CAPÇALERA: MACAREL

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 13 de julh

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 10.2.2014 03h00

Cossí raprochar l’occitan e lo catalan? (I)


Comentaris 31 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (26 vòtes)
carregant En cargament


Nocions preliminaras e indispensablas
 
Occitan e catalan son de lengas bessonas amb de foncionaments independents, malgrat lor proximitat extrèma. Es pauc realista de las voler fusionar car aquò demandariá de revolucionar lors doas nòrmas respectivas. Mas es possible de las raprochar. Èra un objectiu de l’Eurocongrès 2000 dels Espacis Occitan e Catalan, fa un decenni, qu’èra presidit per Robèrt Lafont e Joan Triadú.
 
Una condicion preliminara es d’acceptar lo principi d’estandardizacion. Es solament dins las varietats estandards de l’occitan e del catalan qu’es possible de trabalhar sul material lingüistic per tal de lo rendre pus convergent.
 
Mas abans de raprochar occitan e catalan, primièr cal raprochar los diferents dialèctes de l’occitan entre eles.
 

— L’occitan estandard ofrís una solucion: a vocacion d’èsser pluricentric, en inclusent de modalitats convergentas, mas gardant qualques traches dialectals moderats (occitan general de basa lengadociana, provençal, niçard, vivaroalpenc, auvernhat, lemosin, gascon).
 
— Çò que la nòrma classica d’Alibèrt (1935) e del Conselh de la Lenga Occitana (CLO) a ja unificat deu restar unificat. Deu pas evolucionar vèrs de formas divergentas. Per exemple, avèm ja la forma unificada catalòg dempuèi Alibèrt, donc es absurde d’encoratjar de divergéncias en propagant lo francisme catalògue* en gascon e en lemosin e l’italianisme catàlogo* en niçard.
 
Lo catalan, el, a tanben un estandard pluricentric, amb qualques modalitats regionalas (especialament lo valencian, e dins una certana mesura lo balear e lo rosselhonés). Aquí tanben, s’òm vòl convergir amb l’occitan, cal trabalhar primièr en favor de la convergéncia intèrna del catalan (e donc i torni: nòstres companhs “occitanofils valencians”, abans de se sarrar de l’occitan, deurián començar per encoratjar l’unitat e la coesion del catalan estandard, valencian inclús).
 
 
Estabilitat de las nòrmas: çò que podèm pas cambiar
 
Es pas interessant de cambiar los mots fòrça usuals de las doas lengas. I a de correspondéncias de mots e de senses que son tròp solidament enracinadas e las cal aprene coma son. L’occitan long se ditz en catalan llarg. L’occitan fraire se ditz en catalan germà. L’occitan a adoptat dempuèi l’Edat Mejana lo mot chin, manlevat a l’arpitan, tot en contunhant de dire can e gos, quand lo catalan ditz unicament ca e gos.
 
Es pas interessant de cambiar los signes grafics plan estabilizats coma lh e nh en occitan (abelha, banhar) o ll e ny en catalan (abella, banyar). Val mai ensenhar las règlas de correspondéncia: l’occitan lh egala lo catalan ll, etc.
 
En occitan gascon, es pas interessant de renonciar a ish (caisha) per adoptar ix, e mai se lo catalan a preferit ix (caixa). L’usatge de ish en gascon s’es ja pro institucionalizat e a l’avantatge de sarrar lo gascon dels autres dialèctes occitans qu’escrivon iss (caisha egala caissa).
 
Es pas interessant de cambiar las formas dels mots usuals que s’estabilizan en occitan estandard (coma aver, ai, as, a, avèm, avètz, an) e que son encara pus establas en catalan estandard (coma haver, he/haig, has, ha, hem, heu, han).
 
 
Estabilitat de las nòrmas: las convergéncias que cal gardar
 
Per astre, i a tanben de formas convergentas entre occitan e catalan. Seriá pauc intelligent de las far divergir.
 
Es pas interessant de destabilizar la nòrma de l’occitan, coma d’unes cèrcan d’o far, en cambiant las règlas de l’‑e finala de sosten. Se cal avisar que las règlas occitanas sus la question, fixadas per Alibèrt e lo CLO, son pròchas de la nòrma catalana. Es un avantatge que cal gardar. Per exemple:
 
occitan oblic <—> catalan oblic
occitan catalòg <—> catalan catàleg
occitan centrifug <—> catalan centrífug
occitan fotograf <—> catalan fotògraf
occitan maritim <—> catalan marítim
occitan telefòn <—> catalan telèfon
occitan volum <—> catalan volum
 
(Evitatz en occitan oblique*, catalògue*, centrifuge*, fotografe*, maritime*, telefòne*, volume*.)
 
E mai tenèm:
 
occitan respècte <—> catalan respecte
occitan subjècte <—> catalan subjecte
occitan concèpte <—> catalan concepte
 
(Evitatz en occitan respèct*, sujèt*, concèpt*.)
 
Dins d’autras categorias de mots cultes, parièr, cal gardar las formas d’Alibèrt e del CLO que son confòrmas a la vièlha tradicion occitana e, en mai d’aquò, pròchas del catalan. Per exemple:
 
occitan abitud <—> catalan habitud
occitan addicion <—> catalan addició
occitan analisi <—> catalan anàlisi
occitan collègi <—> catalan col·legi
occitan idèa <—> catalan idea
occitan illustrar <—> catalan il·lustrar
occitan maquina <—> catalan màquina
occitan particular <—> catalan particular
occitan realista <—> catalan realista
occitan sistèma <—> catalan sistema
 
(Evitatz en occitan abituda*, adicion*, analisa*, colètge*, idèia*, ilustrar*, machina*, particulièr*, realiste*, sistèmi*.)
 
Per qualques questions d’ortografia (escritura corrècta), tanben tenèm de convergéncias amb lo catalan que cal servar:
 
occitan fantasiá (fantasia) <—> catalan fantasia
occitan instruccion <—> catalan instrucció
occitan vilatge <—> catalan vilatge
 
(Evitatz en occitan fantasié*, istrucien*, vilagi*/viladge*.)
 
Lo catalan subís mens l’antinormisme que l’occitan. La nòrma oficiala del catalan, grand gaug, es relativament establa. S’es fixada a partir de 1913 gràcias a Pompeu Fabra e l’Institut d’Estudis Catalans (IÈC).
 
Ça que la cal èsser vigilant amb un certan antinormisme pontual que comença d’emanar de l’Acadèmia Valenciana de la Lenga (AVL). Aquesta pretend introduire una forma addicionala realiste* al costat de la forma normativa realista. Aquò alonhariá lo valencian de la rèsta del catalan e de l’occitan ont s’admet solament realista.



publicitat
BANER1: AOF



Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions