei movements politics non nacionalistas coma lo PÒC, País Nòstre, Gardarem la Tèrra, la Linha Imaginòt o leis Amics de Mesclum.
 
 
Quina lenga?
 
Quina mena de lenga vòlon lei nacionalistas?
 
— Iniciativa per Occitània pren posicion per un occitan estandard e pluricentric, amb d’adaptacions regionalas. Lei comunicats d’Iniciativa se pòdon legir dins diferentei modalitats regionalas de la lenga estandard. D’individús d’Iniciativa s’exprimisson liurament, quand vòlon, dins de varietats pus localas o pus personalas.
 
— Lo PNO ditz clarament dins seis Orientacions que defend una vision plurala de la lenga: “La revista Lo Lugar aplica siá la nòrma classica (...), siá la nòrma mistralenca. (...) De segur, la nòrma respècta lei dialèctes.”
 
— Libertat dona pas de posicion mai sei tèxts son redigits dins diferents dialèctes e sosdialèctes. Per exemple, lo tèxt de presentacion solemna dau movement, Libertat qu’es aquò?, es tot en gascon.
 
— En la Vau d’Aran, ÈRO, CDA e UA comunican sempre en gascon aranés.
 
Donc vesèm ben que lo nacionalisme occitan oscilla entre lo localisme e una estandardizacion moderada ont lei grands trachs dialectaus rèstan totjorn respectats. De verai, es pas dins lo nacionalisme qu’Eric Roulet risca de trobar una lenga monolitica.
 
 
Quina organizacion territoriala?
 
Dins lo debat entre regionalizacion e centralisme, lei grops nacionalistas son unanims: totei vòlon una organizacion descentralizada, autonomica o federala.
 
— Iniciativa per Occitània prepausa un estat occitan descentralizat: lei regions i aurián de poders estenduts e se dessenharián segon de critèris culturaus e istorics. Tanben Iniciativa preconiza de desvolopar lei parçans a escala pichona.
 
— Lo PNO vòu que l’Occitània liura foncione coma un estat federau, amb de regions equilibradas. Tanben favoriza lei parçans.
 
— Libertat parla gaire d’organizacion administrativa mai insistís sus leis iniciativas localas e la democracia de basa.
 
— ÈRO, CDA e UA prenon coma encastre d’accion la Vau d’Aran e, per tant, podèm pas imaginar que revendiquen sabi pas quina centralizacion...
 
Donc lo “nacionalisme jacobin” a la saussa occitana, aquò’s un fantasma furiosament folastràs, fantastic e fantasiós. A jamai existit.
 
 
Quina capitala?
 
Tolosa seriá la capitala predefinida d’un estat occitan? De verai?
 
— Iniciativa per Occitània, Libertat, ÈRO, CDA e UA an jamai formulat la mendre proposicion de capitala occitana. Aquò sembla, per aquelei movements, una question luenchenca, non urgenta e francament segondària. La volontat de federalisme, qu’es ben pus fondamentala, minimiza la question de la capitala.
 
— Per quant au PNO, Francés Fontan prepausa Albi coma capitala perque es una vila de talha mejana, de mens de 100 000 abitants, que risca ges d’estofar la rèsta de la nacion. Es clar qu’Albi contrasta amb lei pus grandei vilas de nòstre país coma Niça, Marselha, Bordèu o Tolosa. Benlèu Fontan a pres l’exemple de certaneis estats federaus qu’an de capitalas de talha modèsta, coma Soïssa amb Bèrna, l’èx-Alemanha de l’Oèst amb Bonn, Austràlia amb Canberra, Brasil amb Brasília.
 
Ai jamai comprés d’ont ven aquela idèa tenaça que Tolosa seriá la capitala. Aquela legenda tolosana, en tot cas, ven pas dei movements nacionalistas.
 
Fa quauqueis ans, demandèri a Robèrt Lafont se i aviá agut una decision quina que siá sus aquò, dins tota l’istòria de l’occitanisme. Me respondèt d’un aire fòrça susprés, puei amusat e ironic: “Non... Non... S’es jamai decidit enluòc que Tolosa es la capitala”. Quasi ne risiá!
 
 
La question dau drapèu
 
Per quand a la crotz que se tròba sus lo drapèu occitan, es un chic reductor de dire qu’es la “crotz de Tolosa”.
 
Tot occitanista que fa l’esfòrç de se cultivar trobarà d’articles e de librilhons fòrça ben fachs sus lo subjècte. Dins nòstre país, la crotz occitana —es pus exacte de l’apelar ansin— comencèt d’aparéisser en Provença, probable a Forcauquier, o benlèu a Venasca dins lo Comtat Venaicin. Es pus tard qu’aqueu simbòl foguèt adoptat per lo Comtat de Tolosa, en seguida d’una aliança entre de familhas poderosas.
 
Francés Fontan a prepausat que lo drapèu occitan tenga non solament la crotz occitana, mai tanben l’estela de sèt brancas que representa lei diferentei regions d’òc, unidas e divèrsas a l’encòp. Aquela estela evòca pereu lo Felibritge, fondat per sèt poètas segon la legenda, e que s’organizava inicialament en sèt mantenenças regionalas (ara n’i a sieis).
 
Es malaisat de concebre una bandiera pus anticentralista.
 
 
Regardar lo Mond en fàcia
 
Ieu pensi que l’amic Eric Roulet a de bòneis intencions e que cèrca pas de difamar lei nacionalistas. Sa tissa d’empegar d’idèas fantasiosas sus lo nacionalisme, es un chic vexanta, segur. Mai supausi qu’es un biais de dire çò que lo nacionalisme occitan deu pas èsser.
 
Es bensai una maniera, per Eric Roulet, de caminar prudentament vèrs lo nacionalisme, a condicion que siá un nacionalisme umanista, dobèrt, sople e respectant la diversitat.
 
E sus aquò, pòdi rassegurar lo collèga Roulet. Se vòu desvolopar un modèl alternatiu e descentralizat de la nacion, se vòu partir dei realitats concretas e viscudas, trobarà d’amics dins lei movements patriotics.
 
En avent dissipat leis inquietuds, me permeti de remembrar çò que justifica fondamentalament lo nacionalisme occitan:
 
— L’estat francés impausa una vision dicha “jacobina” de França, ont una nacion unica implica una lenga unica e una cultura unica. Aquò laissa pas la mendre plaça a nòstra lenga d’òc. Si: es ben en nom de la nacion francesa que l’occitan es sacrificat. Coma es possible, per un occitan qu’aima sa cultura, de voler restar dins una tala nacion francesa?
 
— Donc la question pus urgenta, es pas tant de saber se i a una nacion occitana dins l’istòria. Çò que sol còmpta, immediatament, es de construire una nacion occitana per arrestar l’eradicacion de nòstra cultura en nom de la nacion francesa.
 
(Ieu pensi que i a ben una nacion occitana dins l’istòria, quauquei trobadors e senhors medievaus l’exprimiguèron clarament, mai es un autre debat.)
 
— La sociolingüistica nos impausa pas d’adoptar una posicion particulara sus lo nacionalisme. Pasmens la sociolingüistica a analisat lei relacions entre lenga e nacion. A explicat que dins diferents país, alhors dins lo Mond, la consciéncia nacionala a ajudat a sauvar de lengas menaçadas. Cau sortir un pauc de l’Exagòn. Cau legir Joshua Fishman, Language and nationalism (1973).
 
— La sociolingüistica a explicat qu’una lenga menaçada a besonh d’un estandard eficaç per conquerir de foncions novèlas de comunicacion (dich autrament: per subreviure).
 
— Una lenga estandard es pas necessàriament unifòrma e rigida. Tanben pòt aculhir una diversitat regionala. Es lo modèl de la lenga pluricentrica. E es lo modèl aplicat en occitan.
 
I a leis occitanistas qu’o an ben comprés. E i a leis occitanistas que fan encara semblant d’aver jamai ausit parlar d’aquò; contunharàn d’estigmatizar lo nacionalisme, l’estandard, lo drapèu e en definitiva totei lei simbòls de dignificacion. Ieu li demandi de resseguir tres còps lei darriers paragrafs e de ben voler respòndre seriosament a aquesteis elements dau debat.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

11 de julh 13.17h

Excelenta analisa, ajustarei sonque una precision dins la presentacion dels nacionalistas e de lor ligam amb los movaments politics, per lo Partit Occitan s'es vertat que se presenta pas coma "nacionalista" los independentistas i son nombroses.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de genièr 13.04h

La civilisacion occitana que'm hè pensar a la civilisacion celta : pas d'Estat centralisat, un espandiment larg, ua cultura e ua lenga comuna dab diferencias dialectalas, una medisha organisacion sociau , un medish sentit de pòble maugrat pelejas de "tribus".


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de genièr 22.13h

#15 "What is your position for what concern european ethnicity and immigration ?"

Sabi pas çò qu'es una "etnicitat europèa". I a de defensors de la cultura occitana que son d'origina immigrada.

"Are you in favour of a merely jacobin and burocratic system (...)?"

Siáu per un estat nacionau occitan, democratic, descentralizat, sociau, e exemplar dins son foncionament.

"What do you think about the LePen's support to Brittany's nationalists ?"

Le Pen es còntra lo nacionalisme breton.

"Wh... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de genièr 17.29h

English spoken !? English written !? Good gracious !

I've already noticed that some of us haven't got a good knowledge of French, not to mention Occitan but when it comes to English, that beats everything !
Please, since it is an Occitan medium, stick to Occitan and make an effort to write it as well as you can and that'll be a good thing for everybody…
Take some more time to brush up your English and try again later…
Concerning French, I'm afraid it might be too late… if you don't mast... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de genièr 14.21h

#15 "What do you think about the LePen's support to Brittany's nationalists ?"

You must be kidding.

Le Pen, both the father and the daughter, doesn't support Brittany's nationalists in ANY way.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de genièr 08.24h

Los occitans me hèn pensar aus Celtes !! Grana civilisacion shens cap d'Estat nacion ! E aquò fonccionè.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de genièr 05.13h

What is your position for what concern european ethnicity and immigration ? Are you in favour of a merely jacobin and burocratic system, in favour of a State like the actual french State, or do you consider also important the bio-historical core of your Nation ( from latin NATIO ), in this case Occitania ?

I think that this point its extremely important for any Occitan supporter.

What do you think about the LePen's support to Brittany's nationalists ?

What Do you think that the ethnic, lin... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de genièr 00.57h

#13 Ernest Guevarra JR. a dich: "ensagi d'imaginar un estat oficial, catalan o occitan sens una capitala, sens una lenga generala (...) e i perveni pas"

De segur, s'arribam a un estat occitan, serà necessari d'aver una capitala e una lenga estandard. La capitala es pas una question urgenta. La lenga estandard (pluricentrica) es ja en cors de construccion.


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 de genièr 23.37h

A cadun son nacionalisme…« Lo nacionalisme occitan es aiçò e non pas ailà… » Pensi ieu, prudentament, qu'i deu aver tantes nacionalismes occitanas coma i a nacionalistas occitans. D. Sumien nos balha lo sieu punt de vista. Aquò rai. O fa pro clarament, pro onèstament. Mas sénher Suimien non es ni la Bíblia, ni lo diable, son qu'un ciutadan occitan que nos liure son punt de vista, aitant plan coma lo sénher Roulet.

Mas manqui d'imaginacion : ensagi d'imaginar un estat oficial, cat... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de genièr 20.10h

#11 A Elisa Beth: avètz mancat la discussion.

Parlar de nacion occitana, es pas se far plaser. Es una posicion dificila, riscada e coratjosa dins lo contèxt actuau.

Lo nacionalisme occitan es la sola posicion lucida per pensar nòstra egalitat, per resistir au concèpte de nacion francesa en nom dau quau son a tuar la cultura occitana.


Valora aquest comentari:   votar positiu 21   votar negatiu 8
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions