Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Lo nòrd-occitan: mites e realitats (I)

Auvèrnhe
Auvèrnhe
Qu’es lo nòrd-occitan?
 
Dins la classificacion pus abituala daus dialèctes occitans, avèm costuma de distinguir tres grops amb sieis dialèctes:
 
— lo grop nòrd-occitan que compren lo lemosin, l’auvernhat e lo vivaroaupenc;
 
— lo grop gascon que compren un sol dialècte, lo gascon;
 
— lo grop sud-occitan que compren lo provençal (niçard inclús) e lo lengadocian.
 
Lo nòrd-occitan a un sol caractèr comun vertadèir: una anciana sillaba ca (ka) i es venguda cha e, parallèlament, una anciana sillaba ga i es venguda ja (o ia après una vocala). Los dialèctes occitans dau sud an servat ca e ga. Per exemple:
 
latin carricare >charjar (au sud cargar)
latin cantare >chantar (au sud cantar)
latin vacca >vacha (au sud vaca)
latin gallina >jalina (au sud galina, garia)
latin pacare >paiar (au sud pagar)
gotic (germanic) kausjan >chausir (au sud causir)
 
Per quauques mots, las formas dau nòrd en cha e ja se son estendudas luenh dins lo sud de la lenga. La preposicion chas penètra dins certans parlars gascons e lengadocians. Lo lengadocian esita entre chaval e caval. Lo provençal ditz chausir puslèu que causir.
 
Invèrsament, de formas dau sud en ca e ga an passat au nòrd, coma Pascas que fai concurréncia a Paschas, o coma garrigamentre que Jarrija se manten nonmàs coma nom pròpri.
 
Marchar, venent dau nòrd, e marcar, venent dau sud, an la mesma origina germanica. Mas las doas formas se son especializadas amb de sens diferents e ara foncionan coma dos mots independents, e ansin los dos mots son generals dins totes los dialèctes.
 
Pasmens lo nòrd-occitan manten las sillabas ca e ga dins los tres cas seguents:
 
— Quand venon de las sillabas primitivas qua (kwa) e gua (wa): catòrze (dau latin quattuordecim), gardar (dau germanic wardōn).
 
— Quand venon daus mots cultes (sabents) pres dirèctament au latin e au grèc: musica(dau latin musica e dau grèc mousik), obligacion (dau latin obligatio).
 
— Quand venon d’una lenga estrangèira: carton (de l’italian cartone), manga(dau japonés manga).
 
E ansin avèm resseguit lo sol trait realament distintiu dau nòrd-occitan, cha e ja, e aquò es tot... Car los autres traits reputats “nòrd-occitans” son en realitat d’evolucions parcialas que cobrisson nonmàs una partida dau nòrd-occitan. La coesion dau nòrd-occitan es fòrça relativa e un lingüista coma Joan-Pèire Chambon a quitament contestat la pertinéncia dau concèpte de “nòrd-occitan”.
 
Tenèm ben tres dialèctes pro diferenciats dins lo nòrd de la lenga nòstra: lo vivaroaupenc, l’auvernhat e lo lemosin. I a d’afinitats pus fòrtas benlèu entre lemosin e auvernhat, mas en tot cas es pas possible de pretendre que i auriá un sol grand dialècte nòrd-occitan. Chascun d’aqueles tres dialèctes coneis maitot de variacions sosdialectalas marcadas.
 
Quauques autors an ben temptat d’establir una vision simplista en quatre dialèctes occitans solament: “nòrd-occitan”, provençal, lengadocian e gascon. Mas aquò es pas seriós.
 
A aqueles qu’aiman la dialectologia fina, lor vòle dire que trobam de parlars de transicion entre nòrd- e sud-occitan. Existís un lengadocian en cha vèrs Mende, Aubenàs e Privàs. A Pèiralata o Dinha tenèm un vivaroaupenc que garda sovent cha mas qu’es fòrça provençalizat. E i a un vivaroaupenc en ca que vai entrò a Menton, en riba de la Mediterranèa, a l’extrèm orient d’Occitània...
 
 
L’origina de cha e ja
 
Lo pas de ca e ga vèrs cha e ja es fòrça ancian. Es una evolucion qu’apareguèt probable a partir de l’influéncia de la granda vila de Lion, qu’aviá un raionament fòrça important a l’Edat Antica e au començament de l’Edat Mejana.
 
A partir dau latin tardiu lionés, una evolucion fonetica de ca e ga tendent vèrs çò que devendriá pus tard cha e ja se propaguèt dins tota una zòna de dialèctes latins tardius. Aquò se passèt benlèu après 500 e, en tot cas, abans l’emergéncia definitiva de las lengas romanicas vèrs 700.
 
Donc uei, la zòna de cha e ja correspond pas totjorn amb los limits de las lengas romanicas. I a de lengas parcialament cobèrtas per lo fenomèn. Lo domeni de cha e ja englòba ansin:
 
— lo nòrd de l’occitan
 
— quasi tot lo francés (sens los dialèctes normand e picard que gardan ca e ga)
 
— l’aguiainés o peitavin-santongés, s’òm admet que se destache dau francés
 
— l’arpitan o francoprovençal
 
— una partida dau romanch
 
— lo ladin
 
— lo friolan
 
— quauques parlars residuals dau nòrd-italian.
 
Dins aquelas varietats, la fonetica pòt variar. En francés estandard cha e ja se dison [ʃa] e [ʒa] (‘sha’ e ‘zha’). Tanben l’ortografia pòt variar. En friolan escrivon cja e gja e o pronóncian [ca] e [ɟa] (‘tia’ e ‘dia’).
 
Chal remarcar qu’un fenomèn similar s’es reproduit tardivament en tochar lo dialècte catalan de las Balearas, mas a una epòca plan mai recenta. Donc l’evolucion baleara es istoricament independenta d’aquela de las autras varietats romanicas. Los balears escrivon ca e ga e o pronóncian [ca] e [ɟa] (‘tia’ e ‘dia’).
 
Las sillabas latinas ca e ga partiguèron de la pronóncia iniciala [ka] e [ga]. Dins los dialèctes latins sota influéncia lionesa:
 
— passèron a quicòm coma [kja] e [gja] (‘kia’ e ‘guia’),
 
— pus tard a [ca] e [ɟa] (‘tia’ e ‘dia’),
 
— e pus tard a [tʃa] e [dʒa] (‘tsha’ e ‘dzha’) (benlèu ja dins las varietats romanicas naissentas).
 
(Ultimament, a partir de [tʃa] e [dʒa], son aparegudas las pronóncias [tsa] e [dza] o pus localament [sa] e [za], mas son vengudas plan longtemps après la constitucion de l’occitan; e una partida dau nòrd-occitan garda encara los tipes conservators [tʃa] e [dʒa].)
 
Conclusion provisòria:
 
— Amb tot aquò vesèm que cha e ja son de traits ancians e venerables d’una partida daus dialèctes latins tardius, difusats per l’influéncia de la granda metropòli de Lion, grand centre de cultura romana e una futura vila arpitana. Cha e ja èran ja ben assolidats a l’auba de la Nauta Edat Mejana e foguèron netament anteriors a la constitucion de la lenga occitana au sègle VIII. Es evident que cha e ja venon pas d’una influéncia quina que siá dau francés (au contrari, es lo francés qu’a recebut l’influéncia lionesa en adoptant cha e ja).
 
— L’occitan, tre sa naissença au sègle VIII, aviá donc ja los sieus dialèctes septentrionals en cha e ja. Es un fenomèn originari e constitutiu de la nòstra lenga e ne devèm èsser tras que fièrs.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Peter Nollet Brussèlas
36.

Aqueus que coneisson lus atlàs lingüistiques an desjà tuts degut trobar de las cartas que fan veire de las fòrmas en ca- en nòrd-occitan e d'autras en cha- en sud-occitan. I a deus mots que voiatjon, aquò explica tot.
Mès cal dire tanben que la limite ca/cha es pas totjorn neta peus autres mots del vocabulari. I a qualquas setmanas, fasquèri una pitiona enquèsta dins la comuna de Jaiac (Dordonha) que se tròba sus aquela famosa isoglòssa. Veiquí las fòrmas notadas chas quatre personas diferentas, totas nascudas dins la comuna. Informator 1: craba calfar cramba camin castanha vaca gal garric gauta. Informator 2: chabra calfar chambra camin castanha vacha gal garric jauta. Informator 3: chabra calfar chambra camin castanha vaca gal garric jauta. Informator 4: chabra chaufar chambra chamin castanha vacha jal jarric jauta.
Vesètz ben que seriá bien defecille de dire se la lenga de Jaiac es lemosina o lengadociana.

  • 2
  • 0
pep perpinyà
35.

"Pèiralata"

Lo que deuria fa referéncia son la prononciacion relevada dins estudis toponimics e son adequacion grafica, e non ço que daubuns an fach o faguèron. Las vilas non an la competéncia de ne jutjar, es a la sciéncia que li reven.

  • 3
  • 0
Me fas paur Tolosa
34.

#33 Me fasetz plaser Sénher Sumien. Per un còp respondetz amb leugieretat e umor. Es pas mal aquel Williams, vertadièrament. Es vertat que soi un pauc maissant mas cal pas dire de causas aital çaquelà.
Aquò es pas mal tanpauc...
Es conegut mas m'encanta totjorn, subretot quora lo Joe Morello se torna metre las lunetas coma cal 2'48''.
Bona serada!
http://youtu.be/SVGotpIxkGU

  • 2
  • 1
Me fas paur Tolosa
32.

Monsieur Sumien,

Le gascon est donc un "dialecte" monodialectal? Vous êtes sérieux? Je n'ai pas bien compris?
Expliquez-nous ça car les temps sont durs et nous avons tous besoins de rire un peu. A moins que ça nous agace, ce qui est plus probable. Vous êtes? Ah oui! Linguiste professionnel!
Terminer ce petit courriel par "cordialement" serait un peu faux-cul.

  • 1
  • 9

Escriu un comentari sus aqueste article